La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la francesa Christine Lagarde, ha comunicat aquest dijous al Consell de Govern i al president del Consell Europeu, António Costa, que abandonarà el seu càrrec el 7 de febrer de 2027.

En un breu comunicat, el BCE assenyala que "el successor de la presidenta Lagarde serà nomenat pel Consell Europeu", com estableix el procediment de nomenament establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (UE). El Consell de Govern ha expressat el seu profund agraïment a la presidenta Lagarde i li ha ofert una llarga ovació.

La decisió de Lagarde posa fi, de manera anticipada, a un mandat de vuit anys que havia de concloure l’octubre de 2027 i activa el procés per designar-ne el successor.

Després de presidir el Fons Monetari Internacional (FMI), Lagarde va assumir la presidència del BCE el novembre de 2019, en substitució de Mario Draghi. Durant la seva etapa, ha hagut de respondre a la pandèmia, a la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna i a l’escalada inflacionista, que va obligar a endurir fortament la política monetària abans d’iniciar una etapa de relaxació dels tipus d’interès.

L’anunci arriba després de mesos d’especulacions sobre una possible sortida anticipada. Entre les destinacions que s’havien apuntat per a Lagarde hi ha el Fòrum Econòmic Mundial, si bé el BCE no ha explicat els motius pels quals ha plegat abans d’hora.

En la travessa per rellevar-la han sorgit diversos noms. Entre els possibles candidats destaquen Pablo Hernández de Cos, exgovernador del Banc d’Espanya i actual director general del Banc de Pagaments Internacionals; Klaas Knot, expresident del banc central neerlandès, i Joachim Nagel, president del Bundesbank alemany.

El calendari també té una dimensió política: la designació es produirà abans de les eleccions presidencials franceses de 2027, fet que permetrà a Emmanuel Macron participar en les negociacions per escollir el relleu. Aquest escenari pot alimentar el debat sobre la independència del BCE respecte dels governs dels estats membres.

El successor haurà de dirigir la política monetària de la zona euro en un entorn marcat per la incertesa geopolítica, les tensions inflacionistes i les divergències sobre el ritme dels futurs ajustos dels tipus d’interès. El nomenament correspon al Consell Europeu, després del procediment de consulta i recomanació establert pels tractats de la UE.

Aquest dijous, el BCE es torna a reunir, en una cita marcada per l’anunci de sortida anticipada de la seva presidenta i per l’augment de la inflació i les tensions als mercats de deute sobirà. La majoria dels analistes preveu que la institució mantingui els tipus d’interès sense canvis, amb la facilitat de dipòsit al 2,5%, després de les pujades acumulades aquest any. Tanmateix, l’alça dels rendiments del deute i la crisi fiscal i política francesa afegeixen pressió sobre les condicions financeres i compliquen les decisions del banc central.