“Estem davant d’una autèntica anomalia jurídica, revestida de normalitat legislativa. Un clar exemple de submissió del dret per la política, de la raó pel poder”. La magistrada conservadora Concepción Espejel esclata contra la llei d’amnistia després de la sentència del Tribunal Constitucional avalant la norma de l’oblit penal. “L’amnistia no respon a un objectiu legítim, sinó que, formant part d’una dinàmica transaccional, és expressió de com la voluntat del poble sobirà, materialitzada en llei, es manipula per revestir de formalitat jurídica un descarat pacte d’impunitat a canvi de poder”, al·lega. Al seu vot particular, argumenta que l’amnistia és “arbitrària” perquè la seva “veritable finalitat” era “obtenir el suport dels set diputats de Junts per Catalunya en la sessió d’investidura del president del govern espanyol”. I retreu a la majoria progressista que el fet que la llei “es va promulgar per obtenir els vots necessaris per a una investidura” sigui “irrellevant” en el control que el Constitucional fa de la llei. “No hi ha vel a aixecar, els acords esmentats i els debats parlamentaris expliciten sense complexos els motius i la finalitat de la llei”, postil·la.

📝 El TC avala l’amnistia: és constitucional i respecta la separació de poders i la igualtat davant de la llei

 

Així mateix, expressa la "impotència de no haver aconseguit convèncer" els seus companys que la llei representa la "regressió institucional més gran haguda en la història constitucional recent i consolida una desigualtat entre iguals” i esgrimeix que “constitueix, llevat de les que afecten el dret a la vida, la més injusta de les lleis que han estat sotmeses a l’escrutini” del Constitucional. No les esmenta, però al·ludeix a les lleis sobre l’avortament i sobre l’eutanàsia. A més, lamenta que el TC hagi validat una llei “contrària a l’ideal de justícia, arbitrària i discriminatòria” i hagi obviat que en la tramitació parlamentària de la llei “es va arribar a afirmar que amb la seva aprovació es produïa la primera derrota del règim del 78”. Ho va dir el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el 30 de maig del 2024 quan el Congrés va aprovar definitivament la llei.

L’argumentació de Concepción Espejel és l’esperada i va en la línia dels seus tres companys en la branca conservadora del TC. “No és discutible que una llei d’amnistia suposa, per la seva pròpia naturalesa, una excepció a la vigència i aplicació de la Constitució. [...] Deixar d’aplicar la Constitució, o els seus principis i valors essencials, només és possible perquè la mateixa Constitució així ho hagi previst”, argumenta per justificar que la norma de l’oblit penal “no té cobertura” a la Carta Magna. I al·lega que l’amnistia “no respon a la idea de justícia”, és “lesiva del principi d’igualtat”, representa una “expressió de la potestat legislativa summament arbitrària” i introdueix un tracte diferenciador “clarament discriminatori” perquè estableix diferenciacions que “manquen de justificació objectivament raonable”.

Qui és Concepción Espejel? El seu nom pot resultar familiar perquè, com a presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, va presidir el tribunal que va jutjar Josep Lluís Trapero pel seu paper durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Per majoria, el tribunal va absoldre de sedició i desobediència el major dels Mossos d’Esquadra, però Espejel va emetre un vot particular de 461 pàgines mostrant-se partidària de condemnar Trapero i Pere Soler (director dels Mossos) per sedició. Va acusar Trapero de dissenyar unes “pautes d’actuació per al teòric compliment de la interlocutòria del TSJC” sabent que eren “clarament ineficaces per impedir el referèndum” i de voler “orientar l’activitat dels Mossos per tal que executessin el mínim imprescindible”. “La seva conducta es va orientar a donar aparença de compliment, emparant-se en la literalitat de les resolucions, sense extremar mesures que eren òbviament imprescindibles per aconseguir el compliment efectiu del mandat exprés i essencial del TC”, va sostenir.

“Un règim jurídic paral·lel al marc constitucional comú dirigit a un conjunt selecte de privilegiats”

Tornant a l’amnistia, Concepció Espejel també expressa el seu “temor” que aquesta sentència, avalada per una “estreta majoria”, pugui “inaugurar un règim jurídic excepcional paral·lel al marc constitucional comú” i “dirigit a un conjunt selecte de privilegiats que, a diferència del conjunt de la ciutadania, queda eximit de complir les responsabilitats derivades dels seus actes, incorrent per això en una flagrant violació del mandat constitucional d’igualtat en l’aplicació de la llei.” I mostra la seva “preocupació” pel fet que la sentència pugui contribuir a “minar la confiança ciutadana en les institucions, ja que la percepció que les lleis s’aproven per satisfer acords polítics encaminats a curullar meres voluntats particulars, en lloc de servir al bé comú, alimenta la desafecció”.

Les filtracions han “minat la serenitat i discreció” del debat

Més enllà de la dura crítica contra l’amnistia, Concepción Espejel també és molt dura contra la tramitació del recurs del PP i el procediment que s’ha seguit al Constitucional. “Les irregularitats en la tramitació han estat contínues fins al lamentable fet que l’1 de juny es va tenir coneixement, pels mitjans de comunicació, tant dels dies en els quals es pretenia deliberar la ponència, com del seu contingut”, lamenta. I denuncia que la filtració de la ponència ha suposat un “desprestigi” per al TC i ha provocat un “debat paral·lel, minant la serenitat i discreció que ha de regir la tasca dels magistrats”. A més, sosté que Cándido Conde-Pumpido, “sobrepassant el límit” de les seves funcions, “va predeterminar el moment en el qual s’havia d’aprovar la sentència, independentment de les necessitats d’estudi i deliberació”.

“Presses per un fundat temor d’una censura europea”

També argumenta que ella era partidària de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o esperar a la resolució de les qüestions prejudicials que s’han plantejat abans de deliberar, cosa que els magistrats progressistes van rebutjar. “Sobren arguments jurídics per a això, però, a més, es presenta un incontrovertible principi de prudència, virtut llastimosament aliena últimament en la manera de procedir del Tribunal”, apunta. I justifica que “esperar a l’opinió provinent del màxim intèrpret” del Dret de la Unió Europea hauria de ser el “mínim estàndard de prudència exigible”. “Les presses només poden estar justificades per un fundat temor a una censura europea de la norma avalada ara per la majoria”, rebla.

La relació de “l’estimada Concha” amb el PP: proposada per al CGPJ i el TC i condecorada per Cospedal

La realitat és que en els últims anys s’ha fet patent una afinitat de Concepción Espejel amb el PP. Els populars la van proposar com a vocal del Consell General del Poder Judicial el 2008 i com a magistrada del Tribunal Constitucional el 2021. De fet, va ser apartada del cas Gürtel i del cas Bárcenas per la seva suposada afinitat ideològica amb el PP. A més, el 2014, com a presidenta de Castella-La Manxa, María Dolores de Cospedal (que era secretària general del PP) li va atorgar la Gran Creu de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort i va referir-se a ella com a “estimada Concha”.