Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, una agrupació que inclou els arquebisbats de Tarragona i Barcelona, així com els bisbats de Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell, Solsona, Terrassa i Sant Feliu, han reiterat aquest dijous la postura favorable a una "regularització extraordinària" d'immigrants "atenent el bé comú". Es tracta d'un acord que l'ens tarragoní ja va adoptar a la reunió que els clergues van mantenir del 9 a l'11 de juliol i en la qual van fer una crida a "orientar les consciències segons els principis de la Doctrina Social de l'Església". El comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense arriba enmig d'un context molt convuls pels darrers episodis de violència contra immigrants i contra centres religiosos musulmans, però també després de la polèmica pel repartiment de menors immigrants no acompanyats, proposat pel govern de Sánchez i rebutjat per les comunitats autònomes governades pel PP.
Tal com assenyala l'ens, entre aquests principis de la Doctrina Social de l'Església, hi ha el "dret a migrar de forma segura, el dret a no haver de migrar i el rebuig als discursos d'odi o les propostes de deportacions massives". Precisament, aquest darrer punt ha estat en el centre del debat polític, arran dels aldarulls al municipi murcià de Torre-Pacheco, fins on es van desplaçar ultres d'extrema dreta de tot Espanya, que cridaven a la "cacera de l'immigrant", en resposta a l'agressió a un ancià del municipi. Aquests discursos i aquestes propostes "no són conformes amb l'Evangeli" ni amb la "postura de l'Església expressada en el magisteri dels darrers papes", han expressat.
A Catalunya, la setmana passada, Piera va tornar a ser objecte de la violència. En aquest cas contra la nova mesquita del municipi, que va ser incendiada la matinada de dissabte passat, de manera intencionada, amb productes que acceleren les flames. Aquest atac arriba menys de dos mesos després d'un altre acte de violència al municipi de l'Anoia: uns desconeguts van atacar i provocar danys al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) Castell de Fang de Piera, després de dies de tensió al municipi entre els veïns i un grup de joves que viu en aquest centre de menors de la DGAIA.
El repartiment de menors immigrants no acompanyats enfronta les autonomies del PP i el govern del PSOE
A banda d'aquests episodis de violència, les comunitats autònomes i el govern espanyol es troben immerses en la polèmica sobre el repartiment de menors immigrants no acompanyats. De fet, les autonomies governades pel PP han plantat a l'Executiu de Pedro Sánchez de la reunió del Consell Sectorial d'Infància i Joventut, que havia de tenir lloc aquest dijous i havia de servir per posar sobre la taula la reubicació d'uns 3.000 menors migrants no acompanyats des de les Canàries, Ceuta i Melilla a altres territoris, la majoria a Andalusia, la Comunitat de Madrid i el País Valencià.