És un dels grans mals del nostre segle. L'estrès, que és una resposta del nostre organisme dissenyada per fer front a una emergència i preparar-lo per reaccionar ràpidament, es converteix en un problema quan es fa crònic i altera completament el funcionament del cos.
Per a situacions immediates a curt termini, l'estrès pot ser beneficiós, perquè ens ajuda a enfrontar-nos a situacions potencialment greus. L'organisme respon a l'estrès alliberant hormones que augmenten el ritme cardíac i respiratori i preparen els músculs per a l'acció.
Però l'estrès crònic és el responsable d'una varietat de símptomes que afecten el benestar i que solen consistir en irritabilitat, ansietat, depressió i insomni, entre d'altres aspectes. Així afecta l'estrès crònic el nostre organisme de manera més concreta.
Sistema nerviós central i endocrí
Una situació d'estrès fa alliberar en el nostre organisme hormones com l'adrenalina i el cortisol, que acceleren els batecs del cor i envien sang a les àrees que més el necessiten en una emergència, com els músculs, el cor i altres òrgans importants. Quan desapareix la por percebuda, l'hipotàlem ha d'indicar a tots els sistemes que tornin a la normalitat. Però si això no té lloc, és quan es produeix l'estrès crònic, que, en algunes ocasions, pot portar a comportaments anòmals com menjar en excés o no prou, abusar de substàncies com l'alcohol o la droga o problemes en les relacions socials.
Aparell respiratori i cardiovascular
Quan l'organisme genera la resposta davant d'una situació d'estrès, el ritme de la respiració augmenta per distribuir la sang i l'oxigen per tot el cos. De la mateixa forma, el cor també bomba més ràpid i els vasos sanguinis es contreuen, i eleven la pressió arterial. Aquestes dues condicions continuades en el temps augmenten el risc de desenvolupar patologies respiratòries i cardiovasculars, com vessaments cerebrals o atacs de cor.
Aparell digestiu
Sota l'estrès, el fetge produeix més sucre a la sang per obtenir més energia. Quan la situació es cronifica, el cos pot regular de forma contínua els nivells de glucosa en sang i augmenta la probabilitat de desenvolupar diabetis tipus 2. També pot provocar més acidesa estomacal o reflux.
Aparell locomotor
Els músculs es tensen per protegir-se de les lesions quan s'està estressat i es relaxen quan l'amenaça passa. Però si això no es produeix, poden provocar contractures, mals de cap, esquena i espatlles, així com en altres parts del cos.
Sexualitat i sistema reproductiu
Les persones que pateixen estrès solen perdre el desig sexual. En l'home, els nivells de testosterona poden començar a disminuir, cosa que interfereix amb la producció d'esperma i pot arribar a causar disfunció erèctil o impotència. En el cas de les dones, pot afectar el cicle menstrual i, a una edat més avançada, pot incrementar els símptomes físics de la menopausa.
Sistema immunològic
L'estrès estimula el sistema immunològic, la qual cosa contribueix a evitar infeccions i curar ferides. Però amb el temps, les hormones de l'estrès el debiliten i redueixen les seves resposta, tornant la persona més susceptible a malalties virals com la grip i el refredat comú, així com a altres infeccions. També pot augmentar el temps que es tarda a recuperar-se d'una malaltia o lesió.