Els tres dies de vaga de jutges i fiscals per protestar contra les reformes legislatives impulsades per Félix Bolaños han acabat amb les posicions encara més allunyades. Les cinc associacions que l’han convocat i el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts continuen enfrontats pels motius de l’aturada i, a més, ara discrepen sobre el seguiment de la vaga. Des del primer moment, els jutges i fiscals han denunciat que la independència judicial està “sota amenaça” per dues iniciatives legislatives que “van encaminades a convertir al poder judicial en un poder amb minúscula, un poder més feble en la seva funció de contrapès del poder polític, i més mal·leable i sensible a les pressions mediàtiques i del poder”. En canvi, Bolaños esgrimeix que “ni una sola línia de les reformes de la justícia afecta ni la independència judicial ni l’estat de dret”, al·lega que les reformes són “absolutament imprescindibles” i assegura que els motius de la protesta són “infundats”. “Es tracta d’una vaga històrica, ja que mai abans hi ha hagut tres dies consecutius de mobilització de jutges i fiscals, ni un seguiment tan massiu, en defensa de la independència judicial i de l’Estat de dret”, han reivindicat avui les cinc associacions que l’han convocat. Ha estat la sisena vaga de jutges i la quarta de fiscals de la història.
📝 Seguiment massiu de la vaga contra les reformes de Bolaños: s’hi sumen el 75% dels jutges i fiscals
🔎 Jutges i fiscals inicien una vaga de tres dies per plantar cara a les reformes impulsades per Bolaños
Els jutges i fiscals esgrimeixen que la vaga era una “mesura legítima, proporcionada i responsable” i un dret fonamental del qual no es pot excloure els jutges. Ara bé, Félix Bolaños l’ha intentat desacreditar: “L’haurem d’anomenar d’una altra manera, però vaga no serà. [...] L’eventual vaga intenta pressionar el poder legislatiu”, va dir el dimecres a la SER. Així mateix, en un ple extraordinari, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va concloure per unanimitat que “l’exercici del dret de vaga de jutges i magistrats manca, en el moment actual, de suport normatiu, per la qual cosa no és procedent tenir per anunciada la convocatòria de vaga ni fixar serveis mínims”. I van haver de ser les associacions convocants les que establissin els serveis mínims.
El Ministeri de Justícia va demanar al Consell General del Poder Judicial i a la Fiscalia General de l’Estat, com a òrgans de govern dels jutges i els fiscals, el nom i cognoms de les persones que secundessin la vaga per poder descomptar-los els sous. Tanmateix, aquesta informació no ha arribat. “El dret de vaga comporta un dret, que és parar, i un deure, que és no cobrar aquell dia de feina. Per no cobrar, cal comunicar a l’organisme pagador les persones que han exercit el dret de vaga. En aquest moment, el nombre de persones que se’ns ha comunicat i, per tant, els deduirem el dia de salari ha estat exactament de zero”, va esgrimir ahir Félix Bolaños a la SER. I avui li ha contestat la Comissió Permanent del CGPJ: “El CGPJ manca de competència per a recollir imperativament dades d’identitat dels qui participin en una vaga que el ple va tenir per no anunciada”.
La guerra de xifres: del 70% al 29%
La primera dada sobre seguiment de la vaga de jutges i fiscals la van aportar les associacions convocants el migdia del primer dia: el 75%. La dada es basa en el nombre de correus electrònics que van rebre de part dels jutges i fiscals que van decidir comunicar-ho voluntàriament a través del compte que va habilitar el comitè de vaga. “Qualsevol semblança d’aquesta xifra amb la realitat és pura coincidència”, va contestar el ministre Félix Bolaños l’endemà en una entrevista a la SER. L’endemà, les associacions van informar d’un seguiment del 70% i avui, d’un 65%. Per tant, de mitjana, l’han secundat set de cada deu jutges i fiscals. En canvi, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts rebaixa molt més les xifres. Segons les dades oficials facilitades pels secretaris de govern dels tribunals superiors de justícia a partir de les incidències que hi ha hagut, el seguiment l’1 de juliol va ser del 28,75% i el 2 de juliol, del 30,84%.
I una última dada. El Col·legi de l’Advocacia de Madrid va xifrar en un 48,8% els procediments suspesos en la primera jornada de la vaga. Hi va haver una “afectació significativa en l’activitat judicial” amb “forta incidència” a Madrid amb un “nivell de cancel·lacions” que va generar un “efecte de paràlisi significativa en jutjats de tots els ordres jurisdiccionals”. Concretament, d’un total de 945 judicis assenyalats, se’n van suspendre 461.
Les xifres de seguiment que van facilitar els convocants suposen la dada més alta de la història. En els cinc precedents, el seguiment de les vagues havia girat entorn del 60% (excepte la d’octubre del 2009, que va ser convocada únicament per l’APM i va arribar al 36%). El rècord el tenia la de maig del 2018, que va ser la primera convocada per totes les associacions i va servir per reclamar al ministre popular Rafael Catalá reforçar la independència judicial i de la Fiscalia, millorar les condicions professionals i modernitzar l’Administració de Justícia. En aquestes ocasions, el CGPJ sí que va facilitar dades, que van oscil·lar entre el 23% (l’octubre del 2009) i el 55% (el maig del 2018).
Les raons que han portat a la vaga
La vaga l’han impulsat l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent, així com l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Només se n’han desmarcat les progressistes Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i Unió Progressista de Fiscals i l’associació catalana Àgora Judicial. El primer avís va ser l’aturada de 10 minuts que va tenir lloc el dimecres 11 de juny. Pocs dies després, les cinc associacions que l’havien promogut van fer un pas més i van anunciar que anirien a la vaga. Com a avantsala d’aquesta nova protesta, van convocar una concentració davant del Suprem en la qual van assistir més de 1.000 jutges i fiscals i un total d’entre 5.000 persones (segons els convocants) i 3.000 persones (segons la delegació del govern espanyol).
Per què han protestat? Hi ha dues lleis a la diana. Sobre la que modifica l’accés a les carreres judicial i fiscal (que s’està tramitant al Congrés), critiquen (entre moltes altres coses) que es converteixin més de 3.000 jutges i fiscals substituts en jutges i fiscals a tots els efectes “en contra dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”. Creuen que això crea “diferents vies d’accés” per ser jutge o fiscal: “Una, àrdua i difícil, de molt estudi, per als que no tenen contactes, i una altra de més senzilla perquè la transitin aquells a qui li interessi en cada moment al poder polític”. D’altra banda, denuncien que la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (que encara no ha sortit del Consell de Ministres) vol “augmentar les competències” del fiscal general de l’Estat “sense cap mena de filtre previ”, cosa que, afegida a “l’eliminació de garanties d’autonomia” dels fiscals, “incrementarà encara més el risc d’ingerències polítiques en les causes de corrupció.”
Els jutges i fiscals progressistes, en peu de guerra contra una esmena del PSOE a la mateixa llei
Les dues úniques associacions que s’han desmarcat de la vaga (així com la catalana Àgora Judicial) han estat la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJxD). Tanmateix, la pau entre ambdues i el govern espanyol comença a esquerdar-se. Això es deu a una esmena que ha registrat el PSOE a la tramitació de la llei de reforma de la carrera judicial i fiscal al Congrés amb l’objectiu que els jutges i fiscals substituts quedin adscrits al tribunal superior de justícia o a la fiscalia autonòmica del seu “últim nomenament com a persona substituta o suplent” o de la seva “residència al temps de publicar-se la convocatòria”. Els fiscals reclamen la “retirada immediata” de l’esmena i amenacen “d’adoptar altres mesures de conflicte que puguin sorgir”, mentre que els jutges sol·liciten una “reunió urgent”.
D’una banda, la UPF ha mostrat el seu “absolut rebuig” a l’esmena del PSOE adduint que “suposaria un perjudici i una absoluta injustícia” per a les persones que accedeixen a la carrera fiscal pel torn lliure d’oposició i els que es veuen obligats a residir fora del seu domicili durant anys perquè no poden concursar al seu domicili per falta de places. Els fiscals progressistes consideren que l’esmena del PSOE suposa un “dret que mai no s’ha reconegut en cap procés d’accés a la carrera fiscal” i exigeixen al Ministeri de Justícia que ofereixi les 331 places a tota la plantilla i que siguin les que quedin vacants les que s’ofereixin en el marc del procediment extraordinari d’estabilització.
La Unión Progresista de Fiscales muestra su más absoluto
— UPFiscales (@UPFiscales) July 2, 2025
rechazo a la enmienda presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista de 20/06/2024 al proyecto de reforma de la
LOPJ y el EOMF. 👇👇👇 pic.twitter.com/sAmCGNqZBh
“Amb profunda preocupació veiem que, lluny de millorar els preocupants dèficits que té, aprofundeix en ells fins a convertir-lo [el procés d’estabilització] en inacceptable”, esgrimeix JJxD, que al·lega que l’esmena fa “inassumible, discriminatori i profundament disruptiu” el procés d’estabilització de jutges i fiscals substituts. Els jutges progressistes consideren que és una mesura que “no té justificació, provoca la ruptura del principi d’igualtat dins de la carrera judicial, retalla els drets a la mobilitat professional dels membres que ja estan a la carrera professional i afectarà el normal desenvolupament de la planta judicial”.
“S’han d’adoptar mesures de foment, que aquí brillen per la seva absència, per evitar que aquesta entrada massiva i extraordinària produeixi efectes perjudicials o descoratgi els mètodes ordinaris que suposen la garantia d’un futur que pot tornar-se més que ombrívol amb el col·lapse que amenaça provocar aquesta falta de planificació prèvia”, sostenen. “Tornem a sol·licitar que s’esqueixi aquest procés extraordinari de la llei de reforma. Només amb la tramitació assossegada i transparent que permeti abordar amb l’adequada planificació i valorant totes les opcions disponibles, podrà assolir-se una solució a un problema complex en benefici de la ciutadania i de la carrera judicial”, postil·len.