Els serveis secrets han alertat de més accions encobertes a Ceuta i Melilla, segons ha revelat aquest dilluns El País. Concretament, la intel·ligència espanyola veu probable l'augment d'actuacions hostils contra les ciutats autònomes en la denominada "zona grisa", però veuen improbable una acció militar marroquina a curt o mitjà termini per prendre el control de les dues ciutats del nord d'Àfrica. Tot, en el marc dels reclams recents del Marroc sobre les dues ciutats del nord d'Àfrica.
Ara bé, què és aquesta "zona grisa"? Es tracta d'una mena d'espai ambigu que es caracteritza per la dificultat d'atribuir l'autoria de l'agressió i d'activar una resposta militar, i que inclou ciberatacs, campanyes de desinformació, sabotatges i... entrades massives de migrants. És el que ha passat aquest estiu a Ceuta, i és el que ja hi va passar el 2021. També és el que va passar el mateix 2021 a Polònia, amb Bielorússia com a responsable. Accions com aquestes, que poden ser executades per Estats o per agents no estatals, solen buscar objectius polítics a partir de la generació de tensió social i desestabilització sense la necessitat d'arribar a l'enfrontament obert. Al respecte, cal recordar que la crisi migratòria pròpiament dita va estar acompanyada de crides a llançar ciberatacs contra el govern espanyol i sabotatges contra la xarxa elèctrica de les dues ciutats, com també al·lusions a la marroquinitat de Ceuta i Melilla.
La "zona grisa" i les guerres híbrides
El concepte de "zona grisa" va acompanyat de la idea de guerra híbrida, la combinació d'accions convencionals amb d'altres de menys convencionals, com va passar a Crimea l'any 2014 perquè Rússia s'annexionés la península. Aleshores, el Kremlin va fer servir militars que es van desprendre de les insígnies i dels distintius dels seus uniformes. No és el mateix, però recentment hem conegut l'existència d'uns 70.000 espies marroquins que han actuat a l'Estat espanyol. En qualsevol cas, tant l'OTAN com la Unió Europa i Espanya tenen ben presents les guerres híbrides, però no saben ben bé com enfrontar-les. És veritat que els Estats tenen al seu abast mesures diplomàtiques, polítiques i econòmiques, però abans cal identificar l'agressor.
Si bé la ciutadania té clar que el Marroc és darrere dels fets de Ceuta, la realitat és que els serveis secrets espanyols han descartat que el cercle de Mohammed VI planegés l'entrada massiva de més de 72.000 persones a la ciutat autònoma. De fet, destaquen que les autoritats marroquines han negat l'autoria de l'assalt, a diferència del que va passar l'any 2021, quan van dir que "hi ha actes que tenen conseqüències" després que Espanya acollís el líder del Front Polisario, Brahim Ghali. Ara bé, la intel·ligència espanyola sí que considera que el Marroc ha intentat instrumentalitzar la crisi per enfortir la seva reclamació de la sobirania de Ceuta i Melilla.
La responsabilitat del Marroc
De la mateixa manera, els serveis secrets constaten la complicitat, com a mínim passiva, de les forces de seguretat marroquines en l'assalt, tant per la seva actitud indolent a la frontera com per les imatges que mostren gendarmes donant pas a vehicles carregats de migrants —tot i que reconeixen la seva actitud de col·laboració amb les autoritats espanyoles a l'hora de retornar el 90% de les persones que havien travessat la frontera de forma irregular. Encara més, creuen que aquestes imatges apunten a la implicació d'"instàncies superiors" en els fets. Ja han identificat algunes de les persones que identificaven els grups de Facebook o WhatsApp en els quals es va promoure l'assalt, tot i que reconeixen que és impossible demostrar si algun actor concret estava al darrere d'aquests grups.
Els documents consultats per El País també revelen que a finals de juliol ja es va detectar la concentració d'entre 1.000 i 2.000 persones disposades a entrar a Espanya, en el que era la fase prèvia del que acabaria passant els dies 30 i 31 de juliol. La situació, finalment, es va descontrolar. Finalment, com dèiem, els informes conclouen que és "molt poc probable" una acció militar sobre les dues ciutats espanyoles (menys del 10%), però sí que veuen "probable" (fins a un 60%) l'augment d'accions hostils a la "zona grisa". El 15 d'agost, per exemple, ja es va evitar un nou intent d'entrada.