Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Princeton han posat a prova quant valoren els ciutadans la democràcia i altres aspectes econòmics i socials, com ara tenir un sistema públic de salut o viure en una societat igualitària, amb un innovador estudi. Els resultats, basats en enquestes a 2.000 habitants de França, Brasil i Estats Units, mostren que caldria triplicar la renda dels ciutadans perquè aquests renunciessin a tenir eleccions lliures. La recerca també ha conclòs que els valors democràtics de caràcter liberal romanen "substancialment robustos" en democràcies de renda alta i mitjana i que la desafecció o les possibles accions de minories contràries a aquests sistemes, o directament autoritàries, no els fan perillar.
L’estudi sorgeix després que recerques recents hagin detectat retrocessos en les garanties i pràctiques democràtiques perpetrades per càrrecs elegits democràticament, amb l'auge de populistes i outsiders de valors antidemocràtics que han arribat a governar o adquirir pes als parlaments arreu d'Occident. La selecció dels països (Brasil, França i els Estats Units) ha permès analitzar diferents graus de desenvolupament econòmic i institucions polítiques en estats en què aquest tipus de polítics han assolit alts nivells de popularitat, com ara Jair Bolsonaro, Marine Le Pen o Donald Trump.
Davant aquest fenomen, l’objectiu del treball era esbrinar fins a quin punt és robust el suport popular a les institucions de la democràcia liberal. Els investigadors van dissenyar una metodologia basada en enquestes a 2.000 participants de cadascun dels tres països, en la qual no van formular preguntes directes sinó que van demanar als enquestats que puntuessin diverses societats hipotètiques que varien de manera aleatòria en característiques com ara el grau de desenvolupament econòmic, la desigualtat de renda, la democràcia o el sistema de salut.
Els investigadors han utilitzat aquestes avaluacions per determinar el valor de la democràcia en relació amb altres característiques com ara la renda individual que tindrien els enquestats en aquestes societats hipotètiques. “L’objectiu és calcular el preu de la democràcia i altres trets econòmics i socials, i ho fem plantejant l’elecció d’aquestes característiques com si es tractés d’un món real, on estem acostumats a haver de triar entre coses diverses, tenint en compte la relació de cost-benefici que es poden produir quan hem d’escollir entre béns diversos”, indiquen els responsables del treball.
La sanitat pública, amb un valor alt
Finalment, els resultats han indicat que caldria multiplicar per tres la renda dels ciutadans perquè renunciessin a tenir eleccions lliures. Aquesta és una “compensació” molt més gran, per exemple, que la que demanen per renunciar a altres béns col·lectius. L’únic bé amb un preu proper al de la democràcia és el d’un sistema públic de salut: la renda hauria de doblar-se perquè els francesos hi renunciessin, per exemple. Tot i que els investigadors han detectat també una minoria que preferiria no viure en democràcia independentment de la resta de característiques de la societat, al voltant d’una cinquena part dels enquestats, també constaten una forta majoria social prodemocràtica, que necessitaria una compensació monetària substancial per renunciar a les eleccions lliures.
Democràcia "robusta", segons els investigadors
D'acord amb l’estudi, aquests resultats fan difícil als polítics violar normes i institucions democràtiques centrals i alhora mantenir el suport electoral, almenys en democràcies de renda mitjana i alta com les analitzades. “La conclusió és que la crisi de la democràcia, si ha de venir, no vindrà de l’erosió de pràctiques i d’institucions democràtiques per càrrecs electes, sinó de minories contràries a la democràcia amb capacitat de coordinar-se per imposar-se sobre la resta”, valoren. En la investigació ha participat Carles Boix, catedràtic Robert Garrett de Política i Afers Públics de la Universitat de Princeton i director del Grup de Recerca Institutions and Political Economy (IPErG) de la Facultat dʼEconomia i Empresa de la UB, i els professors Alícia Adserà (Universitat de Princeton) i Andreu Arenas (UB i Institut d’Economia de Barcelona). S'ha publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.