Després de setmanes de mobilitzacions, el Departament d’Educació ha aconseguit tancar un preacord amb els sindicats majoritaris, USTEC i Professors de Secundària, que a partir d’aquest dilluns serà sotmès a consulta entre el professorat. L’entesa, però, no ha comptat amb el suport de tots els representants sindicals. En la recta final de les negociacions, CGT Ensenyament, la Intersindical i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) van abandonar la mesa de negociació en considerar que gran part de les seves reivindicacions havien quedat fora del pacte. Per aquest motiu, les tres organitzacions han fet una crida als docents a votar 'no' en la consulta. Més enllà de la qüestió salarial, denuncien que el Departament no ha donat resposta a una sèrie de demandes que consideren clau per millorar les condicions laborals i el funcionament del sistema educatiu.
Una de les principals crítiques dels sindicats que rebutgen el preacord fa referència a les ràtios a les aules, una reivindicació històrica del professorat per millorar tant l’atenció a l’alumnat com les condicions de treball dels docents. La CGT, la Intersindical i la COS consideren que el calendari pactat és massa lent i que no dona resposta als problemes actuals de massificació. Des de la CGT lamenten que la reducció prevista sigui “molt lenta i diferida” i remarquen que, en etapes com la secundària, el batxillerat o la formació professional (FP), els objectius fixats no s’assolirien fins al curs 2031-2032. Per la seva banda, la Intersindical sosté que el text “no aborda de manera decidida la reducció de les ràtios”.
Un altre dels punts que els sindicats crítics consideren insuficient és el currículum educatiu. La Intersindical denuncia que el preacord no aborda canvis de fons en la fusió de matèries científiques, la desaparició de la tercera hora de català al batxillerat, el paper de la filosofia en aquesta etapa o els debats oberts sobre els continguts de l'FP. El sindicat defensa que cal “una revisió profunda d’aquests aspectes per garantir una educació de qualitat”. En la mateixa línia, la CGT lamenta que el text pactat no introdueixi modificacions curriculars concretes i critica que l’única mesura prevista sigui la creació d’un espai de consulta.
Insatisfets amb la qüestió salarial
Tot i que el component més mediàtic del preacord és la millora salarial, la CGT, la Intersindical i la COS tampoc no comparteixen la lectura positiva que en fan el Departament i els sindicats signants. L’entesa preveu que el nou complement de creació específica arribi als 173 euros mensuals al cap de quatre anys, una xifra que, sumada a l’increment del complement específic pactat al març amb CCOO i UGT, permet al Govern parlar d’un augment acumulat d’uns 400 euros bruts mensuals que s’assoliran el 2029. Els sindicats que defensen el ‘no’, però, consideren que la proposta continua deixant els docents exposats a la “pèrdua de poder adquisitiu”. La principal crítica és l’absència d’una clàusula de revisió vinculada a l’IPC que garanteixi que els salaris evolucionin al mateix ritme que el cost de la vida. “Sense clàusula de l’IPC, continuem perdent poder adquisitiu durant els quatre anys de l’acord”, assegura la CGT.
Una altra de les objeccions que plantegen els sindicats és que les millores acordades se centren gairebé exclusivament en el personal docent i deixen al marge altres col·lectius que formen part del sistema educatiu. La CGT denuncia que treballadors com el personal d’administració i serveis (PAS), el personal d’atenció educativa (PAE), les educadores de les escoles bressol o els professionals vinculats al lleure “continuen sense millores rellevants”. En termes semblants s’expressa la Intersindical, que lamenta que el preacord tampoc no doni resposta a les reivindicacions dels sectors que considera “més precaritzats” i que han participat activament en les mobilitzacions dels últims mesos.
Els sindicats també troben a faltar compromisos en altres àmbits, com el de reforçar el paper del català com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu. A més, critiquen la creació d’una comissió de seguiment reservada als sindicats signants, que, al seu entendre, substitueix la negociació col·lectiva i exclou la resta d’organitzacions del seguiment dels compromisos adquirits. També qüestionen el sistema de càtedres previst en l’acord, ja que consideren que beneficia només una part del professorat de secundària sense donar resposta a les necessitats de la majoria dels docents.