Quan va sorgir la nova variant de la covid òmicron, ja es va dir que una de les causes de la seva aparició podria haver estat el repartiment desigual de les vacunes entre les nacions riques i les més pobres. Ara, un estudi ha posat sobre la taula que el món estaria millor protegit de les noves variants i hi hauria menys morts en països d'ingressos baixos i mitjans, si les nacions riques donessin la meitat de les dosis de vacunes de les quals disposen.
La investigació ha trobat que era d'interès propi per a les mateixes nacions riques donar dosis de vacunes perquè la inequitat de la vacuna podria allargar la pandèmia i augmentaria el risc de noves variants. Així, l'estudi, que recull el The Guardian, constata que si els països amb ingressos alts donessin el 46% de les seves vacunes contra el coronavirus, els països d'ingressos baixos veurien una disminució significativa en les morts per coronavirus. A més, però, també destaquen que petites donacions ja tindrien un efecte beneficiós desproporcionat.
El mateix diari constata que un mica més del 5% de les persones dels països d'ingressos baixos estan completament vacunats en comparació amb el 72% dels països amb ingressos alts. Qingpeng Zhang, professor de la Universitat de la Ciutat de Hong Kong i autor principal de l'estudi, ha dit que era comprensible que les nacions més riques busquessin assegurar-se dosis per tal de protegir a les seves pròpies poblacions abans de distribuir vacunes a altres països. Malgrat tot, Zhang constata que "els beneficis per als països d'alts ingressos de preservar o emmagatzemar vacunes no són tan significatius com esperaven perquè només és una protecció a curt termini". En aquest sentit, comenta que "la gent no ha tingut en compte les futures mutacions virals que trencaran la protecció creada per les vacunes existents".
L'estudi ha demostrat que la vacunació desigual conduiria a una caiguda més ràpida de la mortalitat en països amb ingressos alts durant el primer any, però que en els anys següents, els països es tornarien vulnerables a la reinfecció i noves onades de covid. A més, tal com constata el mateix diari, l'equip va començar la investigació just abans que apareguessin les variants de la covid delta i òmicron, un fet que constata que les seves prediccions, són bastant concretes i precises.
Més variants i mutacions?
La variant òmicron altament transmissible coneguda com a BA.1 representa gairebé totes les infeccions per coronavirus del món. Ara, s'ha donat a conèixer una nova variant de la covid que es coneix com a BA.2, que està començant a circular per Europa i Àsia. Es tracta, doncs, d'una subvariant d'òmicron que de moment ja està batejada com a òmicron sigil·losa. Què se'n sap d'aquesta nova variant? De moment, és possible que hi hagi més preguntes que respostes, tot i que algunes ja podrien començar a veure la llum.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat sobre la taula que la nova variant de la covid sigil·losa no és l'única nova mutació. De fet, parla de la BA.1.1.529 i BA.3. Malgrat estar relacionades genèticament, cada una presenta mutacions que podrien alterar el seu comportament. Trevor Bedford, viròleg computacional del Centre Oncològic Fred Hutchinson dels Estats Units, ha estat seguint aquesta nova variant sigil·losa i tal com recull el The Guardian, podria representar ja el 82% dels casos a Dinamarca, el 9% del Regne Unit i el 8% dels EUA.
Imatge principal: un membre del personal sanitari amb un EPI / Efe