Sense sorpreses. Com estava previst, el Tribunal Constitucional al complet participarà en les deliberacions sobre l'aplicació de la llei d'amnistia als líders del procés. Així ho ha decidit el TC, que ha donat carpetada a les vuit recusacions que tenia a sobre de la taula en els recursos d'empara que s'han presentat contra les decisions del Tribunal Suprem (amb Manuel Marchena i Pablo Llarena al capdavant) de no aplicar la norma de l'oblit penal a la malversació atribuïda a l'1 d'octubre. Les últimes que es van presentar van ser les de Carles Puigdemont i Toni Comín, que volien apartar tres magistrats conservadors: Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías. El moviment de l’advocat Gonzalo Boye, que va al·legar que tenen “aparença de falta d’imparcialitat” per la seva “frontal oposició” a l’amnistia i perquè han mostrat “animadversió” cap al líder de Junts, va endarrerir la tramitació dels seus dos recursos d'empara (i del de Lluís Puig, malgrat que l’exconseller de Cultura no havia fet cap recusació). A més, el Constitucional ha rebutjat les recusacions de l’Advocacia de l’Estat contra José María Macías en els recursos d’empara d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva i la de Vox contra Cándido Conde-Pumpido (progressista i president del TC) en el recurs de Dolors Bassa.
Com va explicar ElNacional.cat la setmana passada, la jurisprudència del Constitucional deixa clar que una “afinitat ideològica” no és un “factor que disminueixi la imparcialitat” i que el que necessita la Cort de Garanties són “jutges amb la ment oberta als termes del debat” (que és l’argument que va fer servir el 2006 per avalar la participació de Pablo Pérez Tremps en la sentència contra l’Estatut). Un dels principals arguments del Constitucional es remunta al desembre del 2021, quan va descartar una bateria de 33 recusacions en recursos d’empara vinculats al procés. Va al·legar que les “diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cada un dels magistrats i conformen la seva trajectòria personal no poden considerar-se sense més condicions negatives que afectin la seva imparcialitat”.
Així mateix, va justificar que la imparcialitat “no equival a un mandat de neutralitat general o a una exigència d’aïllament social i polític, quasi impossible de complir”. A més, va subratllar que “no és poc comú ni pot estranyar que, abans d’integrar-se en el col·legi de magistrats, els seus membres s’hagin pronunciat voluntàriament o obligadament sobre matèries jurídiques” i, remetent-se a una decisió del 1988, va concloure que una “afinitat ideològica” no és un “factor que disminueixi la imparcialitat”.
Havent descartat apartar cap magistrat, els tres recursos de Puigdemont, Comín i Puig seran admesos a tràmits en el pròxim ple i s'afegiran als que s'han acceptat en els últims mesos: el febrer el TC va admetre a tràmit el dels exconsellers d’ERC (Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva), defensats per Andreu Van de Eynde, i l’abril va acceptar el de Jordi Turull, representat per Jordi Pina. Igual que va passar en aquells casos, la previsió és obrir una peça separada per estudiar les mesures cautelars. Els exiliats sol·liciten que se suspenguin les ordres de detenció i els condemnats van demanar que se’ls aixequi la inhabilitació, que està en vigor fins al 2030 o 2031. En aquest últim cas, la Fiscalia és partidària de rebutjar-les adduint que no hi ha eleccions a la vista i que, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable”. Continua la incògnita sobre quin serà el criteri del Ministeri Públic sobre l'aixecament provisional de les ordres de detenció.
Les recusacions de Puigdemont i Comín contra Espejel, Macías i Arnaldo
En el seu escrit, Gonzalo Boye basava la recusació de Concepción Espejel en el fet que pertany a l’Associació Professional de la Magistratura (de caràcter conservador i majoritària a la carrera), en la seva “estreta vinculació” amb el PP i en el seu vot particular contra l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en la sentència de l’Audiència Nacional del 2020 sobre el dispositiu policial de l’1-O. Sobre José María Macías, va exposar que va comparar Puigdemont “amb els nazis i altres moviments totalitaris europeus” i que ha expressat altres desqualificacions sobre l’independentisme.
Finalment, sobre Antonio Arnaldo, justificava que s’ha mostrat favorable a la condemna de Puigdemont i que tenia una “relació d’amistat públicament reconeguda” amb José Manuel Maza, que va ser el fiscal general de l’Estat que va impulsar la querella contra Puigdemont i el seu Govern, amb Manuel Marchena (que era president de la Sala Penal del Suprem i va ser el ponent de la sentència del judici del procés) i amb Antonio del Moral (que formava part del tribunal).
Les recusacions de l'Advocacia de l'Estat contra Macías
Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat volia apartar José María Macías pel mateix motiu que se li va impedir participar en els debats dels recursos d'inconstitucionalitat que van presentar el PP i els seus governs autonòmics, així com de la qüestió d'inconstitucionalitat de la Sala Penal del Suprem. En aquella ocasió, la petició la van fer la Fiscalia i la mateixa Advocacia de l’Estat al·legant que, com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va participar en dos pronunciaments oficials sobre la llei: una declaració institucional abans de conèixer-se el seu redactat i un informe elaborat a petició de la majoria absoluta del PP al Senat.
Això va ser motiu per apartar-lo de l’anàlisi global de la norma, però no serveix quan s’ha d’estudiar un recurs d’empara. Fonts jurídiques expliquen a ElNacional.cat que ara no s'ha acceptat la recusació perquè són carpetes diferents: una cosa és el control de constitucionalitat abstracte (que es va fer arran del recurs del PP) i una altra la decisió sobre una vulneració de drets fonamentals (que és el que ara denuncien els líders del procés).
“La pluralitat de la magistratura constitucional és un senyal de la seva pròpia identitat”
A la interlocutòria del desembre del 2021, de quinze pàgines, el Constitucional sostenia que les recusacions no tenien “suficient fonament” i criticava els líders independentistes catalans per fer un “ús abusiu” de les recusacions. Aportava un altre argument: “La pluralitat de la magistratura constitucional es converteix en un senyal de la seva pròpia identitat, i per això no pot suposar, sense més ni més, la seva incompatibilitat per l’exercici de les seves funcions, a través d’una genèrica causa de recusació que posi en tela de judici la seva imparcialitat”. Així mateix, feia una defensa fèrria del paper dels magistrats del TC: “En l’exercici de les seves funcions, actuen sotmesos a estrictes paràmetres jurídics i amb l’argumentació jurídica per resoldre les controvèrsies que arriben al seu coneixement, fins i tot les que presenten unes conseqüències més netament polítiques”. I recordava que “l’obligada motivació” de les resolucions “garanteix la seva transparència i accessibilitat”.