A Pedro Sánchez se li desbrossat el camí definitivament per avançar amb pas ferm cap a la investidura. Els xiulets i els insults que va sentir durant la desfilada militar del 12-O era l’últim sotrac que havia de suportar abans de posar fil a l’agulla a les negociacions amb la resta de formacions polítiques, entre les quals destaca Junts per Catalunya, amb qui es va reunir divendres al matí. El PSOE té temps fins al 27 de novembre per lligar la majoria i, fins llavors, té l’agenda lliure per segellar els acords necessaris, que han d'implicar obligatòriament un conglomerat de partits diversos que va més enllà de l’anomenada majoria progressista. Són 47 dies en què, després de fer les reunions públiques, Ferraz s’abraçarà a la discreció per no fer descarrilar la negociació i accelerarà les converses a través de trucades, missatges i reunions que no publicitaran.
L’os més dur de rosegar serà sense cap mena de dubte el de Junts, que insisteixen en cobrar per avançat el desplegament d’una llei d’amnistia i un gest al voltant de l’autodeterminació. És una barrera que als socialistes se’ls pot travessar perquè, amb Waterloo, hi ha un canvi de paradigma. En l’anterior de legislatura els vots de Junts eren insignificants i sovint les propostes dels independentistes eren menystingudes al Congrés i ara, amb la nova correlació, són imprescindibles per no repetir eleccions. Per això, i davant d’aquest nou context, fonts del PSOE valoren en positiu que, fins al moment, Junts no s’hagi aixecat de la taula de negociació. Dit d’una altra manera, mentre les dues formacions continuïn parlant, hi ha partit i es veu recorregut i horitzó per al pacte.
Després del pont del Pilar, arriben les setmanes decisives per desllorigar la investidura de Sánchez i s’obre de forma definitiva el temps de la negociació sense càmeres que apuntin a la taula. De fet, des del 23-J, tant el PSOE com Junts s’han abonat descaradament a l’estratègia de la “discreció” i, en el moment rellevant que s’albira, les dues parts s’han conjurat a portar el pes de la conversa amb totes les reserves del món. “Estem en un moment absolutament transcendent i extraordinari; no jugarem als titulars i a les filtracions”, deia la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, aquest divendres després de veure’s amb Sánchez.
L’amnistia com a punt calent
Pel que fa a l’amnistia, Sumar ja ha mogut fitxa i ha ensenyat la seva proposta, en un gest més de Yolanda Díaz per erigir-se com a possibilitadora entre el PSOE i Junts. Ara bé, tot i l’afany per voler facilitar les coses, Ferraz té la seva carta pròpia i, en aquest sentit, el mateix Sánchez va advertir que el PSOE tenia la “seva opinió i posició” al voltant de la norma que exculparia els independentistes i que s’hauria de tramitar al Congrés dels Diputats. Quan la coneixerem? El president en funcions va assegurar, en una conversa informal amb periodistes durant el 12-O, que n’exposaria els detalls un cop la resta de formacions mostressin què proposen.
És més, fonts del seu entorn van deixar anar divendres que hi podria haver algun gest durant la setmana que tot just ha de començar per apropar posicions entre Junts i ERC. De fet, una de les preocupacions que hi ha a la sala de màquines del PSOE és la rivalitat permanent que existeix entre els dos grans partits de l’independentisme català i, en aquest punt, temen que la confrontació -a vegades visceral- entre uns i altres pugui fer embarrancar la negociació.
El tràngol del 12-O en la setmana del simbolisme
D’aquesta manera, Pedro Sánchez assaboreix la tranquil·litat d’haver superat la indigesta desfilada del 12-O. Gairebé com una coral polifònica, els sectors més radicalitzats de la dreta li van proferir insults de tota mena aquest divendres a la plaça de Neptuno de Madrid, amb el ja cèlebre “Que te vote Txapote” com a hit destacat. Va ser l’improperi estrella durant la campanya electoral del 23-J gràcies a la insistència d'Isabel Díaz Ayuso en repetir-lo i, tres mesos després, continua fent fortuna per criticar els pactes de Sánchez amb l’independentisme basc. De fet, Sánchez ja no només pacta amb EH Bildu, sinó que també s’hi fa fotos. El líder socialista ha trencat tabús i s’ha reunit aquest divendres amb representants de l’esquerra abertzale al Congrés dels Diputats, com la portaveu Mertxe Aizpurua, que li ha garantit el suport. Ara bé, una estampa amb Arnaldo Otegi ja serien figues d’un altre paner i un cost molt difícil d'assumir.
En qualsevol cas, és un gest carregat de simbolisme que Sánchez reunís consecutivament en un matí amb Aizpurura i Nogueras. Sense cap mena de dubte són les dues formacions que més encenen la dreta i l’extrema dreta espanyola i els sectors més conservadors del PSOE. “Els hereus polítics d’ETA” (Otegi) i “el pròfug de la justícia” (Puigdemont) -que acostumen a dir- simbolitzen els dos dimonis per a una part important d’Espanya. Com era d’esperar, la foto va activar tots els ressorts de la dreta per desqualificar la trobada. La secretària general del PP, Cuca Gamarra, la va qualificar com “la imatge de la vergonya” a la xarxa social X.
⚫ Hoy es un día negro para la democracia.
— Partido Popular (@ppopular) October 13, 2023
Con esta foto de la #VERGÜENZA, Sánchez blanquea a un partido que hace meses llevaba en sus listas a 40 condenados por terrorismo, que sigue sin condenar el terrorismo y se niega a colaborar en el esclarecimiento de 375 asesinatos. pic.twitter.com/ZuSyEon6d6
Més enllà d’EH Bildu, en el terreny del simbolisme, la setmana ha destacat per la reunió amb Junts i la trucada del candidat a la reelecció al president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, emmarcada en la “coherència”, després de quatre anys de col·laboració legislativa força estreta. Va ser una conversa de gairebé 40 minuts que va servir per donar protagonisme a Junqueras en un moment en què Puigdemont s’està enduent tots els focus de la negociació. Però hi pot haver un gest simbòlic del PSOE cap al president a l’exili en cas d’extrema necessitat? Des del Palau Reial, el líder dels socialistes es va mostrar esquiu.
El calendari de 47 dies: català a la UE i la jura de la princesa Elionor
L’agenda obre un període de 47 dies fins al 27 de novembre, dia en què finalitza el termini per investir un president i evitar noves eleccions pel 14 de gener. Després de saltar el temporal del 12-O, el calendari té alguns elements a tenir en compte. El dia 24 d'octubre es torna a debatre la oficialitat del català a la Unió Europea en la reunió del Consell d’Assumptes Generals. I no és innocu perquè aquesta fita és una de les condicions que Junts veu “fonamental” per mantenir viva la negociació per la investidura.
Al marge d’aquesta data, n’hi ha una altra que cau enmig de la tardor calenta espanyola. La princesa Elionor compleix 18 anys el 31 d’octubre i aquell dia anirà al Congrés dels Diputats a jurar la Constitució espanyola en un acte que, a ulls del govern espanyol, significa “la continuïtat de la Corona”. En les darreres setmanes s’ha especulat al voltant de veus a La Moncloa que confiaven en tenir govern reelegit per al 31 d’octubre, atès la transcendència històrica del moment per a l’hereva del regne d’Espanya. Tenir president investit i govern en ferm per a finals de mes implicaria accelerar de forma vertiginosa les negociacions, cosa que a hores d’ara sembla poc probable.
A la vista dels fets, l’entorn de Sánchez apunta a una data més llunyana en el temps, cosa que la investidura es traslladaria cap al novembre, un mes que està més aclarit de dates destacades i festius, més enllà del dijous 9 de novembre en què Madrid celebra les festes patronals de l’Almudena. Ara bé, no cal entretenir-se gaire en dates perquè a Pedro Sánchez no li treuen el son els festius: va posar el debat de la seva investidura el 4, 5 i 7 de gener de 2020, entre regals i caramels de la cavalcada de Ses Majestats Reis de l’Orient.