El cas contra la família Pujol Ferrusola arriba a judici a l’Audiència Nacional després de tretze anys d’investigació legal i quinze d’il·legal. Oferim una guia dels noms de qui seran els principals protagonistes d’aquest judici, històric per a Catalunya pel seu significat i per la imputació feta al que fou president de Catalunya del 1980 al 2003, Jordi Pujol i Soley. També dels principals fets imputats. Són 19 persones processades i 254 testimonis admesos.
El tribunal
El tribunal que jutjarà els Pujol i una desena d’empresaris és la secció 1a de la sala penal de l’Audiència Nacional. Hi ha hagut dos canvis en la composició del tribunal, que, al final, està format pels magistrats: José Ricardo de Prada Solaesa, un veterà magistrat progressista i especialitat en Dret Internacional de Drets Humans; Ana Mercedes del Molino Romera, també de tarannà progressista, i María Fernanda García Pérez, que serà la ponent, és a dir la que redactarà la sentència. La magistrada García Pérez va ser ponent en la sentència de la caixa B del Partit Popular, i el 2022 va ocupar la vacant a l’Audiència Nacional que deixava la magistrada Concepción Espejel, ara en el bloc conservador del Tribunal Constitucional (TC).
Les acusacions
Fernando Bermejo és el fiscal que conduirà l’acusació en nom de la Fiscalia Anticorrupció. És un veterà fiscal, que primer va exercir a Catalunya, i amb el fiscal José Grinda, va escorcollar la seu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en el cas 3%, coetani al cas Pujol i pendent de jutjar-se. També se li va adjudicar la causa de la fortuna dels Pujol a Andorra el 2014, quan una jutgessa de Barcelona investigava tota la família. Això no obstant, quan tot es va unificar a l’Audiència Nacional, la fiscal Belen Suárez -ara ascendida a la Fiscalia del Suprem- s’ho va quedar ella. Bermejo té un paper difícil. La defensa dels acusats està trufada de primeres espases de penalistes catalans.
En l’acusació també hi ha l’Advocacia de l’Estat, que no acusa el president Pujol i centra l’acusació en delictes fiscals. Grand Tibidabo es va personar com a acusació popular contra Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la societat va ser dissolta i liquidada el desembre del 2019. Finalment, el partit Podemos havia exercit d’acusació popular i demanava 20 anys de presó per a Pujol. Es va retirar del procediment, el novembre de 2024, en assegurar que el judici a la família Pujol Ferrusola estava encarrilat.
Els acusats i fets imputats
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat sostenen que, aprofitant la figura de Jordi Pujol com a president de la Generalitat de 1980 al 2003 i president de CDC fins al març de 2012, la família es va aprofitar de “contractacions fictícies”, que eren pagades per empresaris, no per adjudicacions concretes, sinó per estar ben posicionats. Un raonament que recull la sentència de l’Audiència de Barcelona del cas Palau de la Música, on va ser condemnada CDC per rebre uns 6,6 milions d’euros en comissions de Ferrovial, a través dels lladres confessos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull. En el cas dels Pujol, les acusacions afirmen que les comissions s’haurien amagat en comptes a Andorra, primer a la Banca Reig, després Andbank el 2010, i que es traspassa a la BPA, fins que a finals del 2014 la mare i alguns dels fills tanquen els comptes i els declaren a la Hisenda espanyola (com permet la llei i amb la corresponent multa), i s’acusa el fill gran de transferir el seu patrimoni a Mèxic perquè no fos localitzat.
La Fiscalia també sosté que el compte inicial i unificat a Andorra és del president Pujol, arran d’un manuscrit trobat, i no del seu fill, del qual se’l fa el gestor i fiduciari.
La defensa, per contra, sosté que els diners d’Andorra són del llegat que els va deixar el pare de Pujol, a la seva dona i els set fills, Florenci Pujol Brugat, mort el 30 de setembre de 1980, a qui es defineix com a gran emprenedor, en obtenir la titularitat dels Laboratoris Martín Cuatrecasas (després, Laboratoris Fides) i adquirir la Banca Dorca, que després seria Banca Catalana. Pujol Burgat va fer fortuna amb l’intercanvi de divises.
Així, els acusats són:
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny 1930)
La Fiscalia sosté que “va aprofitar la seva posició política per a teixir una xarxa de clientelisme conforme a la qual ell mateix i determinats empresaris afins al partit que liderava, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es repartien els abundants beneficis procedents de concursos públics la resolució dels quals depenia de les diferents Administracions catalanes sota el control de CDC”. Per això, li demana 9 anys de presó pels delictes d’associació il·lícita (4 anys), del qual el fa director, i de blanqueig de capitals (5 anys).
Per contra, la defensa -exercida pel penalista Cristóbal Martell, juntament amb Pau Ferrer i Albert Carrillo- en demana l'absolució en no haver-se provat que hagi intercedit en cap il·legalitat durant el seu mandat. “Mai en l'exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influx al fet que uns altres ho fessin, desoint l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills”, manifesta en l’escrit de defensa.
El primer dia del judici, el 24 de novembre, l’Audiència Nacional ha acordat d’examinar l’estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, del qual els forenses adscrits al jutjat han conclòs que “no es pot defensar” davant les deficiències físiques i cognitives que pateix. És probable que el tribunal en la mateixa vista l’eximeixi de ser jutjat, com permet la llei. O li permeti seguir el judici des de Barcelona, tal com havia demanat la seva defensa.
Jordi Pujol Ferrusola (Barcelona, 5 de juny de 1958)
El fill gran del president Pujol afronta les penes més altes, ja que a més se l'acusa d’altres delictes, com ara contra la Hisenda espanyola. Per aquesta causa, Pujol Jr. va estar en presó provisional durant vuit mesos, fins al 28 de desembre del 2017, i va quedar en llibertat després de dipositar una fiança de 500.000 euros. La Fiscalia li demana un total de 29 anys de presó pels delictes: associació il·lícita (4 anys); blanqueig de capitals (5 anys); falsificació de document mercantil (3 anys) i cinc delictes contra Hisenda dels exercicis 2007 al 2012 (3 anys per cascun i 6,5 milions en multes), i frustració de l’execució (2 anys).
La defensa del primogènit, exercida per Cristóbal Martell, en demana l'absolució perquè sosté que no ha comès cap il·legalitat, que va gestionar i repartir el llegat familiar (uns 8 milions d’euros), i la resta són negocis seus. La Fiscalia sosté que va obtenir contractes públics a través de les mercantils Iniciatives Marketing Inversions, Project Marketing CAT i Active Translation. La seva defensa, però, reitera que “no els va obtenir sota cap influència” i que “no s’identifica cap funcionari o càrrec influenciat”.
A més, destaca que la facturació de serveis es van produir en un període en què “el govern de la Generalitat era ocupat pel tripartit (PSC, ICV i ERC) de Pasqual Maragall i després pel segon tripartit de José Montilla”. També descarta qualsevol irregularitat en la facturació girada a les empreses EMTE, COPISA, ISOLUX CORSAN i CVC Consultors .
Martell és contundent en l’escrit: “L'acusació, després de set anys de profusa, exhaustiva i fins i to extenuant recerca, amb aparatós desplegament d'aclaparadors mitjans policials, ha aconseguit singularitzar deu expedients administratius en els quals, no obstant això, no s'ha evidenciat retorçament del dret, ni en el seu tràmit ni en la seva resolució i, encara menys,intervenció directa o indirecta del president de la Generalitat de Catalunya exercint influència per prevaliment o de Jordi Pujol Ferrusola intervenint o induint la resolució en determinada direcció i benefici propi o de tercer per ell afavorit. Tampoc s'ha evidenciat ni una sola conducta d'aquesta naturalesa d'inducció o influència de la resta de germans de la família, Marta, Josep, Pere, Oleguer i Mireia Pujol Ferrusola.”
Els deu expedients sota sospita citats són:
Una operació immobiliària a Diagonal Mar, amb la requalificació d’uns terrenys; l’abocador de Tivissa (Tarragona); l’autorització ambiental a l’abocador de Vacamorta , aprovada el 2003 i al final tancat el 2023; el projecte d’instal·lació d’un parc d’emmagatzament de productes petrolífers al port de Tarragona; La venda d’una finca requalificada de rústica a urbanitzable a la societat Promopalamó, el 2006 per 4,8 milions; relacions amb diferents mercantils amb hotels que “no van arribar a cap contractació o licitació pública”, segons la defensa, a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat; una factura girada a Entorn, Enginyeria i Serveis S.L. per 13.197 euros el 2003 i relacionada amb tres contractes ambientals que va obtenir entre els anys 2000 i 2001; un suposat assessorament a l’empresa Focio S.L. / Novensauro Immobles S.L., per un solar a l’Hospitalet, i finalment la societat Grand Tibidabo, que havia estat acusació popular i que va ser liquidada el 2019, acusa Jordi Pujol Ferrusola de tenir-hi alguna activitat relacionada amb la societat, negada per la defensa.
Mercè Gironés Riera
L’exdona de Jordi Pujol Ferrusola té la segona petició de condemna més alta. Són 17 anys de presó pels delictes: associació il·lícita (4 anys de presó), blanqueig de capitals (5 anys), falsificació documental (3 anys), un delicte contra la Hisenda de l’exercici 2012 (3 anys de presó i multa de 410.000 euros) i un de frustració de l’execució (2 anys). L’advocat de Gironès, el penalista Oriol Rusca, demana la seva absolució.
Josep Pujol Ferrusola (Barcelona, 1963)
La Fiscalia demana per a Josep Pujol 14 anys de presó: per associació il·lícita (3 anys); per blanqueig de capital, (5 anys); pel delicte de falsificació documental, (3 anys de presó), i pel delicte contra Hisenda per l’exercici de 2010, (3 anys de presó i multa de 800.000 euros).
Oriol Pujol Ferrusola (Barcelona, 20 de desembre de 1966)
Oriol Pujol és l'únic dels set fills que s’ha dedicat a la política. El que fou president del grup parlamentari de CiU i secretari general de Convergència fins al març del 2013, va haver de deixar la seva carrera en acceptar una condemna per tràfic d'influències en el cas ITV i deixar-ne fora la seva dona.
En la causa per la fortuna a Andorra, la Fiscalia li demana 8 anys de presó, com a la resta de germans (Pere, Marta, Mireia i Oleguer) pels delictes d’associació il·lícita (3 anys de presó) i blanqueig de capitals (5 anys).
A més, Oriol té una defensa diferent de la resta de la família: inicialment va ser defensat pel penalista Xavier Melero i, ara, per Francesc Sánchez. Comparteix amb els germans, que l’origen dels diners d’Andorra eren una donació de l’avi Florenci, i que en va ser informat als anys 90. Això no obstant, l’any 2009 i davant la seva dedicació política “va renunciar als fons que tenia a Andbank” i els diners van ser traspassats al compte del seu germà Jordi, segons exposa la seva defensa.
Mireia Pujol Ferrusola (Barcelona, 1969)
Fisioterapeuta de professió. El 1990 va conèixer dels seus pares que l’avi patern els havia deixat un dipòsit en dòlars a Andorra per “contingències” si hi havia una inestabilitat política. El fons estava unificat i l’any 2012, i per assessorament bancari de la BPA -segons les defenses- els fills van posar els diners en una estructura (Doral Internacional, en el cas de Mireia) amb titularitat jurídica, però “sense ocultar els beneficiaris a les autoritats fiscals”. A més, s’hi precisa que Mireia va presentar declaració complementària dels exercicis 2010, 2011, 2012 i 2013, efectuant ingressos de quota, des de 478.225 euros el 2010 a 9.458,48 euros el 2013, així com declaracions extemporànies per Impost de Patrimoni. El 18 de juliol del 2014, Mireia va cancel·lar el compte a la BPA, i va transferir un saldo d'1.072.077 euros al compte obert en Banco de Madrid des de la qual va pagar a Hisenda.
La seva germana Marta (Barcelona, 1959), arquitecta de professió, va fer el mateix i va traspassar al banc espanyol 898.000 euros. També Pere (Barcelona,1965), que va traspassar de la BPA 701.341 euros. Finalment, Oleguer (Barcelona, 1972), llicenciat en Ciències Empresarials, va fer una primera regularització tributària d'uns 4,5 milions d'euros el 2012, una segona l'any 2013 i va invertir la resta, com a la societat Dragó Real Estate Partners LID.
Els deu empresaris processats
A banda, per a cadascun dels deu empresaris que s’asseuran al banc dels acusats amb els Pujol, Anticorrupció demana cinc anys de presó pels delictes de blanqueig (3 anys) i falsedat documenta (2 anys). Són:
Francesc Robert Ribes
Exdirector de la televisió d’Andorra, acusat de compartir negocis i comptes bancaris amb Jordi Pujol Ferrusola per suposadament ajudar-lo a blanquejar diners. És defensat pel penalista Fermín Morales.
Bernardo Domínguez Cerecedes
Ciutadà mexicà. El seu pare, Bernardo Domínguez Moreno (mort el 2011), va concedir contractes de préstecs amb interès variable a Jordi Pujol Ferrusola, que van ser “ficticis”, segons la Fiscalia. Va concedir-li 6 milions d’euros el 2007, entre altres. La defensa sosté que els negocis jurídics es van liquidar amb el fill, processat en aquesta causa.
Jorge Barrigón Lafita
Empresari català, propietari de l’empresa Helicòpters CAT. La Fiscalia l’acusa d’elaborar contractes de préstec el 2009 amb Josep Pujol per suposadament blanquejar capitals.
Gustavo Buesa Ibáñez i Josep Mayola Comadira
Empresaris relacionats amb la societat Servitransfer i l’abocador de Tivissa que van fer negocis amb el fill gran de Pujol. Són defensats pels penalistes José Mª Fuster-Fabra Torrellas i Carles Monguilod.
Alejandro Guerrero Kandler
Intermediari en la comercialització del futur edifici que havia de construir FCC en dues finques de la plaça Europa de l’Hospitalet, operació en la qual es va acordar pagar comissions (uns 1,3 milions d’euros) entre empreses privades, relacionades amb Jordi Pujol Ferrusola.
Luis Delso Heras
Directiu del grup Isolux, que es relaciona amb pagaments a Jordi Pujol Ferrusola pel seu assessorament en projectes a Mèxic i Gabon, entre els anys 2002 i 2006.
Carles Sumarroca Claverol
Empresari català i vicepresident de la societat Comsa-Emte, acusat de pagar comisssions sense cobertura a Pujol Ferrusola. L’instructor de l’Audiència Nacional va arxivar la causa contra el seu pare, Carles Sumarroca Coixet -un dels fundadors de CDC- el 2021. És defensat per l’advocat Diego Artacho.
Josep Cornadó Mateu
Càrrec de COPISA, que hauria fet pagaments a empreses del primogènit del president Pujol, el 2009
Carles Vilarrubí Carrió
Empresari català que hauria pagat dues factures a empreses de Pujol Ferrusola per assessorament. Una d’elles per import de 10.000 euros per assessorament hípic el 2011. És defensat pel penalista Emilio Zegrí.
Testimonis no admesos
El tribunal ha admès que declarin al judici uns 254 testimonis demanats per les acusacions i defenses. Això no obstant, ha rebutjat citar agents de la polícia patriòtica, demanats per la defensa dels Pujol, que els acusa de fer una “activitat exorbitant i il·legal” contra ells. En tots els escrits de defensa dels Pujol, menys els d’Oriol, se citen aquests agents, només investigats per la justícia andorrana.
Són:
El comissari jubilat José Manuel Villarejo Pérez, el qual ha admès aquest espionatge il·legal als Pujol i polítics catalans, “amb l’auxili de l'advocat Rafael Redondo Rodríguez”. La defensa hi afegeix que la investigació va ser coordinada pel llavors Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola, Eugenio Pino, l’únic condemnat, a 1 any de presó, per intentar introduir informació dels Pujol amb un pendrive, obtingut il·legalment, sense aval judicial, en la causa de l’Audiència Nacional.
També cita els executors: Bonifacio Diez Sevillano, llavors inspector en cap destinat a Andorra; Celestino Barroso Sánchez, llavors inspector en cap agregat de seguretat a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, i Marcelino Martín-Blas Aranda, comissari en cap d’Assumptes Interns del CNP, que van assetjar els titulars i empleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir informació dels Pujol.
Ho van assolir l’estiu del 2014 amb el pantallàs del traspàs de comptes publicat per El Mundo i la confessió del president Pujol sobre els diners no declarat a la Hisenda espanyola que la família tenia a Andorra des de 1980, que gestiona el fill gran dels Pujol des del 1990 i que es tanquen el 2014. Cap d'ells serà interrogat, ni Alícia Sánchez-Camacho, la líder del PP que va crear llistes negres contra rivals polítics nacionalistes, especialment de Convergència.