Arantxa Sánchez Vicario li guanya la partida al seu exmarit, Josep Santacana. El jutjat penal 25 de Barcelona ha resolt a favor de l'extennista i evitarà la presó. La Fiscalia ha condemnat Sánchez Vicario a dos anys de presó, mentre, que el seu exmarit Josep Santacana, ha estat condemnat a 3 anys i 3 mesos de presó. La magistrada condemna els dos a pagar una multa de 6,6 milions d'euros. La sentència també acorda la suspensió de la pena de presó imposada a l'extennista durant un temps de 2 anys, amb la condició que no cometi nous fets delictius i procedeixi al pagament de la responsabilitat civil en els termes acordats.
La magistrada ha constatat que Sánchez Vicario "disposava i va disposar en tot moment de patrimoni suficient per a fer front al deute i que, mitjançant actes de venda i de sostracció a les accions d'embargament, va impedir el cobrament del deute". També recorda que l'extennista va reconèixer la seva participació en els fets, alhora que va atribuir a Santacana la gestió del seu patrimoni i va afirmar que "ella no tenia cap coneixement relatiu a la gestió de béns, i que sempre l'ha confiat a terceres persones, primer als seus pares, i a partir del seu matrimoni, i concretament des que el novembre de 2009 va prendre el control del patrimoni, al seu marit". La magistrada veu acreditat que Santacana va gestionar el patrimoni de Sánchez Vicario "i que va idear i va dur a terme les operacions de despatrimonializació que van comportar la impossibilitat de pagar el deute".
Procés judicial
L'extennista Arantxa Sánchez Vicario i el seu exmarit, Josep Santacana, van començar el passat mes de setembre la seva batalla judicial al jutjat penal 25 de Barcelona, acusats dels delictes d’alçament de béns i insolvència punible. En un primer escrit, la Fiscalia demanava condemnar l'extennista i Santacana a 4 anys de presó per un presumpte delicte d'alçament de béns al suposadament ocultar el seu patrimoni a través d'un testaferro per evitar pagar al Banc de Luxemburg un deute de 7,5 milions d'euros. A banda de la presó, la fiscal reclamava que la tenista i el seu exmarit fossin condemnats a pagar una multa de 8.300 euros cadascun. I que indemnitzin el banc amb 6.170.942 euros, més els interessos, ja que tan sols li han tornat els 800.000 euros consignats al jutjat el 2020.
Declaracions encreuades
En la primera sessió del judici, Arantxa Sánchez Vicario va assegurar que el que era el seu marit va ser el responsable de gestionar el seu patrimoni des de 2009. Visiblement nerviosa i amb llàgrimes als ulls durant la seva declaració, va afirmar que no sabia gestionar els seus diners: "Jo em dedicava a jugar al tenis. Sempre m'he fiat de les persones que tenia al voltant, en aquell moment, el meu marit que estava al meu costat". A més, va recordar que en un principi, era el seu pare qui gestionava els seus diners, però posteriorment va cedir els seus poders a Santacana. "M'he equivocat, i per això soc aquí", va afegir, reiterant que el seu exmarit no li va explicar mai aquestes gestions.
Per la seva banda, la defensa de Santacana va afirmar que la declaració d'Arantxa havia estat "altament increïble". "No és creïble que no sabés res del fet que li estaven venent el seu patrimoni, les seves cases. A mi se m'acudeix que és impossible que algú no sàpiga que s'està venent la casa on un viu", va dir l'advocat de Santacana, Juan Segarra. A més, va criticar la "posada en escena" de l'extennista, "és una estratègia totalment, que no es correspon amb la realitat de les coses. Que plori o no plori, les emocions poden ser indicatives de moltes coses, no sols que estigui declarant la realitat. Més aviat al contrari, jo crec que és una posada en escena".
Uns dies més tard va declarar Josep Santacana, donant una versió dels fets absolutament contrària a Arantxa Sánchez Vicario. Santacana va assegurar que en cap moment es va beneficiar del patrimoni de la seva exesposa i, davant la pregunta del seu advocat sobre si "en algun moment ha dut a terme alguna operació o assessorat Arantxa Sánchez Vicario amb la finalitat d'ocultar el seu patrimoni", ho va negar. Santacana va dir que ell no era qui donava ordres als gestors i advocats encarregats del patrimoni de la dona. També va desmentir que participés en la gestió de les societats de Sánchez Vicario i que es negués a pagar el deute de 7,5 milions amb el Banc de Luxemburg.
Rebaixa de la condemna a Sánchez Vicario
En les conclusions finals del judici, la Fiscalia va decidir rebaixar la seva petició de condemna a l'extenista a dos anys de presó —en un inici demanava 4 anys— i va mantenir la petició de quatre anys de presó per al seu exmarit. La fiscal va valorar que s'havia d'afegir un atenuant de confessió per a Sánchez Vicario, que va declarar que qui gestionava el seu patrimoni era el seu exmarit, i també l'atenuant de reparació del mal perquè ha retornat part dels diners abans del judici i es va comprometre a abonar al banc el 50% dels seus ingressos fins a cobrir el deute. Sánchez Vicario també va veure reduïda la multa que se li reclama: en cas de ser condemnada, haurà de pagar 5.400 euros en lloc dels 8.640 que li reclamaven al principi i encara reclamen a Santacana.
Santacana, "el cervell" de l'impagament del deute
En la darrera sessió del judici, en el seu informe final, la fiscal va afirmar que Santacana, és "el cervell, el que dissenya, proveeix i orquestra totes les operacions que es duen a terme" en aquesta suposada trama, tal com va assegurar l’extennista en el judici, el setembre passat. "Participa activament duent a terme actes materials i a més dona consignes", va assegurar sobre Santacana la fiscal. A més, va recordar que demana per a Santacana la pena màxima, de quatre anys de presó. Mentre que, tant l'acusació particular del Banc de Luxemburg com l'acusació pública de la Fiscalia s'han mostrat favorables a suspendre la pena de presó de Sánchez Vicario, perquè no supera els dos anys, no té antecedents i ha reconegut els fets.
L'advocat del Banc de Luxemburg, que exercia l'acusació particular en el judici, va remarcar que, el novembre de 2009, Sánchez Vicario va retirar els poders als seus pares i va fer a Santacana administrador del seu patrimoni, per la qual cosa va afirmar que l'acusat "va induir la seva dona a eludir el pagament de les seves obligacions, és l'autor ideològic". El Banc de Luxemburg creu que la versió de Santacana, segons la qual no van pagar el deute perquè eren insolvents, "és senzillament impossible"; i va remarcar que en la mateixa etapa van gastar 300.000 euros en reformes i 50.000 euros en un sol cap de setmana.
Per la seva part l'advocat de Santacana, Joan Segarra, va reclamar l'absolució per al seu client. "La tesi de 'el meu marit ho ha fet tot' no cola, perquè ve òrfena de tota prova i és contrària a la lògica i a les regles de l'experiència més elemental", va retreure. A més, davant la defensa de Sánchez Vicario, Segarra va apuntar que el 2017, li va enviar cartes d'amor en les quals li agraïa la seva col·laboració en la problemàtica patrimonial que tenia.