"Que no sigui un candidat amb comptes pendents" exigia Mariano Rajoy per al proper president de la Generalitat, en el seu afany de retornar a la "normalitat". Les paraules arribaven aquest dissabte, hores abans que el consell polític de la CUP rebutgés investir Jordi Sànchez, tot i que feia dies circulaven a Madrid informacions que el jutge Pablo Llarena no el deixaria sortir de presó per anar al Ple. Això alleujava la Moncloa, fins que la hipòtesi d'un candidat en llibertat –tot i que investigat– amenaçaria ara de descol·locar Rajoy i la seva voluntat de girar full del procés d'immediat.

"Tampoc algú que pugui estar en presó d'aquí uns mesos" deien fonts del govern espanyol sobre quina opinió els mereixeria l'opció de Jordi Turull, exconseller de la Presidència del Govern destituït. Turull no és candidat per ara, sinó que ERC i Junts per Catalunya s'han emplaçat a continuar les negociacions els propers dies. La via seria vàlida com la de l'abans conseller Josep Rull, tot i tenir "assumptes judicials", ja que cap dels dos es troba ni a l'estranger, ni en presó provisional, de manera que ni el Tribunal Constitucional, ni el Suprem podrien limitar de moment que es postulin.

De fet, la via de Rull o Turull podria reobrir a llarg termini la crisi d'investidura: primer, per la imatge d'un president assegut al banc del Suprem; segon, per si són declarats culpables dels delictes i apartats del càrrec. Ells dos haurien d'esperar al veredicte per a la suspensió, i no quedarien inhabilitats amb la interlocutòria de processament judicial, com sí Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Passa perquè el líder d'ERC i l'exconseller d'Interior compleixen alhora les altres dues condicions que s'han de donar per a la inhabilitació prèvia –segons la Llei d'enjutjament criminal–: que és estar acusat per rebel·lió i trobar-se en presó preventiva.

El fet és que el 155 s'aixecaria amb la formació de Govern –en teoria–, però perllongar la tensió institucional seria un perjudici pel Partit Popular, després de la patacada del 21-D. D'una banda, perquè els esforços estaran posats als comicis autonòmics i municipals del 2019 i les generals del 2020 per la pugna amb Ciudadanos; segon, perquè la legislatura està marcada perquè hi hagi Govern –per exemple, el PNB no vol negociar els pressupostos del 2018 si no s'aixeca el 155, alhora que Rajoy vol presentar-los al Congrés abans de Setmana Santa–; tercer, emergeixen reptes com les pensions.   

La qüestió és que la envestida a Sànchez per part de la CUP apropa eleccions catalanes, com Puigdemont va advertir en cas que l'Estat impedís la investidura del líder d'ANC. Fonts de l'executiu central consultades per El Nacional no es pronuncien sobre si temen nous comicis. Ara bé, recorden que això depèn del Parlament –ja que el termini de compte enrere no ha començat encara. L'única segona opció que creuen que engegaria el rellotge és que la cambra catalana celebrés un ple on declarés incapacitat, com volia forçar l'oposició i no va aconseguir aquesta setmana.

Al marge d'això, l'opció Sànchez amenaçava de generar un nou conflicte –tot i que el govern espanyol fia al jutge la decisió i diu que l'acatarà. Fonts jurídiques consultades per aquest diari adverteixen que si Llarena no hagués permès el dirigent català sortir de presó, aquest podria haver demanat un recurs d'empara al TC. Inclús, el cas podria acabar en instàncies internacionals, com ja ha fet Puigdemont amb la demanda davant l'ONU per "violació de drets humans" als líders independentistes i el moviment ciutadà a favor –denúncia que la Moncloa menysprea.

Davant d'aquest escenari, el govern espanyol investiga ja que Puigdemont no es financiï amb diners públics, segons les fonts consultades. "Ni un sol euro de l'erari" hi serà destinat, diuen aquestes sobre el 'Consell de la República' i la seva estança particular –tot i que el passat 22 de febrer l'executiu central admetés desconèixer la dada. No serà, però, la darrera estocada al líder català, un cop el fiscal general Julián Sánchez  Melgar va dir que encara "es pot reactivar" l'euroordre per la sedició o la rebel·lió, enmig dels rumors que Llarena podria reprendre-la en breu.