El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha tornat a responsabilitzar el govern de Mariano Rajoy de l'operació que va provocar la desaparició de la Banca Privada d'Andorra (BPA). L'expolicia ha declarat aquest dimarts davant la jutgessa d'instrucció d'Andorra que investiga el paper que va tenir l'executiu espanyol i l'andorrà en la liquidació d'aquell banc enmig de les pressions de la policia patriòtica per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. "He ratificat totes les meves declaracions", ha assegurat el comissari, que també ha reconegut l'autoria i l'autenticitat dels documents en què es relata l'operació policial i la intervenció de l'executiu de Rajoy que va acabar provocant la desaparició del banc.
Villarejo, que abans de comparèixer ha assegurat que havia rebut "moltes amenaces" per no declarar, ha ratificat que "sense dubte" la Moncloa estava rere l'operació. "És evident. Una qüestió d’aquesta entitat no la fa un comissari o un coronel del CNI o un guàrdia civil o un capità o un comandant. És una operació d’alt nivell, en què presidència de govern d’un país d’un altre intervé al tema, com apareix a les meves notes d’intel·ligència", ha insistit.
Els germans Cierco, propietaris de la Banca Privada d'Andorra, van denunciar que havien rebut pressions de policies espanyols i que, davant la negativa a facilitar-los informació confidencial, es va fer pública una nota d'alerta del Tresor dels Estats Units (FINCen) amb informació errònia, facilitada per Espanya, sobre suposat blanqueig de capitals des del BPA, que va acabar provocant el tancament del banc.
Comptes del rei
Fonts judicials, han explicat que Villarejo ha assegurat que volia incloure AndBank en la seva operació per investigar els comptes de la família Pujol Ferrusola, però que no li van permetre davant la sospita que també hi havia comptes del Rei Joan Carles i familiars del monarca. De fet, el mateix expolicia ho ha explicat en sortir del tribunal i ha assegurat que va ser aquest intent el que el va acabar portant a la presó. "Precisament, per dir tot el que estava passat a Andorra em van ficar a la presó, per assenyalar que el Rei i els Pujol, no podien tenir comptes als mateixos llocs. Aquesta va ser la raó", ha reblat. Inicialment, els Pujol tenien els comptes a AndBank i els van convidar a marxar-ne, i van anar a la BPA. En la seva declaració, Villarejo ha explicat a la jutgessa que si requereix proves dels seus correus electrònics amb el CNI "està tot a l'Audiència Nacional", on encara se l'investiga per haver fet encàrrecs per a empresaris.
Precisament, Villarejo ha pogut sortir de l'Estat espanyol per declarar davant de la justícia d'Andorra, després de rebre l 'autorització de l'Audiència Nacional atès que l'excomissari es troba en llibertat provisional des del març del 2021. Precisament, el comissari jubilat ha assenyalat que aquest viatge a Andorra demostra que no té cap intenció d'escapar. "En tot cas hauran de marxar ells", ha ironitzat.
Aquest dimarts estava també citat a declarar com a testimoni l'advocat José Maria Fuster-Fabra, amic dels germans Cierco, i un dels lletrats del cas Emperador, però finalment es va cancel·lar la declaració per la seva condició d'advocat.
Comissions rogatòries sobre Rajoy, enviades
En l'interrogatori, han assistit advocats d'ofici dels policies querellats, els quals -davant les revelacions de Villarejo- és molt probable que la jutge els passi a la condició de processats, que seria la figura d'investigats a l'Estat espanyol, i on començaria realment la investigació, segons fonts jurídiques.
Paral·lelament, la jutgessa d’Instrucció especialitzada 2 d’Andorra ja ha enviat a diferents jutjats d'instrucció de Madrid les noves Comissions Rogatòries Internacionals (CRI) perquè col·laborin i pugui interrogar com a investigats l’expresident del govern espanyol del PP, Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Se'ls acusa de liderar l'operació Catalunya a Andorra, amb extorsions als llavors titulars de la Banca Privada d'Andorra (BPA) -els primers a denunciar-ho- per a saber si polítics catalans hi tenien comptes sense declarar, inclús d'haver pressionat el govern andorrà.
Els advocats Alfons Clavera i Agustí Carles, de l'acusació popular, en nom de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l'entitat catalana Drets, respectivament, li ho van demanar a la jutgessa ara fa un any, després que l'Audiència de Madrid ho va rebutjar per "un defecte de forma" per no detallar les imputacions. La jutgessa ha fet unes CRI ben motivades, segons fonts coneixedores del cas. Ara falta la resposta dels jutges espanyols.