Qui ha guanyat el cara a cara de les portades?

Hi havia molta expectació, però potser no tanta sorpresa. El cara a cara més esperat de la campanya electoral del 29N havia de ser el gran moment de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, l'oportunitat de confrontar dos projectes de país davant de milions d'espectadors. Però la novetat del debat no va ser que Feijóo ataqués Sánchez, sinó que Sánchez no respongués com acostuma a fer.  Per què el que va acabar oferint el cara a cara va ser una confrontació d'estratègies, però també un canvi de papers que no va passar desapercebut. Feijóo va assumir la iniciativa ofensiva i va pressionar Sánchez amb una successió de retrets i acusacions. El president, habitualment combatiu i poc procliu a esquivar els enfrontaments, va adoptar un posat molt més contingut del que és habitual en ell, mostrant-se fins i tot desbordat en alguns moments, i adoptant un paper de víctima sorprenent. Una actitud que admet dues lectures, com han fet els diaris i els analistes: la d'una estratègia calculada per recuperar el vot moderat i evitar caure en el parany de Feijóo -com defensen els seus afins- o la d'un president que es va veure obligat a jugar a la defensiva davant la pressió del líder popular, com venen els opositors. Un va prémer l'accelerador i l'altre va posar el fre. I aquest divendres, quan encara ressonen els retrets del debat, els diaris han dictat els seus particulars veredictes.

Qui ha guanyat el cara a cara de les portades? La resposta té diferents lectures perquè, malgrat els diferents posicionaments editorials, hi ha una coincidència notable en el diagnòstic, però no en la manera d'explicar-lo. El que es pot constatar és que Feijóo ha aconseguit ocupar el centre del relat periodístic com el candidat que va portar la iniciativa, i la premsa espanyolista el dona clarament com a guanyador, mentre que Sánchez apareix majoritàriament en posició defensiva, tot i que això també es ven com una victòria estratègica que a la llarga donarà els seus fruits en les eleccions. Però les portades també demostren fins a quin punt les paraules importen: no és el mateix "noquejar" que "arremetre", ni "deixar mut" que "evitar el cos a cos". Entre aquests verbs hi ha tota una manera d'entendre el periodisme i la política. I  per això, el debat va durar 102 minuts, però la batalla per explicar-lo continua l'endemà, a les portades.

Puigdemont, la primera bala que Sánchez esquiva

Feijóo va sortir des del primer moment disposat a passar comptes dels vuit anys de govern socialista, amb Carles Puigdemont com a primera bala, i Sánchez va optar per no entrar en totes les provocacions i no respondre cap al·lusió al president a l'exili, que es va convertir d'entrada en un tercer protagonista que ni tan sols era al plató. L'entrevista que havia concedit a El Mundo poques hores abans del debat va proporcionar a Feijóo una munició inesperada. El president de Junts havia explicat la seva versió de les negociacions amb el PSOE i havia retratat Sánchez com un polític "amoral" d'ambició desmesurada. El líder popular no va desaprofitar l'ocasió i va utilitzar aquelles declaracions per qüestionar la credibilitat del president. I així Puigdemont, que havia irromput en la campanya espanyola des de les pàgines d'un dels diaris més hostils a l'independentisme, acabava entrant també en el cara a cara dels dos grans partits espanyols. Una altra manera de situar Catalunya al centre del debat, encara que no fos per parlar dels seus problemes, que no van tenir cap paper durant el cara a cara.

Demanar perdó davant les acusacions 

El debat va complir les expectatives com a espectacle de confrontació política, amb una escenografia en el plató de l'Acadèmia de la Televisió, que fins i tot va incloure elements mai vistos -com el quart d'hora d'imatge zenital dels candidats estudiant els papers o detalls com la moderadora, Maria Casado, retocant-se els llavis- però va deixar menys espai del que s'esperava per aprofundir en les propostes. La corrupció, l'habitatge, les pensions, la immigració, els accidents ferroviaris i la gestió econòmica van passar per una taula que semblava massa gran per a dos candidats que gairebé no es miraven. Feijóo va apostar per una ofensiva sostinguda, amb preguntes, xifres, acusacions i constants interrupcions. Sánchez va preferir exhibir un perfil presidencial, reconèixer errors i reivindicar la seva gestió, amb l'advertiment recurrent del risc d'un govern del PP amb Vox. El president va admetre que havia confiat en persones en qui no hauria d'haver confiat i va demanar perdó per les tragèdies ferroviàries que, va dir, sempre l'acompanyaran. Però la seva contenció també va tenir un preu: en diversos moments, l'ofensiva del rival va marcar el ritme de la discussió.

Madrid reparteix cops; Catalunya observa els matisos

Si ens fixem en les portades de Madrid, especialment les espanyolistes, el vocabulari sembla extret d'una crònica de boxa. L'ABC assegura que "Feijóo acorrala Sánchez davant de totes les seves contradiccions". No deixa gaire marge a la interpretació. El diari conservador sosté que el líder del PP va superar el socialista en tots els blocs i presenta un president anestesiat, incapaç de frenar la fugida de vots. La fotografia reforça el relat: Sánchez mira cap avall mentre Feijóo gesticula amb el dit aixecat. La imatge i el titular expliquen exactament la mateixa història.

La Razón tampoc no necessita subtileses i s'apunta a símil pugilístic: "Feijóo noqueja amb preguntes i dades un Sánchez a la defensiva". El diari presenta el líder popular amb la seguretat i les formes de qui ja es veu a la Moncloa, mentre descriu el socialista com un president de sortida. La fotografia és especialment eloqüent: Sánchez apareix d'esquena, davant d'un Feijóo que el mira fixament. Fins i tot l'editorial insisteix en aquesta interpretació amb un titular contundent: "Feijóo desborda un Sánchez abatut". La batalla del relat queda resolta des de la primera pàgina.

El Mundo encara va més enllà: "Feijóo deixa mut un Sánchez incapaç de defensar el seu balanç". El diari destaca que el candidat popular va obligar el president a demanar perdó per la corrupció i els accidents ferroviaris, i posa l'accent en les acusacions sobre l'habitatge i la fiscalitat. Però la portada té un segon element políticament significatiu: la segona entrega de l'entrevista a Puigdemont, amb la revelació que el PSOE li hauria proposat una fotografia amb Sánchez als passadissos. El rotatiu aconsegueix així mantenir viva, l'endemà del debat, una informació que havia contribuït a alimentar la confrontació.

Però no tota la premsa madrilenya fa servir el mateix llenguatge. El País titula: "Feijóo es creix en l'atac i Sánchez evita el cos a cos". La diferència és important. El diari reconeix la iniciativa del candidat popular, que qüestiona la gestió i la integritat del president, però també interpreta l'actitud de Sánchez com una decisió deliberada d'evitar la confrontació directa. No és el mateix ser incapaç de respondre que decidir no entrar en el combat. La portada deixa oberta aquesta distinció i contraposa els dos discursos: Sánchez defensa el seu balanç i alerta d'una coalició del PP amb Vox; Feijóo insisteix en la corrupció i reivindica el seu perfil de gestor. Però les valoracions interiors dels set analistes de El País són molt més contundents: no es limiten a dir que Feijóo va portar la iniciativa, sinó que el consideren guanyador del duel. 

A Catalunya, els titulars també constaten la pressió de Feijóo, però el llenguatge és menys bel·licós. La Vanguardia obre amb "Feijóo arremet contra Sánchez, que es defensa amb contenció". El subtítol precisa que el socialista evita la batussa mentre el popular esmena la gestió del govern espanyol. La fotografia, amb els dos candidats encaixant les mans abans del debat, contrasta amb les imatges de tensió escollides a Madrid. El diari dels Godó destaca, a més, el debat català sobre Rodalies i habitatge, dues qüestions que recorden que la campanya no s'acaba al plató madrileny.

El Periódico segueix una línia semblant: "Feijóo aprofita el cara a cara davant d'un Sánchez contingut". El rotatiu destaca la pressió del líder del PP, incisiu i crític amb la gestió socialista, però també el reconeixement d'errors per part del president i la defensa del seu full de ruta. La fotografia dels dos candidats drets, amb un gest cordial, ofereix una imatge molt diferent de la duresa del debat.

I després hi ha l'Ara, que trenca la uniformitat del quiosc. El diari no dedica el titular principal al cara a cara, sinó a la cimera de Shenzhen entre Trump, Xi i Putin. El debat queda relegat a la part inferior de la portada, amb un titular que, tanmateix, coincideix amb el diagnòstic general: "Un Feijóo a l'atac aconsegueix descol·locar Sánchez en el cara a cara". És una tria editorial significativa: mentre gairebé tots els diaris converteixen el duel electoral en la gran notícia, l'Ara mira cap a la geopolítica mundial. I, per descomptat, el cara a cara no surt a la portada de El Punt Avui, fidel a la seva línia editorial de prescindir dels temes que preocupen a Espanya.

Del combat de Madrid a la fotografia de Shenzhen

Però abans del debat, a milers de quilòmetres de distància, tres homes es reunien per parlar del futur del món. Donald Trump, Xi Jinping i Vladímir Putin protagonitzen l'altra gran notícia del dia. La cimera de Shenzhen ha servit per exhibir unitat i comprometre's a reduir els riscos d'una guerra nuclear i reformar l'ONU, però no ha aconseguit compromisos concrets per posar fi als conflictes d'Ucraïna i l'Iran. El País destaca l'acord per dialogar i reduir el risc nuclear; El Mundo subratlla la demostració d'unitat i poder sense compromisos efectius, i La Vanguardia parla d'una cimera que queda en una vaga renúncia a la guerra nuclear. L'Ara hi afegeix un detall inquietant: els tres dirigents defensen restar pes al Tribunal Penal Internacional i reformar les Nacions Unides. Una fotografia històrica, sí, però amb moltes preguntes sense resposta.

'El País' 20
'El País' 
'ABC' 20
'ABC' 
'El Mundo' 20
'El Mundo' 
'La Razón' 20
'La Razón' 
'La Vanguardia' 20
'La Vanguardia' 
'El Periódico' 20
'El Periódico' 
'ARA' 20
'ARA' 
'El Punt Avui' 20
'El Punt Avui'