A 2.235 metres d’altitud, a la vall de Núria, hi ha una cova que podria ser clau per entendre com funcionava l’explotació del coure durant la prehistòria. Un equip d’investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha explorat l’anomenada Cova 338, el jaciment prehistòric d’alta muntanya més important documentat a la serralada i on han trobat ocupacions humanes intenses i reiterada. Durant les excavacions en extensió dutes a terme entre 2021 i 2023 s’han trobat “nombroses estructures de combustió, restes faunístiques, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure”, segons explica Carlos Tornero, professor del Departament de Prehistòria de la UAB.
Els fragments de roca verda podrien representar els primers temps de la mineria i aprofitament del coure, i les troballes demostren que els minerals es va explotar de forma sistemàtica. La cova 338 que explora l’estudi, que s'ha publicat en la revista científica Frontiers in Environmental Archaeology amb participació de la UAB, l’IPHES-CERCA i altres universitats com la Pompeu Fabra, la de les Illes Balears o la de Granada, sembla ser un campament miner d’alta muntanya inesperadament primerenc.
La recerca mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni a.C. i el final del I mil·lenni a.C., aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos d’alta muntanya durant la prehistòria i qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica o marginal durant l’antiguitat. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d’abandonament, fet que apunta a un ús planificat i recurrent de l’espai. El descobriment d’un os de dit i una dent de llet d’un nen suggereix que el lloc també podria haver estat usat com a indret d’enterrament i indica que encara queda molt més per trobar quan les excavacions es tornin a obrir aquest estiu.
Explotació mineral en altura
“La Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals”, indica Tornero, que apunta que el nou estudi documenta “una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals”. Les evidències recuperades indiquen que els fragments minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats en el seu interior, fet que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes amb aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.
L’anàlisi espacial del jaciment mostra una clara organització interna de les activitats, amb estructures i àrees diferenciades. En aquest sentit, els investigadors interpreten la cova com un espai logístic integrat dins de sistemes de mobilitat estacional ben estructurats, als quals les comunitats humanes tornaven de manera recurrent per desenvolupar activitats específiques. “La muntanya no era un límit, sinó un territori actiu dins de l’organització econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques”, assenyala Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES-CERCA i coautor de l’estudi.
Hi van tornar durant mil·lennis
A part de les restes minerals, els investigadors han trobat més indicis de poblacions humanes com dos penjolls vinculats a l'ornamentació personal. Un està elaborat amb una cloïssa marina (Glycymeris) i presenta “paral·lelismes en altres jaciments de Catalunya, cosa que suggereix tradicions compartides o connexions entre diferents comunitats”, ha dit Tornero. L’altre penjoll està fet amb una dent d’os bru, i “és molt menys comú. Això podria apuntar a alguna cosa més específica o simbòlica, possiblement vinculada a l’entorn local”, augura el cap de la investigació. Tot i que la Cova 338 no era una llar permanent, la gent que hi venia trobava els viatges en altura prou valuosos com per tornar-hi durant mil·lennis. Tanmateix, els investigadors encara tenen preguntes sobre aquests viatges que esperen respondre amb futures investigacions. “L’excavació no ha arribat a tota la profunditat del jaciment”, indica l’investigador de l’Autònoma, “per la qual cosa la seqüència no està completament documentada. Aquest estiu continuarem els treballs arqueològics”, conclou.