El dictamen presentat per Sumar sobre l'Amnistia defensa incloure en aquesta llei els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat encausats per accions encaminades a impedir la celebració del referèndum o les protestes contra la sentència del procés. Això no obstant, matisa el posicionament inicial d'aquesta formació i exclou de l'amnistia els policies que estiguin implicats en actuacions que van provocar ferits greus, considerats com a delictes contra la integritat moral.
Sumar ha presentat aquest vespre el dictamen elaborat per experts sobre la llei d'amnistia en un acte a l'Ateneu de Barcelona, en el qual ha estat present la líder del partit, Yolanda Díaz, tot i que no hi ha intervingut. La presentació ha corregut a càrrec de Jaume Asens i els experts que han participat en el text. Entre el públic, a banda de la plana major dels comuns amb Ada Colau al capdavant, hi havia el conseller Joaquim Forn.
Limitacions dels tractats internacionals
En relació a les Forces i Cossos de Seguretat el text contempla la inclusió a la llei d'amnistia de les accions policials encaminades a impedir la celebració del referèndum, o el desenvolupament d'actes en defensa de l'1-O o en protesta per les decisions judicials. Això no obstant, puntualitza que la llei d'amnistia té limitacions establertes pels tractats internacionals, per la qual cosa quedarien exclosos de la llei policies implicats en actuacions susceptibles de ser considerats delictes de tortures o contra la integritat moral. En aquest sentit, recorda que es van registrar un miler de víctimes de diversa gravetat entre l'1 i el 4 d'octubre, destaca les actuacions a 27 escoles, i en concret les lesions causades a Roger Español, per les quals hi ha cinc policies imputats, a més de les que van patir 438 persones lesionades en els actes de protesta posterior al referèndum.
Sumar ha puntualitzat també l'àmbit temporal de la llei, després de les reticències expressades pel PSOE. El dictàmen preveu ara que la llei inclogui els fets registrats des de l'1 de gener del 2013, com a inici del procés reivindicatiu del dret a decidir amb la consulta del 9-N, fins al 17 d'agost del 2023, quan es va constituir el Congrés que haurà d'aprovar la llei.
Crítiques a l'actuació policial
Per contra, el dictamen manté les crítiques a l'actuació judicial i subratlla que la llei d'amnistia ha d'establir les "bases per a la solució del conflicte polític existent entre Catalunya i l'Estat espanyol", que va resultar "agreujat per una contundent repressió penal i per la falta de proporcionalitat amb què es van adoptar certes decisions judicials".
El text deixa clar que només es podran emparar en aquesta amnistia les accions i omissions que hagin tingut per finalitat la reivindicació del dret d'autodeterminació de Catalunya. En aquest sentit recorda que hi ha oberts diferents procediments contra l'ordre públic, que implica els CDR; pel suport econòmic al procés, és a dir, Operació Volhov, o la imputació a Tsunami Democràtic per l'organització de les protestes al carrer, que es troba sub iudice a l'Audiència Nacional i en plena pròrroga d'instrucció fins a començaments del 2024.
Grans consensos
Tot i que la setmana passada Sumar va anunciar aquest acte com l'exposició de la seva proposta sobre l'amnistia, En prendre la paraula Jaume Asens ha deixat clar que el dictamen no preten ser un punt final de res sinó que Sumar vol contribuir al debat públic. Asens ha parlat de l'amnistia com a oportunitat política per avançar. "L'amnistia no és una simple moneda de canvi per aconseguir una investidura. És un pas necessari coherent per tenir un acord històric, que ens permeti mirar al futur", ha assegurat, per afegir que ha de servir de mapa de navegació per superar una etapa d'enfrontament, en què hi ha hagut cops de porra, presó, unilateralitat, molta incomprensió, i un fracàs del diàleg.
Ha remuntat el conflicte a la decisió del Tribunal Constitucional de tombar l'Estatut aprovat per la ciutadania el 2006 i ha descrit l'amnistia com "una oportunitat per curar les ferides que s'han creat a una banda i l'altra". En aquest sentit, ha fet una crida al catalanisme a recuperar els grans consensos i a blindar les negociacions per sobre dels enfrontaments entre partits i per sobre d'aquells que "s'han instal·lat damunt del confort de la derrota i defensen una narrativa del tot o res".