La setmana que deixem enrere estava marcada al calendari de la Moncloa perquè suposava un triple examen per a les aliances de Pedro Sánchez. El finançament singular pactat amb ERC, les transferències acordades amb el PNB i l’oficialitat del català a Europa compromesa amb Junts es posaven sobre la taula i el PSOE necessitava oxigen. Però s’ha quedat lluny d’insuflar vitamines a la debilitada relació entre el govern espanyol i els seus socis parlamentaris. Els passos endavant són petits, de poca envergadura i insuficients. Malgrat que fa dues setmanes la Moncloa celebrava haver sobreviscut al debat monogràfic sobre la corrupció arran del cas Santos Cerdán després que els socis li haguessin donat una segona oportunitat, la confiança estava al límit. I continua en un limbe.
La debilitat del govern espanyol l’evidencia la seva incapacitat de continuar el camí de dues de les principals lleis de la legislatura: la reducció de la jornada laboral, cabdal per a Yolanda Díaz i Sumar, i la reforma de les carreres judicial i fiscal, el projecte per excel·lència de Félix Bolaños. En el primer cas, la vicepresidenta segona del govern espanyol s’ha vist obligada a endarrerir la primera votació al Congrés pels temors fundats de patir una sonora patacada parlamentària. Els juntaires, que des del primer dia van deixar clar que no comparteixen ni el fons ni l’esperit de la norma, van presentar una esmena a la totalitat i estaven decidits a fer descarrilar el projecte el dimarts, que era quan el govern aspirava a examinar-lo. Yolanda Díaz exhibia valentia per sotmetre’l a votació, però ha acabat fent marxa enrere.
“Atès que es tracta d’una mesura important per al govern espanyol, el Ministeri de Treball i Economia Social ha decidit donar més temps a aquests treballs”, anunciaven fonts del ministeri. Ara bé, veus de Junts per Catalunya consultades per ElNacional.cat negaven d’arrel que ells hagin demanat “més temps” o “posposar el debat de la llei” i subratllaven que no hi ha hagut avenços en les negociacions: “Són ells els que decideixen no portar-la al ple perquè la perdrien. Nosaltres no hem decidit ni demanat res i menys temps”.
📝 Yolanda Díaz ajorna la primera votació sobre la jornada laboral per tenir “més temps” per negociar amb Junts
Així mateix, la negociació de la reforma de la carrera judicial i fiscal, una iniciativa que aixecat els jutges i fiscals en peu de guerra contra el govern espanyol, continua encallada per les exigències de Junts, que ha posat sobre de la taula la creació del Consell de Justícia de Catalunya (un òrgan previst a l’Estatut del 2006) o la derogació de l’Audiència Nacional. Fonts juntaires indiquen a ElNacional.cat que la seva voluntat no és “l’obstrucció”, sinó “erradicar el franquisme” del poder judicial, però allunyen l’horitzó que els condueixi a avalar la llei. Per la seva banda, des de les files d’Esquerra Republicana, apunten a aquest mitjà que una de les seves línies vermelles és l’ús del català a la justícia.
Jordi Turull: “Som molt crítics sobre la relació amb el PSOE i ja no farem més avisos”
En aquest context, des de Junts per Catalunya reiteren els avisos dirigits a Ferraz i a la Moncloa. “Som molt crítics sobre la relació amb el PSOE. La confiança no s’està millorant de cap manera i ja no farem més avisos. Els socialistes estan avisats i reavisats que d’aquesta manera no pot continuar. Quan hàgim de prendre la decisió sobre si va la pena continuar o no, la prendrem”, va esgrimir el secretari general de la formació, Jordi Turull, en una entrevista a Els Matins de TV3. De fet, des del faristol del Congrés, Míriam Nogueras havia fet un clar advertiment al president espanyol: “Està vostè en pròrroga i no dura tota la legislatura”.
Avui mateix, en una entrevista a ElNacional.cat, el vicepresident de Junts, Toni Castellà, reitera l’avís dirigit als socialistes: “Quan comenci el curs polític, el PSOE ha de deixar clar si està en condicions de complir tot el que li vam plantejar”. Abans de les vacances, la següent prova (de foc o no) serà el dimarts que ve en l’últim ple del Congrés del curs polític. Se sotmetran a votació tres decrets i Junts no aclareix el sentit del seu vot i no confirma que hi doni via lliure als lliuraments a compte, a la resposta a l’apagada del 28 d’abril amb mesures per reforçar el sistema elèctric i a una bateria de beneficis fiscals.
La Moncloa passa a l’atac per l’oficialitat del català: una “tàctica dilatòria” per “segrestar” el debat
Tot plegat, dies després d’un nou ajornament a la Unió Europea sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El Consell d’Afers Generals va tornar a posposar la decisió veient que encara hi ha estats membres amb reticències sobre els costos i l’encaix legal de la iniciativa. Ara bé, el govern espanyol ha decidit elevar el to contra els països que estan posant bastons a les rodes. “És inacceptable dir que un té dubtes, però no expressar quins són ni asseure’s amb Espanya a treballar-los. Això no són dubtes legítims, sinó que és simplement una tàctica dilatòria”, va denunciar el ministre José Manuel Albares. “El que no pot ser és segrestar o endarrerir els debats innecessàriament. Potser hi ha altres motius que expliquen les seves posicions, però no és la falta d’informació i no hi ha cap argument ni econòmic ni en termes legals”, havia expressat prèviament el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro.
ERC eleva el to contra Illa (i Sánchez): si “reescriuen” el finançament singular, no tindran pressupostos
Mentrestant, Esquerra Republicana tampoc blinda els ponts amb el PSOE. I la cristal·lització embrionària del finançament singular, acordat fa un any a canvi de la investidura de Salvador Illa, tampoc ha carregat la bateria de la relació entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez. La comissió bilateral Estat-Generalitat havia de servir per seduir els republicans, però, lluny d’això, va encendre els llums d’alarma a ERC. “No hi haurà pressupostos catalans ni espanyols si el Partit Socialista i el govern espanyol no compleixen els seus compromisos en l’àmbit de la recaptació tributària i, en particular, de l’IRPF i en l’àmbit del model de finançament”, va avisar Junqueras el dimecres. “El PSOE ha de complir els seus compromisos i en cap cas no poden pretendre que hi hagi nous acords mentre no compleixi amb Catalunya i la societat catalana”, va afegir.
De fet, el mateix Salvador Illa reconeix que hi ha marge de millora. “Queda feina per fer? Sí, molta. Serà fàcil? No. Ara, és un canvi de paradigma”, va confessar el dimecres durant la sessió de control al Govern. “Em comprometo a complir el que hem acordat, que la hisenda catalana de manera progressiva recapti els impostos a Catalunya. Ara, ho farem amb seguretat i ben fet. Que no és senzill, ho sabem tots. Ambició no ens en falta”, va verbalitzar. Era la seva resposta a la pregunta del líder d’ERC a la cambra catalana, Josep Maria Jové, que va acusar els socialistes d’haver-se “entestat a reformular i reescriure” el pacte d’investidura per “quedar bé amb tothom”. “Per nosaltres, els avenços en sobirania era el que donava sentit a la legislatura i el finançament pactat n’era el pilar fonamental. Si no rectifica i ratifica els acords, no tindrà pressupostos amb els nostres vots. Encara és a temps, torni a la literalitat del que vam pactar”, va avisar-lo. El debat tenia lloc al Parlament de Catalunya, però l’eco i les conseqüències arribaven fins a Madrid. I Pedro Sánchez comprovava com un dels socis habituals refredava futures enteses.
📝 ERC exigeix rectificar el finançament i complir el pacte d’investidura i Illa admet: “Té raó, queda feina”
📝 Junqueras avisa el PSOE: “No tindrà pressupostos a Catalunya ni Espanya si no compleix en finançament i IRPF”
El PNB reclama un gran acord per “generar un clima de confiança”
Un altre dels actors que ha advertit més explícitament al govern espanyol ha estat el PNB. De fet, els jeltzales van ser protagonistes de la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés fa deu dies quan van avisar la Moncloa que la seva confiança estava “a l’UCI”. Ara fonts del govern espanyol consideren que la relació amb els nacionalistes bascos s’ha estabilitzat i que ja no necessita cures intensives. Ho atribueixen, en bona part, als quatre traspassos que es van rubricar en la comissió bilateral Estat-Euskadi que es va celebrar el dimarts a la Moncloa. Ara bé, el PNB (i el govern basc per extensió) no en té prou i exigeix més gestos.
“Necessitem més seriositat i altura de mires. [...] Necessitem augmentar el ritme i avançar en els continguts per complir el calendari pactat”, va verbalitzar Imanol Pradales fa cinc dies. El lehendakari va reclamar al president espanyol que “posi ordre” al si de l’executiu de coalició i que exerceixi un “lideratge més gran i coordinació” per “remoure els obstacles administratius i les resistències polítiques” i per “frenar inèrcies i interessos que proven de posar tota mena d’obstacles”. “Hem assolit acords molt rellevants de l’agenda basca, [però] aquest avenç no es correspon completament amb els objectius que havíem acordat. El temps corre, el calendari ens interpel·la i el pacte ens obliga”, va subratllar el lehendakari, que va advertir Sánchez públicament que la confiança “costa molt de guanyar i molt poc de perdre”.
📝 Pradales exigeix a Sánchez accelerar els traspassos: “No podem estar supeditats als embolics de l’Estat”
Imanol Pradales va al·legar que una “manera d’abonar la confiança és complir la paraula donada”. És un diagnòstic que comparteix amb el que ha manifestat els últims dies Maribel Vaquero. “El govern espanyol s’ha de guanyar a poc a poc aquesta confiança, i la confiança també es guanya amb transparència i complint pactes”, va sostenir en una entrevista a Onda Vasca. La portaveu del PNB al Congrés va reclamar un “acord sobre la base d’algun projecte” (per exemple, els Pressupostos Generals de l’Estat) que pugui generar un “clima de confiança”. “Si no hi ha un acord entre el govern espanyol i els grups que vam donar suport a la investidura per poder continuar fent passos dins d’un marge de confiança important, serà difícil que aquesta legislatura continuï i que no sigui una agonia de setmana en setmana sense saber molt bé quin rumb pren aquesta legislatura”, va postil·lar. I aquest és el repte que tindrà Pedro Sánchez de cara al nou curs polític.