La defensa de l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero ha demanat a la fiscalia que aclareixi si finalment l'acusarà per rebel·lió o per sedició. Els advocats maniobren d'aquesta manera després que al Tribunal Suprem caigués la rebel·lió en la sentència contra els líders independentistes.

Precisament, la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la "transcendència" del text de l'alt tribunal en el cas contra l'excap dels Mossos que se segueix a l'Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l'Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l'Audiència Provincial de Barcelona.

A l'escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la fiscalia es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són "legalment constitutius d'un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió".

"Fonamentalment —afegeix— perquè la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental" i perquè la finalitat del projecte dels processats "no era vincular als seus actes l'efectiva proclamació de la República" sinó "convèncer el govern d'Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d'un referèndum d'autodeterminació".

És per això que, tenint en compte que hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que pontifica que els fets en els quals es relaciona Trapero són constitutius d'un delicte de sedició, la defensa de l'excap dels Mossos demana a la fiscalia que manifesti si manté o modifica les conclusions provisionals "amb anterioritat a l'inici de les sessions del judici oral".

I per bé que la defensa admet que la qüestió es podria "suscitar" en el tràmit de qüestions prèvies que pogués obrir-se a l'inici del judici oral, "no es pot obviar que en funció de l'abast en allò fàctic i en allò jurídic d'una eventual modificació" de les conclusions provisionals "comportarà una suspensió o ajornament del judici oral".

Segons la defensa, després de la sentència del Suprem "resulta impossible" qualificar com a delicte de rebel·lió la conducta de tres dels processats a la causa, entre els quals el mateix Trapero, atès que "estarien participant en el 'pla ideat' pels processats condemnats per un delicte de sedició".

En aquest sentit, la defensa destaca la contradicció entre la sentència del Suprem i l'escrit de qualificació de la fiscalia, a parer de la qual la intenció dels condemnats per l'alt tribunal sí que era dur a terme la secessió, i no forçar el govern espanyol a negociar un referèndum.

És per aquestes contradiccions que la defensa de Trapero demana l'aclariment a la fiscalia, en el benentès que si "hipotèticament hi hagués una modificació" en la qualificació dels fets i es canviés el delicte de rebel·lió pel de sedició "atès que l'únic argument que fonamentava i legitimava la competència de l'Audiència Nacional era que amb les conductes sedicioses es perseguia la secessió de Catalunya i el trencament de la Constitució, en descartar-se aquest designi pel Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional hauria perdut aquesta competència objectiva, essent el jutge natural predeterminat per la llei i el competent per a l'enjudiciament l'Audiència Provincial de Barcelona".

Segarra ho estudiarà

Finalment, cal recordar que la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va constatar dijous passat la "transcendència" de les decisions de la sentència del Tribunal Suprem en el cas de l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero. Amb tot, subratllava que "no hi ha moment processal previ al judici oral per fer una modificació anticipada", per la qual cosa afirmava que si el ministeri públic es plantegés variar el seu posicionament hauria de ser en el moment d'elevar a definitives les conclusions.

En tot cas, sí que va remarcar que la fiscalia "coneix el marc que suposa la sentència" i la influència que té no només en el cas en què es jutja la llavors cúpula dels Mossos, sinó també en la resta de casos pendents en d'altres jutjats i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el procés.