L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro ha estat acusat d'incitar l'assalt a les institucions del país el passat 8 de gener, segons l'informe final de la comissió parlamentària que investiga aquells fets. "Bolsonaro mai va mostrar simpatia pels principis democràtics i des del primer dia de govern va atemptar contra les institucions de l'Estat", ha afirmat aquest dimarts la senadora Eliziane Gama, encarregada d'aquesta comissió, en la presentació de l'informe, que se sotmetrà a votació en una sessió prevista per a aquest dimecres.
La comissió considera Bolsonaro "mentor intel·lectual i moral" de l'assalt
L'informe apunta que Bolsonaro i el seu entorn eren conscients dels intents de cop d'estat dels milers de persones que es van concentrar al voltant del Palau Presidencial, les Corts i el Tribunal Suprem del Brasil els primers dies de gener, i que, malgrat tot, no van fer res per evitar l'assalt. "Comprenien la violència i l'abast de les manifestacions. Freqüentaven els mateixos grups en xarxes socials. Estimulaven i alimentaven la rebel·lia i la satisfacció. Posaven deliberadament més llenya al foc que ells havien encès", diu el document. Per tot això, Bolsonaro ha estat acusat de ser el "mentor intel·lectual i moral" del moviment colpista i la comissió ha demanat que sigui imputat per quatre delictes: associació il·lícita, violència política, abolició violenta de l'Estat dret i cop d'estat.
Bolsonaro, però, no ha estat l'únic acusat. La comissió ha assenyalat un total de 61 persones, de les quals demana imputar-ne 55. S'inclouen cinc exministres del govern de Bolsonaro, com el de Justícia, Anderson Torres; els de Defensa, Walter Braga Netto i Paulo Sérgio Nogueira; el d'Interior, Luiz Eduardo Ramos; o el cap de Seguretat Institucional, Augusto Heleno; així com a la diputada Carla Zambelli. També demana imputar excomandants de la Marina i de l'Exèrcit, al qual s'acusa d'"omissió", i el coronel Mauro Cid, principal ajudant de Bolsonaro, que està implicat també en altres casos judicials vinculats a l'expresident.
L'informe situa abans de les eleccions l'inici del moviment colpista
El document presentat té més de 1.000 pàgines, i analitza tot el que va succeir al Brasil a partir del 30 d'octubre del 2022, quan Bolsonaro va perdre les eleccions davant de Luis Inácio Lula da Silva. La conclusió de la investigació és que l'intent d'assalt al poder executiu, legislatiu i judicial va ser el desenllaç d'una trama que va començar a gestar-se abans que se celebressin les eleccions, però que va guanyar força a partir de la victòria de Lula, amb l'objectiu d'impedir que "un suposat comunisme s'apropiés del país".
Es preveu que l'informe, que necessita els vots favorables de la majoria dels membres de la comissió d'investigació, sigui aprovat, ja que la majoria de membres són pròxims a l'executiu. En cas que s'aprovi, es remetrà a la Fiscalia General i als tribunals.