Les relacions entre els partits independentistes catalans són d'un temps ençà tan sanguinàries que amenacen de generar un alt risc de desercions entre els seus votants. La millor definició de la política catalana comença a ser aquella en què res no és segur, ni tan sols quan sembla que ho ha de ser. I així ha passat aquest dissabte: quan semblava probable que la CUP havia de donar llum verda amb els seus quatre diputats a investir Jordi Sánchez com a president de la Generalitat —si la justícia espanyola ho permet, cosa gairebé impossible—, els seus òrgans dirigents han procedit literalment a envestir-lo. Alguns d'ells diuen en veu baixa que ha estat per falta de pedigrí. D'altres l'acusen de suavitzar el radicalisme de l'ANC. Carall! Pensava que 138 dies de presó a Soto del Real bé mereixien una consideració. La meva, la té; com Oriol Junqueras, Quim Forn i Jordi Cuixart.

Tot apunta que l'episodi d'interrompre provisionalment la investidura de Carles Puigdemont el mes de gener passat i que semblava a punt de superar-se quedarà encallat uns quants dies, potser embarrancat de manera definitiva. Sincerament, no ho sé. Em declaro objector d'anàlisi, una figura probablement nova davant de tanta ximpleria i política en minúscules. Els propers dies seran espessos i atapeïts de declaracions i contradeclaracions. D'acusacions en privat, encara que començo a pensar que potser s'està fent tan fi que la situació amenaça d'esquinçar-se per algun lloc.

Veurem què fa Junts per Catalunya davant aquesta ensopegada. I també veurem què fa Esquerra Republicana. I veurem què fa Carles Puigdemont. Perquè hi ha dos camins: quan el president Roger Torrent iniciï la ronda de consultes per a un nou candidat, ara Junts per Catalunya potser no presenta Jordi Sànchez, que aparentment no té els vots per sortir elegit. Si no hi ha candidatura Sànchez, es pot entendre que continua viva la de Carles Puigdemont, que està tècnicament en suspens. La CUP sí que ha dit que dona suport a aquesta candidatura, i ara com ara és l'única que té 70 vots a favor. La majoria absoluta d'un Parlament de 135 escons.

I si no és així, eleccions. El pitjor camí des del 21 de desembre potser acaba sent l'únic possible.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat