48 hores després del greu accident d'Urda, a Toledo, encara intentem saber per què va passar. En un primer moment, el govern espanyol va atribuir els fets a un "error humà", però no paren de créixer les veus que es pregunten com pot ser que la seguretat de l'alta velocitat pugui dependre d'una persona. Sobretot, quan ahir vam saber que, d'una banda, el CEO d'Iryo just havia alertat que el sistema LZB deixava els trens immobilitzats quan fallava, i, d'una altra, que la comissió d'accidents ferroviaris va advertir fa dos anys del perill de dependre del factor humà. Ara, aquest divendres, 30 d'octubre, llegim titulars molt reveladors a les portades sobre l'accident de Toledo, que ajuden a entendre millor els motius de la tragèdia. Una tragèdia que, per cert, té acorralat el ministre de Transports, Óscar Puente.
Des de Madrid, la notícia que avança El País reforça la tesi inicial del govern espanyol, i diu que "Els controladors d'Atocha es van confondre de protocol". "Els supervisors van elegir l'apartat del manual que autoritza a circular a la màxima velocitat, quan esqueia ordenar el que la limita i permet frenar a temps davant d'un obstacle", afegeix. En l'editorial s'oblida del tema, i prefereix parlar de les eleccions israelianes i de la marxa de Christine Lagarde del BCE.
Estalvi polèmic a Adif, decisions polítiques de Puente
En canvi, El Mundo passa la pilota a l'executiu estatal, i explica que "Adif va acceptar prorrogar el vell LZB per un estalvi de 37 milions". "El gestor va evitar exigir complir els terminis malgrat que el nou sistema de seguretat acumula nou mesos d'endarreriment. El contracte es va adjudicar a Thales l'any 2021 amb un enorme descompte: de 131 milions a 94", detalla. Entre altres qüestions, també apunta que "L'operari al qual assenyala Puente va consultar l'ordre i no va decidir sol", i augmenta la pressió sobre el ministre: "La continuïtat de Puente en el govern espanyol divideix el PSOE mentre ell guanya temps". En la línia de l'obertura, l'editorial se centra en "El preu d'ajornar la seguretat" i sentencia que "El govern espanyol està obligat a explicar per què s'ha incomplert el calendari d'una infraestructura de la qual depenen milers de vides".
L'ABC també apunta contra el govern espanyol, i assegura que "Puente va acomiadar tècnics i va omplir la cúpula d'Adif de polítics". "Funcionaris del gestor ferroviari denuncien que el ministre 'va desmantellar l'antiga direcció' per 'col·locar comissaris amb carnet del PSOE', alguns sense 'cap experiència en el sector ferroviari'", afegeix. A més, apunta que "El govern espanyol destina la meitat que la UE a manteniment ferroviari", amb conseqüències nefastes: "Els accidents es dupliquen des del 2018, els descarrilaments es tripliquen i els endarreriments de trens de llarga distància es multipliquen per set". Per acabar, assenyala que "Sánchez arracona el ministre que feia servir d'ariet": "No planteja cessar-lo perquè el desgast es focalitzi en ell, 'molt tocat anímicament'". Ara bé, en l'editorial considera que "El cessament de Puente no seria prou" perquè la responsabilitat "També abasta el president que el va nomenar, l'ha mantingut en el càrrec i ha donat suport a la seva gestió".
Els errors del sistema de seguretat
Per la seva banda, La Razón prefereix obrir amb la notícia que "Els Reis porten el dolor d'Espanya a les víctimes de l'accident", tot i que la notícia interessant està prou amagada: "El sistema de seguretat feia dies que fallava. El tren anava entre 160 i 200 km/h". A la portada, també destaca l'editorial ("L'inevitable final d'un govern negligent"), en la qual assegura que "S'ha primat la vinculació a les diferents famílies socialistes dels alts dirigents d'Adif i Renfe per sobre de l'aptitud professional per a uns càrrecs amb molta exigència tècnica".
Ja des de Catalunya, La Vanguardia obre amb un "Dolor immens", i apunta que "La policia investiga per què durant 17 minuts no es va avisar l'AVE que anava directe al fatídic xoc que va causar 69 morts". També remarca que "El CEO d'Iryo va advertir que els seus trens trigaven a arrencar si queia el sistema", i per sota fa altres apunts interessants: que "Els centres de control d'Adif pateixen la falta de personal i d'experiència" i que "El sistema de seguretat espanyol és menys garantista que en altres països europeus". En l'editorial ("Davant de la tragèdia, més respostes i solucions"), diu que "Dos accidents ferroviaris greus en nou mesos han de comportar un canvi de gestió i de gestors" i que "L'alta velocitat ha passat a ser un símbol de fiasco per a Espanya i de desconfiança ciutadana".
La pressió sobre Adif i la manca de manteniment
L'obertura d'El Periódico és interessant: "Cada controlador de l'AVE a Andalusia ha passat de gestionar 15 trens a 40". "El centre de circulació d'Adif a Atocha ha triplicat l'operativa simultània de combois des de la liberalització. La saturació de les vies tensiona els equips humans del gestor ferroviari", diu. Entre altres apunts, el que comentàvem de la comissió d'accidents: "La CIAF ja va alertar que la seguretat depenia d'un factor humà 'susceptible de fallar'". En l'editorial, el protagonisme és per a Israel.
L'Ara parla de la "Pressió màxima sobre Puente", i també apunta dues qüestions importants: que "La comissió d'accidents de tren i Iryo ja havien denunciat anomalies" i, sobretot, que "Espanya destina cinc cops més diners a noves vies que a manteniment". En aquest sentit, l'editorial reclama "Esclarir l'accident i revisar el model": "Caldria veure si el nivell de manteniment del sistema de seguretat és l'adequat per a una xarxa que és la més extensa d'Europa". Per la seva banda, El Punt Avui titula així: "Tres errors i un avís ignorat: 69 morts". "La investigació apunta a tres fallades encadenades en la tragèdia ferroviària d'Urda. El màxim responsable d'Iryo havia advertit al Senat dels problemes del sistema LZB 23 dies abans", diu, mentre torna a demanar "Responsabilitat per la tragèdia de Toledo" en l'editorial.
