Les eleccions a Israel han deixat un escenari polític marcat per la incertesa. La coalició d’extrema dreta encapçalada per Benjamin Netanyahu ha perdut la majoria necessària per continuar governant, mentre que l’oposició disposa de prou escons per plantejar una alternativa. Tot i això, les reticències de diversos partits opositors a formar un govern amb les formacions polítiques palestines amenacen de frustrar aquest canvi.
Abans que es coneguessin els resultats definitius, una de les principals qüestions del debat polític israelià era si els partits de l’oposició estarien disposats a superar les seves diferències i establir una aliança amb les forces que representen la minoria palestina d’Israel, que constitueix aproximadament el 20% de la població del país.
La negativa de bona part de l’oposició jueva a governar amb aquests partits podria facilitar la continuïtat de Netanyahu. Encara que la seva coalició hagi perdut el suport majoritari, el primer ministre podria mantenir-se temporalment al capdavant d’un govern en funcions o afavorir un nou cicle electoral si no es concreta una alternativa parlamentària.
Una oposició dividida
La possibilitat d’un govern d’unitat s’ha convertit en un dels principals temes de debat als mitjans israelians. Mentre alguns analistes plantegen la necessitat d’un acord entre diferents forces polítiques, altres veuen difícil superar les línies vermelles que els partits han establert durant la campanya.
Yair Golan, líder dels Demòcrates, una formació de centreesquerra, ha defensat la necessitat de construir una majoria alternativa amb la participació dels ciutadans àrabs d’Israel. Golan considera que els resultats electorals ofereixen una oportunitat per posar fi al govern de Netanyahu i ha criticat la divisió entre el vot jueu i l’àrab.
Per la seva banda, Gadi Eisenkot, dirigent de la principal formació opositora, no ha descartat directament la possibilitat de governar amb partits palestins. Tanmateix, les condicions que ha plantejat dificulten que aquestes formacions puguin integrar-se en una coalició.
La decisió també està condicionada per les contradiccions internes de l’oposició. Mentre alguns sectors prioritzen apartar Netanyahu del poder, d’altres mantenen el compromís de no governar amb partits palestins.
Els partits palestins reclamen participar en el canvi
Les formacions palestines han expressat més clarament la seva disposició a negociar una alternativa. Yousef Jabareen, dirigent de la Llista Conjunta, ha defensat una aliança entre jueus i àrabs com a via per posar fi al govern actual. A més, una enquesta feta quan es van tancar els col·legis electorals indicava que una majoria clara dels votants de l’oposició donava suport a formar un govern amb Ra’am, el partit àrab liderat per Mansour Abbas, per desbancar Netanyahu. Així ho va assenyalar Eran Halperin, investigador en psicologia política.
Paral·lelament, el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, ha demanat la detenció de dirigents de partits àrabs, al·legant una possible vinculació amb finançament qatarià. No obstant això, no ha aportat proves que sostinguin aquestes acusacions.
Les afirmacions sobre una suposada manipulació electoral també han estat qüestionades. Segons els mitjans israelians, fonts policials han assegurat que no hi ha proves que avalin les acusacions de frau formulades pel Likud, el partit de Netanyahu. La Comissió Electoral Central també ha afirmat que no hi ha fonaments per parlar de frau electoral.
Amb el recompte encara en curs, les formacions que representen els ciutadans palestins d’Israel tenien una projecció de 19 escons, impulsada per una participació elevada de l’electorat àrab. El futur polític del país dependrà, per tant, de la capacitat de l’oposició per transformar la seva majoria parlamentària en un acord de govern. Si no supera les divisions internes, Netanyahu podria continuar al poder malgrat la derrota electoral de la seva coalició.