El 19 de juny del 2017 Barcelona sobrevivia com podia a una onada de calor. Els termòmetres registraven temperatures rècord i Interior activava les alertes per risc d’incendi. Però a la plaça Sant Jaume el focus d’atenció continuava en el pols amb l’Estat per tirar endavant el referèndum de l’1-O. Aquell dilluns se celebraven els 30 anys de l’atemptat d’Hipercor amb un acte institucional al barri de Sant Andreu de Barcelona. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va viatjar a la capital catalana per participar en aquella cita. Abans, però, es va reunir amb el president, Carles Puigdemont, al palau de la Generalitat en el que va explicar com una visita institucional.

Urkullu i Puigdemont ACN

En realitat, va ser una trobada de quatre hores, segons ha explicat Urkullu aquest dimecres al Suprem, durant la qual Puigdemont li va relatar la situació de bloqueig en les converses amb l’Estat i li va demanar que intervingués per encarrilar una sortida acordada amb el govern de Mariano Rajoy.

Aquella mateixa tarda, el lehendakari es va reunir amb la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, a la sala d’autoritats de l’aeroport d’El Prat per explicar-li la conversa que havia mantingut amb Puigdemont i sol·licitar una trobada amb el president espanyol. Era el començament de la discreta i llarga intermediació del polític basc en el conflicte català.

Reunió amb Rajoy

L’endemà va ser el mateix Rajoy qui es va posar en contacte amb Urkullu. El resultat d’aquella conversa es va concretar un mes més tard, el 19 de juliol, quan el polític basc es va traslladar a la Moncloa per mantenir una reunió en secret de dues hores amb el president espanyol. El tema de la cita va ser “exclusivament” la situació a Catalunya.

A partir d’aquí l’activitat de mediador del lehendakari es va multiplicar. El conseller Santi Vila es va convertir en un dels contactes prioritaris dins del Govern, però també es van activar les converses amb múltiples representants polítics, socials i econòmics catalans.

Encara hi hauria una segona reunió del lehendakari amb Puigdemont, també a Barcelona, el 26 d’agost, aprofitant els actes convocats arran de l’atemptat a Barcelona i Cambrils. En aquest cas va ser una trobada més breu, però es va complementar amb múltiples converses al llarg del mes de setembre.

Conversa amb Rajoy

El 6 de setembre després d’hores de debat i batussa parlamentària, la Cambra catalana havia aprovat la Llei del Referèndum, i l’endemà, 7 de setembre, s’obria el debat de la llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República. La temperatura al Parlament es disparava mentre es congriava a Madrid una operació de repressió que incloïa l’aparell judicial i les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

El 20 de setembre, el lehendakari es preparava per obrir el debat de política general al parlament basc quan va saber que la Guàrdia Civil havia entrat a la conselleria d’Economia i s’estava produint una concentració de milers de persones davant del departament, a la cruïlla de Rambla Catalunya amb la Gran Via en protesta per la intervenció judicial.

En el darrer moment, Urkullu va decidir canviar el seu discurs per abordar-hi la situació a Catalunya. Des de la tribuna del Parlament de Vitòria va emplaçar Rajoy a negociar amb el Govern. L’endemà va conversar per telèfon amb el president espanyol aprofitant una pausa en el debat en la cambra basca.

“Tot s’estava anant de les mans”, recordava aquesta setmana assegut davant el president de la sala, Manuel Marchena, i en resposta a preguntes de l’advocat Francesc Homs. Urkullu va advertir al cap de l’executiu espanyol que calia mesurar tots els moviments per no provocar una fractura social. De Rajoy va aconseguir el compromís que tindria l’actuació “mínima” i amb la màxima cura en tot allò que es fes.

Rajoy no recorda

De tot plegat, Rajoy va assegurar dimecres que no recordava massa res en sorprenent un estira i arronsa amb l'advocat Jordi Pina en el qual va haver d'intervenir el president del tribunal. De fet, l'expresident espanyol va intentar evitar confirmar les converses amb Urkullu tot i que no les va negar. El que sí va voler deixar clar és que “no hi havia hagut cap mediador de res”.

“Em va trucar molta gent, a alguns els vaig veure personalment. Amb altres vaig parlar per telèfon. Ha d’entendre que és molt difícil recordar si vaig parlar personalment, per telèfon o a través de missatge. És molt difícil perquè ha passat un temps. I ja li dic, va ser molta gent”, va respondre Rajoy davant la insistència de l’advocat Jordi Pina i després de recordar-li que estava responent a preguntes sota jurament.

Per contra, el relat del lehendakari no pateix cap llacuna en la memòria. Va detallar davant del tribunal com a partir d’aquell moment, 20 de setembre, es va endinsar en un remolí de contactes, converses i missatges amb molts agents i en tots sentits.

I va arribar l’1 d’octubre. Les càrregues policials, l’aturada de país. El 4 d’octubre el lehendakari va rebre trucades del president del PNB i de la secretària general del PSE, les dues formacions que integren el govern basc. El seu objectiu era abordar plantejament de diàleg compartit amb altres president autonòmics.

Al llarg d’aquell dia, 4 d'octubre, va parlar també amb Puigdemont un altre cop i, de nou, amb múltiples agents catalans. Les crides a la seva intermediació es van multiplicar.

4 propostes d'acord

El líder basc va plantejar diferents propostes en la recerca d’un acord. Fins a 4 alternatives va fer arribar a la Moncloa i a la plaça Sant Jaume. Estudiaven un primer pas en un esquema de diàleg, a partir d’una distensió en el conflicte i un pacte sobre la metodologia de les converses plantejades en un horitzó de tres mesos i a partir de la constitució d’una mesa de negociació integrada per tres representants del govern espanyol i tres de la Generalitat. El punt de partida era descartar tant la DUI com el 155.

Urkullu assegura que va trobar en Puigdemont “sempre” receptivitat i disposició al diàleg. Així ho va demostrar deixant en suspens la declaració d’independència el 10 d'octubre.

El 16 d’octubre el jutge Pablo Llarena envia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. Malgrat tot, els contactes entre els dos presidents continuen a través de missatges escrits que s'intercanvien els dies 20, 21, 22 i 23 d’octubre.

El 26 d'octubre, després d’una llarga matinada de converses del Govern, els grups independentista i les entitats, Puigdemont convoca els diputats de JxCat per comunicar-los la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions i anuncia una compareixença a la galeria gòtica per fer pública la decisió. Abans de la compareixença, a les deu i cinc del matí, conversa telefònicament amb Urkullu per comunicar-li la seva decisió.

A aquella hora la voluntat del president de convocar eleccions era ja coneguda. Igual com les protestes de diputats del grup i les escenes de tensió que s’hi havien viscut durant la reunió. Va ser el moment en què va aparèixer la famosa piulada de Gabriel Rufián sobre les 155 monedes i la decisió de diputats de CDC de trencar el carnet. A la plaça Sant Jaume es va començar a concentrar gent i des de la galeria gòtica s’escoltaven les proclames en contra de la convocatòria electoral.

La compareixença es va posposar i Puigdemont acabaria desistint de dissoldre la Cambra. A les dues de la tarda, el president conversa de nou per telèfon amb el lehendakari. Li comunica que no pot suportar ni la pressió del seu grup parlamentari, ni la pressió al carrer. El 27 d’octubre el Parlament de Catalunya declara la república catalana com a Estat independent.