Ha estat una jornada llarguíssima i feixuga però el ple del Parlament ha aconseguit aprovar aquest vespre la llei del Referèndum. La proposició de llei ha quedat ratificada amb els 72 vots de JxSí i la CUP i l'abstenció dels 11 diputats del grup de CSQP —trencat durant el debat—, mentre Cs, PSC i PP han abandonat l'hemicicle a l'hora de la votació. L'aprovació s'ha vist precedida d'una marató de gairebé dotze hores d'allò que en el llenguatge parlamentari es coneix com a filibusterisme i que consisteix a utilitzar tots els mecanismes que ofereix el reglament de la Cambra per dilatar el debat. Tot plegat, observant constantment els moviments i la resposta política de Madrid.
La Mesa havia acceptat a tràmit la proposició de llei en una reunió prèvia al ple, a les nou del matí. A un quart d'onze, abans de començar l'habitual sessió de control al Govern, JxSí ha demanat incloure aquest punt en l'ordre del dia. Però aquest moviment ha desfermat una allau de rèpliques de l'oposició que ha obligat a interrompre el ple fins a cinc cops per reunir la Mesa i la Junta de Portaveus. A banda d'una hora per dinar que la Mesa ha intentat evitar. Finalment, el debat de la proposició de llei ha pogut començar a dos quarts de vuit del vespre.
Els grups de l'oposició han participat en el debat, però en el moment en què ha començat la votació han abandonat l'hemicicle els diputats de Ciutadans, PP i PSC. Els populars, tot i que havien demanat votació separada del capítol referit a Sindicatura Electoral, han marxat del ple, però abans han dipositat banderes espanyoles i senyeres al seu escó. La diputada Àngels Martínez s'ha aixecat del seu escó per retirar les banderes espanyoles, tot i les protestes de la presidenta.
Han estat hores de tensió al Parlament que ha tancat la votació amb el cant de Els Segadors per part dels diputats que quedaven a l'hemicicle i un "Visca Catalunya" que s'ha vist seguit d'un llarg aplaudiment dels presents, entre els quals l'expresident Artur Mas i els responsables de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Ens ha tocat defensar la democràcia
Els primers a intervenir han estat els dos grups que impulsaven la proposició. El president de JxSí, Lluís Corominas, ha volgut fer un reconeixement de la feina de la Mesa, "perquè han defensat una vegada més el parlamentarisme", i ha denunciat que grups de l'oposició havien ofert acceptar aquest debat si es deixava per al mes de novembre.
"La duresa de l'actuació de l'Estat, l'abús dels instruments que té al seu abast, la manca d'empatia amb Catalunya, és el que ens ha portat a aquesta situació", ha denunciat Corominas, que ha assegurat que les formacions independentistes han anat amb la mà estesa i ha acusat el PP de no estar al costat de la democràcia.
"Pensàvem que avui votaríem la independència i avui ens ha tocat defensar la democràcia", ha reblat. Corominas ha advertit que avui no acaba res sinó que comença tot i ha emplaçat a ser "dignes" del moment. "Premem el botó del sí amb el cap ben alt i amb l'orgull de votar per una Catalunya lliure i independent", ha conclòs en una emotiva intervenció que ha estat acollida amb aplaudiments a peu dret dels diputats del seu grup.
Sort que érem nosaltres els antisistema
La portaveu de la CUP, Anna Gabriel, ha lamentat la "falta de respecte" que, segons ha denunciat, avui s'ha mostrat a la presidenta del Parlament, la qual cosa "sobta venint de qui defensa el dret dels diputats". "Això avui no és un debat de legalitats, és de legitimitats", ha subratllat després d'acusar l'oposició de ser còmplice que aquesta llei pugui ser suspesa. "Sort que érem nosaltres els antisistema!", s'ha exclamat.
Gabriel ha advertit que "aquest no és un debat jurídic" i que el que s'està fent avui és tirar endavant "l'eina per fer possible" el que s'han proposat i amb la qual s'obre la porta a "molts canvis". "Significa que el Parlament fa avui un pas molt important, passen de l'autonomia a la sobirania", ha proclamat assegurant que amb aquest text donen per aconseguit el seu principal mandat parlamentari.
Una majoria absolutista
Tot seguit ha començat el torn de l'oposició. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha denunciat els tràmits seguits per JxSí i la CUP per tirar endavant la proposició, així com les decisions de la presidenta, Carme Forcadell. "La presidenta del Parlament ha actuat avui com la gestoria del Govern de Junqueras i Puigdemont. Amb un únic objectiu, el separatisme, ha estat vergonyós haver-li de recordar que ja no és la presidenta de l'Assemblea, sinó del Parlament", ha denunciat.
Arrimadas ha acusat els diputats independentistes d'actuar com una majoria absolutista i d'apostar més per la divisió que no pas per la discrepància legítima. "Em pregunto quin és el concepte de democràcia que tenen vostès", ha retret.
Tot seguit, la líder de la formació taronja ha desplegat les crítiques contra les garanties del referèndum. "Ni per activa ni per passiva participarem d'aquesta il·legalitat i aquesta vergonya", ha advertit.
No en el nostre nom ni en la nostra presència
El socialista Miquel Iceta ha començat la seva intervenció reclamant respecte en el debat. "És bona l'existència d'un combat democràtic", ha assegurat, però ha advertit que seria "terrible" que hi hagi ciutadans de Catalunya que no reconeguin les seves institucions com a tal, per la qual cosa ha agraït la feina dels membres de la Mesa que han afavorit el debat.
"Pretenen en un sol dia liquidar una relació de més de cinc segles, sense miraments, un procés sense empara legal que o no porta enlloc o comportarà conseqüències molt negatives", ha advertit Iceta que ha citat el Tribunal Constitucional i la Comissió de Venècia, però també els lletrats de la Cambra per acusar els independentistes d'erosionar les institucions i retallar els drets dels diputats. "No en el nostre nom, no en la nostra presència", ha anunciat Iceta per deixar clar que els seus diputats abandonarien l'hemicicle a l'hora de votar per denunciar el que ha descrit com a "irresponsabilitat"
Enfrontament dels diputats de CSQP
En nom de CSQP ha intervingut Lluís Rabell. Ha estat així tot i que en començar la seva intervenció els diputats de Podem han demanat dividir-se el temps d'intervenció i el portaveu del grup, Joan Coscubiela, s'hi ha negat. Això ha provocat que els quatre diputats podemites, inclòs el secretari de la Mesa, Joan Josep Nuet, que ha contestat a Coscubiela a crits des del seu lloc a la Mesa, abandonessin l'hemicicle mentre intervenia el responsable del seu grup. Al final del debat, la cupaire Anna Gabriel ha cedit a Albano-Dante Fachin uns minuts del seu temps d'explicació de vot. "Ens veiem l'1 d'octubre", ha proclamat Fachin.
Rabell ha descrit el debat que avui s'ha substanciat al Parlament com "un cop gravíssim a la democràcia representativa en el nostre país". "Hem assistit a una degradació sense precedents de la democràcia que acabarà tenint conseqüències", ha retret.
El diputat de CSQP ha assegurat que JxSí i la CUP no disposen de la majoria social necessària per tirar endavant el referèndum i ha denunciat la falta de pluralitat dels mitjans de comunicació. Malgrat tot, Rabell ha ratificat la decisió d'abstenir-se tot i les reticències.
El referèndum no se celebrarà
El president del PP, Xavier García Albiol, també ha volgut fer una expressió de "reconeixement i orgull" per la feina feta pels seus diputats. "Han fet una defensa de la democràcia i de la llibertat", ha assegurat.
Albiol que ha citat el president Josep Tarradellas, ha responsabilitzat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras d'haver acabat amb la tradició d'esperit de pacte i seny que havia caracteritzat Catalunya. "La llei del referèndum que avui ens presenten és un engany polític de primera magnitud i una gravíssima irresponsabilitat", ha denunciat a més de descriure la resposta dels dos màxims responsables del Govern de "covarda", "superba i irresponsable". Amb tot ha assegurat que l'estat de dret té la capacitat de parar-los els peus i que el referèndum no se celebrarà perquè és un atac a la democràcia.
També el diputat no adscrit, Germà Gordó, el primer a intervenir en el debat, ha començat la seva breu intervenció demanant perdó als ciutadans.