Fèlix Millet, empresari i condemnat per l'espoli al Palau de la Música, ha mort aquest dijous als 87 anys. Els darrers anys de la seva vida han estat marcats per la condemna per la seva participació en el cas Palau de la Música. Concretament, aquest mateix febrer la jutgessa de vigilància penitenciària va permetre que Millet tornés a ingressar a una residència privada per complir la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó que va començar el 2020. 

🔴 Fèlix Millet, l'esperpent

En els darrers mesos ha estat entrant i sortint de presó per la seva malaltia. Ha estat constantment entre la presó de Brians 2 i l'Hospital Penitenciari de Terrassa. Ha mort en aquesta residència on complia la condemna, malgrat que es va trobar amb moltes reticències per poder passar gran part de la seva condemna lluny de la presó

Millet va ser president de la Fundació Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana, va dirigir el Palau des del 1990 fins que va ser destituït el 2009, quan es va fer públic el cas. Any en què va començar la gran caiguda que ha marcat el llegat de qui en un moment va ser molt admirat. 

Fèlix Millet jutge denega semillibertat EP

Les darreres aparicions públiques de Fèlix Millet han estat marcades pel deteriorament de la seva salut. Foto: Europa Press

El cas Palau

El cas Palau va ocupar anys de l'actualitat catalana: des del primer escorcoll l'any 2009 fins a la condemna l'any 2020. Després de tants anys d'investigació i litigi, el judici es va sentenciar considerant provat que tant Millet com la seva mà dreta, Jordi Montull, havien robat 23 milions d'euros de la institució catalana. A més de la indignació social per aquest gran cas de corrupció, també va provocar un terrabastall polític per l'ús que Convergència Democràtica havia fet de la institució musical per finançar-se de manera irregular. Tots dos van acabar condemnats, Millet als gairebé 10 anys que s'han mencionat anteriorment i una multa de 4,1 milions d'euros i Montull a 7 anys i 6 mesos de presó i una multa de 2,9 milions d'euros. 

Tanmateix, la progressió fins a aquelles condemnes va ser llarga i mediàtica. Un mes després de l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra que va destapar el cas. Millet va confessar en una carta dirigida al jutge del cas i La Vanguardia. En la missiva va reconèixer haver espoliat 3 milions d'euros, una xifra que s'aniria multiplicant mentre seguia la investigació

Però, com van començar les sospites sobre algun moviment il·legal en una institució com el Palau? Hisenda i la Fiscalia es van alertar per la gran quantitat de bitllets de 500 euros que es movien al voltant del Palau de la Música. Per això van començar a indagar, juntament amb la policia, i es van topar amb tot un entramat faraònic. Factures falses, grans quantitats de diners en efectiu i lingots d'or.

Gairebé 20 anys al capdavant del Palau de la Música

Millet va néixer l'any 1935 i era el quart de cinc germans. Els seus orígens el lliguen a la burgesia catalana que havia fet fortuna amb el tèxtil. El seu tiet Lluís Millet va ser el cofundador de l'Orfeó Català, fet que ja el va lligar a la cultura des de jove. A més, el seu pare va ser president de l'Orfeó, entre 1951 i 1967. De manera que des de jove coneixia ben de prop tot el món cultural català. Posteriorment, va acabar sent president del Palau de la Música entre el 1990 i 2009, quan tot el cas Palau es va destapar. 

millet creu de sant jordi / Arxiu Gencat

L'any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi, la qual va tornar l'any 2010 quan va esclatar el cas Palau. Foto: Arxiu Gencat

2017: comença el judici del cas Palau

Gairebé 10 anys després de les imatges dels mossos escorcollant el Palau que van posar el colofó final a la presidència de Millet, va començar el judici. Concretament, l'1 de març de 2017. Amb un sumari de més de 60.000 folis, l'expectació al voltant del jutjat va ser enorme. 

Després d'un judici de quatre mesos i mig pel desfalc, aquell mateix any va ser condemnat a 9 i 8 mesos de presó per quatre delictes diferents de malversació i apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra Hisenda Pública. La sentència també incloïa una multa de 4,1 milions d'euros i l'obligació de tornar de manera conjunta amb la resta de condemnats 23 milions d'euros a les estructures del Palau: fins al novembre del 2022, l'Audiència de Barcelona n'ha recuperat 12. Tot plegat va ser ratificat pel Tribunal Suprem l'any 2020. 

Condol del Palau de la Música 

L’Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana han enviat les condolences per la mort de Fèlix Millet aquest dijous a la família "per la pèrdua". En un breu comunicat, l'entitat recorda que va ser president de l’Orfeó Català (des del 1978) i president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana (des de 1990), fins que va ser destituït el 2009 arran de l’espoli de l’entitat en el conegut com a cas Palau. 

Reacció del president Pere Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reaccionat a la notícia de la mort de Fèlix Millet des de l'Argentina, on es troba de viatge. Aragonès ha dit: "Tristament, es recordarà Millet pel seu paper en el cas de corrupció al Palau de la Música". El president de la Generalitat ha afegit que Millet "va danyar una important institució cultural" de Catalunya i ha agregat: "Més que mai hem de continuar contra la corrupció per enfortir les institucions".