La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, governarà per tercer mandat consecutiu al capdavant d'una nova coalició d'esquerres que ha fixat com una de les seves prioritats defensar la sobirania de Groenlàndia davant les pressions dels Estats Units. El nou executiu, format per quatre partits i en minoria parlamentària, combina una agenda social amb un missatge contundent en política exterior: Copenhaguen no està disposat a cedir davant les aspiracions nord-americanes sobre l'illa àrtica.
El programa de govern estableix que Dinamarca mantindrà una posició ferma en defensa de la "sobirania, la integritat territorial i el dret d'autodeterminació" del Regne danès. La referència arriba en plena tensió diplomàtica amb Washington per Groenlàndia, territori autònom sota sobirania danesa que el president Donald Trump ha insistit que els Estats Units necessiten controlar per motius de seguretat nacional. Paral·lelament, el govern també aposta per reforçar les capacitats militars daneses en un context de creixent preocupació europea sobre el compromís nord-americà amb la defensa del continent.
Groenlàndia: serà independent?
Què pot passar ara amb Groenlàndia? A curt termini, no hi ha indicis que Dinamarca accepti cap cessió de sobirania. La previsió és que continuïn les negociacions diplomàtiques amb els Estats Units i l'OTAN sobre qüestions de seguretat i defensa a l'Àrtic, una regió cada vegada més estratègica per la seva posició geopolítica i pels recursos naturals que concentra. El govern danès defensa que qualsevol decisió sobre el futur de l'illa ha de correspondre als seus habitants, una línia que també comparteixen majoritàriament les autoritats groenlandeses.
L'acord de coalició, anunciat després de dos mesos de negociacions, posa fi a la incertesa política oberta arran de les eleccions del març. Els socialdemòcrates de Frederiksen governaran amb els Social Liberals, l'Esquerra Verda i els Moderats, en una fórmula que representa un desplaçament cap a l'esquerra respecte a l'anterior legislatura. Tot i això, l'executiu només suma 82 dels 179 escons del Parlament i necessitarà el suport extern de formacions progressistes per garantir la majoria.
Les promeses del govern danès
Per assegurar aquests suports, el govern ha presentat un ambiciós paquet de mesures socials destinat a combatre l'augment del cost de la vida. Entre les iniciatives destacades hi ha la reducció a la meitat de l'IVA dels aliments, l'eliminació total d'aquest impost per a fruites i verdures, un complement mensual de 1.000 corones daneses per als pensionistes amb menys recursos i la gratuïtat del transport públic per als menors de 22 anys.
L'executiu també es compromet a implantar l'assistència dental gratuïta en el termini d'una dècada. Segons Frederiksen, aquestes mesures pretenen donar resposta a les dificultats econòmiques derivades de l'encariment dels carburants i de la inflació, factors que van marcar la campanya electoral i que expliquen en part el pitjor resultat dels socialdemòcrates des del 1903, tot i haver tornat a ser la força més votada.
Línia dura contra la immigració
En matèria migratòria, la primera ministra mantindrà la línia dura que ha caracteritzat els seus governs. Frederiksen ha defensat l'expulsió de més estrangers condemnats per delictes i ha reiterat la voluntat de crear centres de recepció fora de la Unió Europea perquè els sol·licitants d'asil hi esperin la resolució dels seus expedients, una proposta que continua generant crítiques per part de les organitzacions de drets humans.
El nou programa també inclou reformes en el sector porcí, una de les principals indústries agroalimentàries del país. Entre les mesures previstes hi ha la prohibició de pràctiques de cria considerades extremes i una revisió global del model productiu després de les denúncies sobre contaminació i benestar animal que han alimentat el debat públic durant els últims anys.
Nascuda en una família obrera i líder dels socialdemòcrates des del 2015, Frederiksen afronta ara un tercer mandat que combina reptes interns i externs. La fragilitat parlamentària de la coalició i les dificultats que han marcat la seva formació han portat alguns analistes a qüestionar si l'executiu serà capaç d'esgotar la legislatura. Mentrestant, la disputa sobre Groenlàndia es perfila com una de les qüestions que poden definir el pes internacional del nou govern danès.