Aproximadament una de cada quatre persones que treballen en el sector agrícola arreu d'Europa són migrants i moltes d'elles són víctimes d'explotació laboral i abusos de drets, segons l'estudi 'Essencials però invisibles i explotats', publicat aquest dimecres per investigadors de l'Institut Universitari d'Estudis sobre Migracions (IUEM) de la Universitat Pontifícia Comillas i de l'ONG Oxfam Intermón, que assenyala de forma contundent que el sector agrícola de la Unió Europea se sustenta en la mà d'obra barata migrant de països extracomunitaris —com el Marroc o Tailàndia— o recentment adherits —com Romania o Bulgària—. En l'actualitat, almenys 2,4 milions de persones migrants treballen en la collita de fruites i verdures a Europa. Es tracta d'una de cada quatre persones ocupades en el sector, però, com tal com alerten els investigadors, "en realitat podrien ser molts més", ja que no s'inclou als qui estan empleats de forma no estacional, contractats a través d'agències intermediàries i els que no tenen papers. Es tracta de persones contractades recentment arribades als països on treballen o bé contractades directament als seus països d'origen, amb l'objectiu de pagar salaris més baixos i/o "mantenir uns criteris de selecció demogràfica d'acord amb el gènere, origen i situació".
Els investigadors constaten una "violació sistèmica" dels drets de molts d'aquests treballadors migrants, d'acord amb la legislació laboral i de drets humans de la Unió Europea, en els nou estats membres estudiats, que són els cinc grans productors de fruita fresca i verdures d'Europa —Espanya, Itàlia, França, Polònia i Finlàndia—; als quals han afegit Suècia, Alemanya i Grècia per a abastar tot l'espai continental i pels programes de migració temporal en el seu sector agrícola que presenten aquests dos darrers. "Volem exposar la part més vulnerable de la indústria agrícola europea, que té com a nucli l'explotació i l'incompliment de la legislació europea", ha afirmat l'investigador d'Oxfam Intermón i coautor de l'informe, Carlos Ruiz. "Les persones migrants s'han convertit en un element estructural de la cadena agroalimentària, i això significa que els abusos que sofreixen són igualment estructurals", ha postil·lat.
L'estudi conclou que els casos d'abús, inclòs l'abús sexual, les tècniques d'intimidació i la violència en resposta a les vagues són comunes en el sector agroalimentari europeu. Així, els treballadors amb permisos temporals o en situació irregular s'enfronten un major risc d'explotació a causa de la seva situació laboral i legal precària. Un cas extrem registrat és el de jornalers tailandesos que treballen a Suècia entre 12 i 19 hores sis dies a la setmana. El document també esmenta altres factors que agreugen la precarietat laboral, com els abusos d'intermediaris, "el treball a preu fet" que, com han destacat els autors de l'estudi, porta a l'autoexplotació, o les imposicions de majoristes o supermercats, especialment les comandes d'última hora.
Salaris sota mínims i represàlies a la protesta
"Tot i el rol estructural que compleixen els migrants en el sosteniment de la producció agroalimentària europea, i que va portar tant als Estats com a la mateixa UE a declarar-los com a treballadors essencials durant la pandèmia, són un col·lectiu sotmès sistemàticament a lògiques d'explotació", ha denunciat l'investigador sènior del IUEM-Comillas i coautor de l'informe, Yoan Moliner Gerbeau. En els nou països examinats, a excepció de Finlàndia, les persones migrants "habitualment" reben salaris inferiors al salari mínim. A més, la recerca mostra una "crònica desigualtat de gènere": per exemple, a la regió espanyola de Huelva, la meitat de les dones participants en les cerques analitzades van afirmar guanyar menys que els seus homòlegs masculins, mentre que a Itàlia, les treballadores migrants afirmen guanyar fins a un 30% menys que els homes. Les persones migrants també s'enfronten a retards o denegació del pagament dels seus salaris i a l'impagament de les hores extraordinàries.
"No obstant això, és molt improbable que es queixin, per temor a represàlies que poden anar des que se'ls privi de treball o del seu salari fins a l'acomiadament. En el cas dels qui fan treball a preu fet, l'incentiu de l'autoexplotació implica greus conseqüències per a la salut", assenyala la investigació. "En alguns casos, els ocupadors recorren a l'ús de la violència contra les seves treballadores i treballadors, per exemple, obligant-los a guardar silenci sobre els abusos en el lloc de treball, la confiscació de la seva documentació personal i les agressions sexuals. En altres casos, la frustració de les persones migrants per les condicions d'explotació a les quals estan sotmeses ha donat lloc a actes de resistència. No obstant això, en la majoria dels casos, el que solen fer els ocupadors és reemplaçar als seus treballadors i treballadores en les següents temporades, un mecanisme de repressió de l'acció sindical davant aquests actes de resistència", resa l'estudi.
Amuntegament precari per viure
L'allotjament on viuen aquests migrants mentre treballen al camp europeu, segons indica l'estudi, sol ser "precari, superpoblat, car i està aïllat dels nuclis poblacionals", una situació d'"amuntegament en contenidors". Així mateix, hi ha treballadors que viuen en assentaments marginals improvisats que manquen d'aigua corrent, electricitat, calefacció i recollida de residus i on existeix risc de malalties i incendis, siguin accidentals o provocats. Alguns treballadors també es troben sense llar. Per la seva part, algunes treballadores inclús han denunciat casos de xantatge sexual per part dels supervisors d'allotjament.
En general, l'aïllament al qual són "sotmesos", com han denunciat els investigadors, dificulta que els treballadors coneguin la llengua o la societat locals, la qual cosa implica "major vulnerabilitat enfront del control exercit per part dels ocupadors". En molts casos, la llunyania de les explotacions agrícoles pot dificultar l'accés a botigues i altres serveis, i els preus del transport poden ser prohibitius."L'extrema precarietat dels allotjaments en els quals aquests treballadors i treballadores resideixen revela la desídia per part d'empresaris i poders públics si es fes càrrec de les condicions de vida d'un col·lectiu invisibilitzat", ha assegurat Moliner Gerbeau.
Lesions i accidents freqüents, especialment a Espanya
A més, el document revela que els accidents i lesions "són freqüents" pel fet que els ocupadors "habitualment" no brinden la formació i l'equip de protecció adequats, "especialment a Espanya i Itàlia". Caigudes, corts, mossegades d'animals, cops de calor i ferides per ús inadequat de la maquinària són alguns dels exemples. Com han detallat els autors del document, hi ha casos documentats de treballadors enverinats per l'ús de productes fitosanitaris i denuncien un cas "extrem" que es va produir a Múrcia, on un home va morir després de no rebre aigua durant un dia complet de treball en el qual la calor va aconseguir els 44 graus.
"Les persones migrants que treballen en el sector agrícola enfronten nombrosos desafiaments per a accedir als serveis de salut, des de la falta d'informació sobre els seus drets fins a barreres administratives i lingüístiques. Molts no poden registrar-se en els sistemes de salut a causa de la falta d'una direcció fixa, i aquells empleats temporalment sovint estan exclosos de la cobertura sanitària" ha postil·lat Ruiz. Segons assenyala l'estudi, els migrants que manquen d'una direcció oficial no poden donar-se d'alta en un centre mèdic i, per tant, no poden accedir a serveis de salut.
Sindicalitzar, informar i que l'administració posi ordre
En aquest context, la UE ha aprovat una directiva de Deguda Diligència que obliga les empreses a respectar els drets de persones i medi ambient en tota la cadena de valor. Aquestes regles, com han detallat els investigadors, facilitaran l'accés a la justícia i la compensació als supervivents, així com l'obligació de l'agroindústria i els detallistes de prevenir i assumir responsabilitat per les violacions de drets humans. "Els líders europeus ja no poden ignorar l'explotació que aguaita en la indústria agrícola i que es cola en el carret de compres de tots els europeus. Però hi ha esperança amb la nova legislació de la UE sobre cadenes de subministrament: podria posar fi a l'explotació, si els països europeus la transposen i implementen correctament", ha conclòs Ruiz.
En les seves conclusions, l'estudi advoca per fomentar la presència de les persones migrants en les estructures sindicals i en la presa de decisions polítiques per abordar les seves necessitats, garantir que les persones migrants rebin formació en un idioma que comprenguin i disposin de l'equip que necessiten i que les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) condicionin la seva recepció al respecte de les normes laborals i socials.