Morir sense haver atorgat testament no significa que l'herència es perdi ni que tots els béns passin automàticament a l'Estat. Quan no existeix un document vàlid que indiqui qui ha de rebre el patrimoni, entra en funcionament la successió intestada. Serà la llei la que determini qui són els hereus i quina part correspon a cadascun.
I és que els familiars no poden repartir-se directament els comptes, l'habitatge o la resta dels béns segons el seu propi criteri. Primer han de comprovar oficialment que no existeix testament i després tramitar una declaració d'hereus davant notari. Aquest procediment permet identificar les persones amb dret a heretar i establir la seva posició dins de la successió.
La llei decideix qui rep l'herència
La realitat és que no hereta qualsevol persona que tingués relació amb el difunt. La legislació estableix un ordre de parentiu. Com a regla general, els descendents ocupen una posició preferent. Si no existeixen fills ni altres descendents, poden entrar els pares i altres ascendents. Després poden aparèixer el cònjuge, els germans, nebots i altres familiars, depenent de les circumstàncies i del dret civil aplicable.
En territoris amb normativa civil pròpia, com Catalunya, l'ordre i els drets del cònjuge o parella supervivent poden presentar diferències importants. Per això no convé aplicar automàticament les regles generals sense comprovar quina correspon segons la residència i situació personal del difunt. Només quan no existeix cap familiar amb dret successori, l'herència pot acabar en mans de l'administració pública corresponent.
Cal fer una declaració d'hereus
El primer pas pràctic consisteix a sol·licitar el certificat d'últimes voluntats, que indica si la persona va fer testament i davant de quin notari. Per obtenir-lo caldrà comptar prèviament amb el certificat de defunció. Si el document confirma que no existeix testament, caldrà iniciar la declaració d'hereus abintestat. Aquest tràmit es realitza davant d'un notari competent i pot exigir certificats de naixement, matrimoni o defunció, a més de testimonis i documents que acreditin el parentiu. Després encara caldrà inventariar els béns, valorar els deutes, acceptar o renunciar a l'herència i liquidar els impostos corresponents.
Així doncs, morir sense testament no deixa el patrimoni sense amo, però sí que fa que la tramitació sigui més llarga i menys flexible. La llei triarà els hereus i el difunt ja no podrà decidir com repartir els seus béns, afavorir una persona concreta o prevenir possibles conflictes familiars.