“El que no pot ser és segrestar o endarrerir els debats innecessàriament”. El govern espanyol passa a l’ofensiva contra els estats membres de la Unió Europea que estan posant bastons a les rodes a l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Just abans de començar una nova reunió del Consell d’Afers Generals, on no es preveu que hi hagi una votació, el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha mantingut l'esperança que es pugui donar llum verda al compromís que el PSOE va adquirir amb Junts l'agost del 2023 i ha enviat un missatge als països que encara són reticents. “Estem disposats a abordar qualsevol dubte o qüestió que es plantegi perquè aquesta proposta es pugui adoptar de manera immediata”, ha expressat. “Estem convençuts que no té cap impacte. Potser hi ha altres motius que expliquen les seves posicions, però no és la falta d’informació, no és la falta d’explicacions i no hi ha cap argument ni econòmic ni en termes legals ni en termes de precedents que pugui justificar retardar aquesta iniciativa en un minut més”. “Motius polítics?”, li han preguntat els periodistes. “Pregunta-li-ho a ells”, ha respost.
“Estem convençuts que avui quedarà clar que s’han abordat tots els dubtes”, ha subratllat Fernando Sampedro. “Després d’aquesta discussió, estarem més a prop encara que mai de l’aprovació pròxima de la proposta espanyola perquè no veiem cap altra alternativa”, ha recalcat. Així mateix, ha reiterat que el reconeixement del català, el basc i el gallec a la UE és una “prioritat que Espanya no abandonarà” perquè està “íntimament vinculada a la identitat nacional plurilingüe”. Així mateix, ha qüestionat que sigui necessari modificar els tractats de la Unió Europea: “Els tractats diuen que la identitat nacional dels estats membres ha de ser respectada. També són molt clars que el règim lingüístic de la Unió s’acorda per unanimitat mitjançant un reglament del Consell, ni més ni menys. Està clar que no fa falta una revisió dels tractats”, ha argumentat.
“No tenim encara la unanimitat necessària”
El dilluns, el mateix ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va admetre des de Brussel·les que encara no havien aconseguit els suports perquè la proposta tiri endavant: “En aquests moments, amb els contactes que estem mantenint, no tenim encara la unanimitat necessària, però en qualsevol cas [el 18 de juliol] hi haurà un debat sobre el memoràndum que vam enviar després de la reunió del mes de maig”, va verbalitzar. “Ningú podrà amagar-se darrere suposats aspectes que diuen que no coneixen o estan prou detallats i exposarem molt clarament que això ha d’oficialitzar-se aviat, és una discriminació cap a Espanya i cap a la nostra identitat nacional”, va reiterar.
Dinamarca no preveu que avui se sotmeti a votació
Per la seva banda, la ministra d’Afers Europeus de Dinamarca, Marie Bjerre, ha allunyat la possibilitat de sotmetre a votació la petició del govern espanyol: “Espanya va tornar a posar el tema a l’ordre del dia i, com a presidència, facilitarem aquest debat”, ha deixat clar, atès que Dinamarca ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE entre el juliol i el desembre. El punt es va introduir en l’agenda com a “punt de debat” amb l’opció de sotmetre-ho a votació si hi ha consens, però Bjerre no creu que això arribi: “Sé que hi ha moltes preocupacions abordades pels estats membres. Això afecta tant qüestions pressupostàries com legals i, per descomptat, hem de trobar respostes a aquestes preguntes. No preveig una votació avui”, ha reconegut.