Deixa de dir 'xorrada': aquesta és la forma correcta en català

És una paraula que surt fàcil, d’aquelles que dius sense pensar-hi gaire. “Quina xorrada!”, exclames quan sents una idea absurda, una broma dolenta o una decisió sense sentit. Però, tot i que és molt comuna a Catalunya, xorrada no és pròpiament catalana, sinó un castellanisme arrelat en el llenguatge col·loquial.

Ara bé, si xorrada no és correcte… com ho hauríem de dir en català?

Alternatives per no dir 'xorrada'

Depenent del context, el català disposa de diverses expressions que transmeten el mateix significat amb matisos diferents. No hi ha una única paraula màgica que ho substitueixi tot, però sí diverses opcions que s’adapten molt bé a la situació:

• Bestiesa: és probablement la més neutra i habitual. “Això que dius és una bestiesa” vol dir exactament el mateix que “Això és una xorrada”, però amb una forma genuïnament catalana.

• Parida, bajanada: també molt comuna, especialment en registres informals o amb un punt de desdeny. “No diguis bajanades” o “No diguis parides” és l’equivalent perfecte de “No diguis xorrades”.

• Rucada: una opció més col·loquial i viva, amb un to una mica més humorístic o afectuós. “Quina rucada has fet!” s’utilitza sovint quan algú ha fet una ximpleria sense mala intenció.

• Disbarat: per a contextos més formals o per remarcar que el que s’ha dit o fet és realment exagerat o fora de lloc.

Xorrada prové del castellà chorrada, que al seu torn deriva de chorro ('raig o doll d’aigua'). Inicialment, es feia servir per referir-se a una cosa sense importància o irrellevant, “una nimietat”. El terme es va escampar fàcilment en la parla del dia a dia, sobretot entre els més joves i als mitjans audiovisuals, fins a convertir-se en una expressió quotidiana. Però el fet que una paraula sigui molt usada no la fa automàticament correcta dins de la normativa catalana. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no recull xorrada, i, per tant, no es considera adequada. 

Altres castellanismes habituals