El govern espanyol apuja el to enmig del camí cap a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea. Després que el Consell d’Assumptes Generals hagi tornat a posposar el debat arran dels dubtes que encara tenen alguns estats membres, cosa que ha impedit sotmetre la iniciativa a votació, José Manuel Albares denuncia les maniobres d’alguns països per torpedinar-ho. “Si algun estat membre té alguna inquietud, només ha de dirigir-se a Espanya, que treballarà, com hem fet amb tots. Però el que és inacceptable és a dir que un té dubtes, però no expressa quins són ni asseure’s amb Espanya a treballar-los. Perquè això no són dubtes legítims, sinó que és simplement una tàctica dilatòria”, ha denunciat el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en una entrevista a SER Catalunya.

📝 La UE posposa novament el debat de l’oficialitat del català: hi ha estats que mantenen reticències

📝 El govern espanyol acusa els estats reticents a l’oficialitat del català a la UE de “segrestar” la iniciativa

 

“El que no acceptaré mai és el fet que algú utilitzi arguments merament com a tàctica dilatòria”, ha reiterat José Manuel Albares, que ha retret a alguns països que s’hagin “amagat darrere d’una opinió d’un servei jurídic determinat” quan això és una “decisió política”. “No perquè ho digui Espanya, sinó perquè ho diuen els tractats de la Unió Europea i un únic article que es refereix al règim multilingüístic de la Unió Europea i que diu que es decideix al Consell per unanimitat, punt. No es requereix cap altre aval”, ha afegit. “Són sobretot dubtes de tipus jurídic que nosaltres no compartim perquè aquests dubtes venen suscitats pels serveis jurídics del Consell que emeten opinions. És la seva opinió. N’hi ha altres, la dels serveis jurídics espanyols”, ha puntualitzat.

El debat de fons és si és necessari o no modificar els tractats de la Unió Europea. La Moncloa s’escuda en l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE, que estipula que el “règim lingüístic de les institucions” de la Unió Europea serà fixat pel Consell per “unanimitat” i “mitjançant reglaments”. Tanmateix, segons detalla l’ACN, els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea consideren que per “acomodar la sol·licitud d’Espanya i afegir nous idiomes a la llista” sí que és “necessari modificar” els tractats.

“Si algú té dubtes de veritat, només ha d’anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea”

Així mateix, davant els dubtes i el debat jurídic que s’ha generat, José Manuel Albares ha tornat a instar els estats reticents a anar als tribunals: “Només hi ha una institució europea que pot dilucidar qualsevol dubte jurídic que hi pugui haver, que és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. “Si algú té de veritat dubtes, només ha d’aprovar aquesta decisió i anar al Tribunal Europeu de Justícia”, ha manifestat. El ministre d’Afers Exteriors ha tornat a defensar les fortaleses de la proposta d’Espanya i ha reiterat els arguments que ha posat avui el govern espanyol a sobre de la taula. “Portàvem una proposta que deixava encara més clar el fet que Espanya correrà amb tots els costos. I en l’ocasió anterior havíem treballat tot el que toca els requisits que compleixen les nostres llengües oficials i que d’altres no podran prevaler per reclamar un precedent”, ha subratllat. I ha deixat clar que la proposta espanyola és “sòlida, irrenunciable i irreversible”.

De fet, segons informa l’ACN, el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha proposat durant la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE que l’entrada en vigor de l’oficialitat vagi condicionada a una sentència positiva del TJUE. És la fórmula per resoldre els dubtes legals que alguns estats encara tenen abans d’avalar definitivament l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Ha sigut la seva resposta després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin tornat a reiterar que cal reformar els tractats de la Unió Europea per poder fer oficials les tres llengües.

Salvador Illa: “No pararem i això acabarà sortint perquè la raó està de part nostra”

Per la seva banda, el president Salvador Illa ha reafirmat el compromís del Govern a continuar treballant per aconseguir que l’oficialitat del català a la UE sigui una realitat. “No pararem i això acabarà sortint per la senzilla raó que la raó està de la nostra part”, ha expressat el primer secretari del PSC des de Santiago de Compostel·la en una compareixença al costat del líder dels socialistes gallecs, José Ramón Gómez Besteiro. El president català ha destacat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa “no fa mal a ningú” i suposa el “reconeixement d’un element d’identitat per a vint milions de persones”. “Això no perjudica ningú ni estableix cap precedent que pugui comprometre qüestions d’altres països. [...] No hi ha cap raó perquè ningú s’hi oposi”, ha reblat.

Fernando Sampedro: “El que no pot ser és segrestar o retardar els debats innecessàriament”

Al matí, qui ha assenyalat directament els estats recelosos a l’oficialitat ha estat el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, que ha estat present a la reunió del Consell d’Assumptes Generals. “El que no pot ser és segrestar o retardar els debats innecessàriament”, ha lamentat abans que comencés la cimera. “Estem disposats a abordar qualsevol dubte o qüestió que es plantegi perquè aquesta proposta es pugui adoptar de manera immediata”, ha afegit. “Estem convençuts que no té cap impacte. Potser hi ha altres motius que expliquen les seves posicions, però no és la falta d’informació, no és la falta d’explicacions i no hi ha cap argument ni econòmic ni en termes legals ni en termes de precedents que pugui justificar retardar aquesta iniciativa en un minut més”, ha postil·lat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!