N'hi ha que la consideren justa i n'hi ha que la consideren injusta, però el que és clar és que la condemna del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas del xicot d'Isabel Díaz Ayuso és històrica. Potser perquè García Ortiz es converteix en el primer fiscal general condemnat, potser perquè el tribunal del procés ha tornat a fer-ne de les seves, o potser perquè hem conegut la condemna justament pel 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Sigui com sigui, aquesta historicitat queda reflectida a les portades d'aquest divendres 21 de novembre, amb la polèmica decisió del Tribunal Suprem obrint tots els diaris espanyols i catalans. A Madrid, com era d'esperar, la premsa espanyolista ha encetat el cava.
El Mundo és d'allò més contundent: García Ortiz ja és "Ex fiscal general de l'Estat". Un article d'opinió acompanya la notícia, amb un títol de mal gust: "Españoles, el fiscal general ha sido condenado", justament quan fa mig segle sí que va morir un dictador de veritat. Ara bé, la imatge no és la de García Ortiz, sinó la d'un Pedro Sánchez amb cara de pomes agres que veu com s'estreny el setge contra ell i que ara haurà de buscar un nou fiscal general. La Razón ha escollit la mateixa fotografia, amb un títol més analític: "Sánchez, derrota i a la 'guerra total' contra el Poder Judicial després de la condemna al Fiscal". En l'editorial, recorden que és "Una condemna no només del fiscal general". A l'ABC, una obertura que tampoc no es queda curta: "CONDEMNAT". La imatge de García Ortiz és acompanyada per la reacció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que demana la dimissió del president del govern espanyol; i per una editorial que es pregunta "Qui demanarà perdó als jutges?".
Ni a 'El País' ni a Catalunya s'ho creuen
Encara a Madrid, a El País no es creuen la notícia i obren així: "Polèmica decisió del Suprem. El fiscal general, condemnat". En el subtítol, destaca que "La condemna divideix la sala, amb cinc vots a favor i dos en contra", mentre que en l'entradeta diu que "la rapidesa en l'avançament de la decisió és inusual" —ja que ha passat només una setmana des que va acabar el judici. En l'apartat de reaccions, destaca la d'un govern espanyol que "prepara el relleu i esclata en privat contra la decisió: 'És una decisió política'". Tot queda ben resumit en la crònica política: "Una deliberació ràpida en un tribunal fragmentat de nou".
Ja a Catalunya, una obertura planera a La Vanguardia: "El Suprem condemna el fiscal general per revelació de secrets". El Periódico s'ho agafa més amb pinces i, més enllà del títol ("El fiscal general, condemnat"), destaca l'anàlisi d'Ernesto Ekaizer: "Marchena aconsegueix la dimissió del lletrat amb una sentència 'simbòlica'". "Condemna polèmica" és l'aposta de l'Ara, que remarca que "La sentència, no unànime, encara no es coneix". En una portada dedicada a la correspondència escrita des dels camps de França el 1939, El Punt Avui recull a la crònica política que "La justícia espanyola no falla". "El Tribunal Suprem 'celebra' el 20-N condemnant García Ortiz, peça de caça major per a la dreta espanyola".
Altres notícies
La decisió del Suprem és arreu i no ha quedat gaire espai a les portades per a altres notícies, però alguna sí que s'ha pogut fer lloc. A El Mundo llegim que "Cerdán es va incrustar en reunions amb ministre del Marroc a les quals no havia d'anar", mentre que La Razón recull les prediccions del president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page: hi haurà eleccions abans del 2027. Tant El País com La Vanguardia destaquen la decisió d'un jutge que obliga Meta a pagar 542 milions d'euros a més de 80 mitjans de comunicació espanyols.
La imatge del dia a La Vanguardia és la de l'incendi a la cimera del clima que se celebra al Brasil, al costat del 25è aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluch —si us interessa, a ElNacional.cat hem entrevistat Joan Clos per aquest motiu. Finalment, podem dir que l'Ara recull l'empat del Barça femení contra el Chelsea a la Champions, a més del pla de xoc del Govern contra els accidents a l'AP-7: en resum, més radars, menys velocitat per als camions i més Mossos vigilant.
