La sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, introdueix alguns canvis respecte a la ponència que va elaborar Inmaculada Montalbán. Un dels passatges afegits va contra la línia de flotació de la crítica que fa el Partit Popular a la norma de l’oblit penal. La sentència defensa que presentar-la com una “autoamnistia” és “improcedent” per “desqualificar els pactes polítics entre grups parlamentaris que haguessin motivat la iniciativa legislativa”. “Per principi, una llei debatuda i aprovada pel parlament d’un estat democràtic de dret que contempla l’extinció de la responsabilitat penal per amnistia no pot qualificar-se d’autoamnistia, pròpia de sistemes polítics autoritaris o d’estats en transició, dictades o autoritzades pels qui es beneficien de tal immunitat o per les institucions que han perpetrat aquests actes o emparat als seus autors, per impedir la investigació i persecució de conductes constitutives dels més greus crims contra els drets humans”, al·lega la sentència. I afegeix un últim argument: “La majoria dels parlamentaris que van aprovar la llei, tots ells amb llibertat de mandat i en representació del cos electoral, no poden ser beneficiaris de les mesures d’extinció de responsabilitat penal”.
📝 El TC avala l’amnistia: és constitucional i respecta la separació de poders i la igualtat davant de la llei
📝 La sentència del Constitucional sobre l’amnistia no es pronuncia sobre la malversació
🔎 I ara què? El recorregut de l’amnistia després de la sentència del Constitucional
Tanmateix, el PP continua amb la seva croada desbocada contra l’amnistia. “L’autoamnistia és il·legal i immoral, és una transacció corrupta d’impunitat a canvi de poder i un obús contra la separació de poders”, ha denunciat aquest matí Alberto Núñez Feijóo des de Brussel·les. “Ha estat la moneda de canvi que ha entregat Sánchez per ser president del govern espanyol i és un exercici de corrupció política perquè amb aquesta llei es va comprar la investidura”, ha afegit. Per la seva banda, a X, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha lamentat que “no hi ha res més immoral que una investidura a canvi d’impunitat” a través d’una “corrupta autoamnistia per als colpistes”. És la mateixa expressió que va utilitzar la Comissió Europea a les al·legacions que va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la qüestió prejudicial que va presentar el Tribunal de Comptes. Va descartar que s’hagin afectat fons de la UE amb l’1-O, però va afirmar que la llei no respon a un “objectiu d’interès general” i va esgrimir que “sembla ser una autoamnistia”.
“Tota llei constitueix el resultat d’una sèrie de pactes que poden respondre a finalitats mediates i immediates que pertanyen a l’àmbit de la transacció política”
En un altre afegit a la ponència inicial, el Constitucional recrimina al PP que la seva argumentació sobre la suposada “absència d’explicació racional” de l’amnistia “presenta peculiaritats evidents”. “S’insta aquest tribunal a procedir a una mena d’aixecament del vel, amb el consegüent descobriment i censura de la ‘finalitat oculta’ que, en realitat, hauria perseguit el legislador en aprovar la llei”, relata la sentència. Els populars van considerar que l’amnistia va ser un “mer pagament d’una transacció política aliena a qualsevol finalitat d’interès general” que respon a un “interès particular d’una facció política d’arribar, pagant el preu corresponent, a l’exercici del poder”. “Si el legislador pretén assolir una finalitat espúria és una cosa que aquest tribunal només pot determinar legítimament analitzant l’objecte normatiu sobre el qual versa el seu enjudiciament, i no a través d’un judici d’intencions polítiques”, respon la sentència.
Sent conscient de la negociació entre el PSOE i l’independentisme, el Constitucional replica que “tota llei constitueix, a la fi, el resultat d’una sèrie de pactes que poden respondre a finalitats mediates i immediates que pertanyen a l’àmbit de la negociació i transacció política”. “Aquest tribunal ni avala ni censura aquest procedir, ja que no és la seva comesa institucional,” afegeix. “La voluntat del legislador no pot confondre’s amb la de cada parlamentari que es presenta, amb el seu vot, a la formació de la voluntat de la cambra”, postil·la. “Encara que se’n pugui discrepar, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, ja que busca una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar, com a objectiu d’interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el procés”, destaca el text.
“El procés va ser un supòsit paradigmàtic de què significa una crisi politicoconstitucional”
La ponència elaborada per Inmaculada Montalbán deixava clar que el “pressupost” per dictar una llei d’amnistia (en abstracte) és una “situació excepcional” i esgrimia que “l’excepcionalitat és la circumstància que permet descartar l’arbitrarietat d’una mesura que comporta la fallida selectiva del principi d’igualtat davant de la llei”. I ara el redactat de la sentència aterra encara més aquesta argumentació jurídica en el cas concret del procés, al·legant que “l’escalada del procés secessionista català” és la “situació excepcional que atén” l’amnistia. “Aquesta crisi constitucional va generar una profunda fractura social a Catalunya, afectant greument la convivència ciutadana, donant lloc a antagonismes extrems, dividint la societat i erosionant el teixit social i l’estabilitat política a Catalunya i a la resta d’Espanya”, relata.
El Constitucional recorda ara que l’1-O del 2017 i la posterior declaració d’independència “van provocar per primera vegada durant la vigència de la Constitució l’aplicació de l’article 155” i la “intervenció per l’Estat de les funcions de govern [de Catalunya]”. “Una mesura que fins aquell moment s’havia considerat com a excepcional i extrema per a la protecció de l’Estat davant del fracàs dels mecanismes constitucionals ordinaris de control de l’acció d’una comunitat autònoma”, relata la sentència. “Els fets viscuts en aquell període constitueixen un supòsit paradigmàtic de què significa una crisi políticoconstitucional, en la mesura que es qüestionava la supremacia de la Constitució i la unitat de l’Estat, a més de la integritat del subjecte polític de la sobirania, el poble espanyol, la forma d’Estat i de govern”, resa la sentència.
“No hi ha cap element que impliqui pressió o influència externa en la funció jurisdiccional”
El text també completa, respecte a la ponència, la justificació sobre el respecte de la separació de poders. “Cap element hi ha en la concreta amnistia que impliqui pressió o influència externa en la funció jurisdiccional, ni que lligui els jutges a ordres, instruccions o indicacions de cap altre poder públic, ni que situï els membres del poder judicial en la tessitura d’exercir la funció jurisdiccional tement represàlies o esperant favors”, argumenta la sentència. “Hi ha simplement una ordenació legal de l’abast de l’exercici jurisdiccional tant al seu vessant material com processal, potestat legislativa que coexisteix amb l’exclusivitat judicial de la funció jurisdiccional,” afegeix.
En una línia semblant, el TC no aprecia una finalitat de “crítica o censura” al poder judicial com denunciava el PP. “La llei es limita a eliminar amb caràcter retrospectiu la responsabilitat de caràcter repressiu derivada de les conductes il·lícites incloses en el seu àmbit d’aplicació, sense que de l’esmentada circumstància es pugui derivar cap valoració legislativa sobre l’activitat jurisdiccional que els òrgans judicials haguessin realitzat en el passat respecte de les conductes que esdevenen amnistiables”, relata.
L’exclusió del terrorisme: “Ni dificulta ni fa impossible la determinació de les conductes”
En relació amb el delicte de terrorisme, el PP al·legava que el text de la llei “no delimita amb precisió i certesa els delictes de terrorisme que queden exclosos de l’amnistia”, ja que l’exclusió remet la directiva europea sobre lluita contra el terrorisme en lloc d’esmentar el Codi Penal. I considerava que això pot generar “dubtes irresolubles sobre el seu àmbit d’aplicació” en el ciutadà a l’hora de “planificar la seva conducta” i en els poders públics a l’hora “d’interpretar-la i aplicar-la”. Tanmateix, el Constitucional contesta que no es produeix “cap fallida a la seguretat jurídica” i defensa que la directiva europea és la “disposició comunitària que, precisament, harmonitza la definició dels delictes de terrorisme a l’espai de la UE”. És una altra de les novetats de la sentència, avançada ahir per ElNacional.cat.
📝 El Constitucional sentenciarà que l’amnistia no vulnera el dret europeu sobre terrorisme i euroordres
“De cap manera, tal remissió dificulta ni fa impossible per al ciutadà ni per als òrgans jurisdiccionals la determinació de les conductes que hagin de ser qualificades de terrorisme”, subratlla la sentència. Així mateix, recorda que el preàmbul deixa clar que la referència “expressa i directa” a la directiva europea “respon a la voluntat del legislador de cohonestar l’àmbit d’aplicació de la llei amb el Dret de la Unió Europea” i que la norma pretén reflectir el “compromís amb la protecció dels drets fonamentals, equilibrant l’amnistia amb el respecte pels drets humans i els compromisos internacionals d’Espanya”.
Més arguments contra el recurs del PP. La sentència apunta que la demanda introdueix un “gir argumental” quan fonamenta la petició de declaració d’inconstitucionalitat de l’exclusió del terrorisme en el fet que el precepte “no respecta el contingut i finalitat” de la directiva europea perquè “distingeix entre un terrorisme que atempta contra els drets humans i un altre que no”. El TC contesta que el Dret de la Unió Europea no té “rang i força” constitucionals, però surt al pas i recorda que l’amnistia deixa fora del seu perímetre “tota conducta que produís la mort d’una persona o alguna de les lesions que s’enumeren”.
Les euroordres i el procés penal són processos “diferents i autònoms”
Una altra de les novetats que s’han introduït a la sentència té a veure amb les euroordres. El PP va denunciar que l’amnistia “incideix en l’àmbit” del Dret de la Unió Europea, concretament, en la “regulació de les ordres europees de detenció”. Tanmateix, el Constitucional no comparteix l’argument i el desestima. “El procés d’emissió d’una euroordre i el procés penal són processos diferents i autònoms”, recalca la sentència, que afegeix que les euroordres es regulen en una decisió marc. A més, replica al PP que la sentència que posava a sobre de la taula “no es veu contradita pel fet que una vegada amnistiat un delicte hagin de quedar sense efectes les ordres de detenció a les quals hagués donat lloc”.