L'estil de vida que s'ha implantat en les últimes dècades i els canvis alimentaris que s'han produït en la societat –i que s'han concretat en un abandonament progressiu de la dieta mediterrània– estan provocant una gran alarma entre els professionals de la salut.

Els adults s'alimenten fonamentalment per mantenir les seves funcions vitals i obtenir l'energia necessària per a l'activitat diària. Però, en la infantesa i l'adolescència, l'alimentació incideix de manera principal en el creixement i el desenvolupament intel·lectual. Per això és fonamental establir a aquesta edat les bases d'una nutrició equilibrada que va variant en funció de l'edat del nen.

Menjant taronja

Pel que fa al tipus d'aliment, per ordre d'aparició se situen, en primer lloc, els cereals (inclosos la pasta i l'arròs) i les patates. La ingesta recomanada és de sis racions al dia com a mínim. Al següent esglaó, es troben les fruites i verdures; en aquest cas, la recomanació és de cinc racions al dia. A continuació apareixen els lactics i l'oli d'oliva, dels quals cal consumir tres racions diàries. Després el peix, les aus i els ous, amb 2-3 racions a la setmana i en l'últim lloc, en el vèrtex de la piràmide, les carns vermelles, embotits, brioixeries i altres greixos.

Si ens atenim al percentatge dels macronutrients –aquelles substàncies essencials per a la vida, contingudes als aliments que, després dels processos de digestió i absorció, s'alliberen a la sang i són distribuïdes i utilitzada en tot l'organisme– la distribució que més es recomana és d'un 15% proteïnes, un 30% greix i un 55% de greixos.

Les proteïnes

Les necessitats de proteïnes en nens se situen entre el 12 i el 15%, mai per sota del 5% ni per sobre del 25-30%. Es classifiquen a dos grups, les proteïnes d'origen animal, que procedeixen de la carn, el peix, la llet, els ous, els derivats carnis (embotits, salsitxes...) i els derivats lactis (iogurts, formatges...); i les proteïnes d'origen vegetal, que provenen dels cereals, els llegums, les hortalisses, la fruita seca i la soja. L'OMS aconsella que de les proteïnes ingerides al cap del dia, un 60% de les mateixes d'origen animal i un 40% d'origen vegetal.

Niño cereals

Els greixos

Es recomana que el greix aporti un màxim del 35 % de les calories de la dieta, tenint en compte que la proporció d'àcids grassos insaturats (oli d'oliva, fruita seca, alvocat...) hauria de ser com a mínim d'entre el 20-25%. Mentrestant, els greixos saturats (mantega, llard, cansalada...) no haurien de superar el 10%.

Els hidrats de carboni

Els carbohidrats constitueixen la principal font d'energia de l'alimentació i han de suposar com a mínim el 50% de la ingesta. Existeixen dos tipus principals, els hidrats complexos, que es troben en aliments com l'arròs, pastes, patates, verdures o hortalisses i els hidrats simples, que es troben en el sucre, melmelada o mel. Són més beneficiosos per a la salut els primers, per la qual cosa el seu consum ha de ser superior als segons.