Amb retard i sense massa concrecions. El Govern ha acordat aquest dilluns amb l'Estat en el marc de la comissió bilateral el que ha descrit com a "bases" o "fonaments" del nou sistema de finançament singular sorgit de l'acord entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa. El nou model es basa en la definició d'una cistella d'impostos -un percentatge per a la Generalitat i un per a l'Estat- per finançar les competències homogènies de totes les autonomies, una aportació a la solidaritat i un finançament per part de l'Estat per a les competències específiques de Catalunya. L'acord no concreta xifres ni el calendari en què s'ha de concretar tot plegat, atès que tot quedarà pendent de les reformes legislatives imprescindibles. El que sí que ha deixat clar el Govern és que l'any vinent l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no podrà encarregar-se de la campanya de l'IRPF tot i que comenci a participar en la gestió d'aquest impost.
PSC i ERC van acordar l'agost de l'any passat que "sigui la Generalitat qui gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya" i que "l'aportació a les despeses de l'Estat s'establirà a través d'un percentatge de participació en els tributs". Aquests principis s'han traduït aquest dilluns a la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat en una proposta que parla d'una cistella d'impostos, que es reparteix entre la Generalitat i l'Estat, i uns mecanismes d'anivellament, a través de l'aportació de Catalunya a la solidaritat, a més d'un finançament singular ad hoc de les competències específiques de Catalunya, com són els Mossos o les presons, que altres autonomies no tenen traspassades.
CPFF, després de l'estiu
Això no obstant, la proposta no entra a quantificar els percentatges de la "cistella d'impostos", amb l'argument que depèn dels fons que l'Estat decideixi injectar al sistema i amb els quals hauria de compensar els fons que deixaria d'aportar Catalunya. Aquesta aportació de més de l'Estat és clau atès que el govern espanyol ha garantit que cap autonomia veurà rebaixats els seus ingressos amb el nou model. El que sí que s'assegura és que el càlcul de la cistella i l'anivellament es fa d'acord amb criteris objectius, que tampoc no s'han concretat, la qual cosa ha de garantir la "transparència".
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, s'han encarregat d'explicar l'acord després de la comissió bilateral, en el qual ha estat present la consellera d'Economia, Alícia Romero, però no la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que les darreres setmanes ha estat assenyalada per ERC com a responsable de frenar la materialització de l'acord, que s'hauria d'haver formalitzat abans d'acabar el mes de juny. El ministre ha argumentat l'absència de Montero pel fet que no forma part de la comissió, tot i que aquestes reunions contemplen la possibilitat que s'hi incorporin els responsables dels ministeris afectats. El ministre ha anunciat que després de l'estiu es convocarà un Consell de Política Fiscal i Financera per abordar la reforma del sistema de finançament, caducat des de fa 11 anys.
ATC: "inviable" l'IRPF del 26
El nou sistema obliga a un desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya perquè acabi gestionant tots els impostos que es recapten a Catalunya, però des del Govern s'insisteix que això requerirà modificacions legislatives i un reforçament tècnic i humà de l'entitat. "Al final l'objectiu és avançar en la gestió de l'IRPF en el menor temps possible", ha argumentat el conseller de Presidència a la roda de premsa.
De moment, i després de mesos en què s'ha assegurat que, tal com fixa l'acord amb ERC, l'ATC assumiria ja la campanya de l'IRPF de l'any vinent, el Govern ha admès que això és "inviable", perquè l'Agència catalana no disposa "ni de la infraestructura material, ni tecnològica, ni personal". Des del Govern s'insisteix l'Estat recapta 30.000 milions d'IRPF a Catalunya i l'ATC ara només gestiona 5.000 milions, i la conselleria d'Economia afegeix que només disposen de 30 inspectors i que les dues plataformes tecnològiques amb què treballen, Espriu i Gaudí, ni tan sols estan interconnectades entre elles. La conclusió és que, com ja es va anunciar, l'ATC treballarà per a la campanya de l'IRPF, però no en podrà assumir la totalitat.
El departament d'Economia va demanar fa cinc mesos a INDRA un estudi sobre el desplegament de l'Agència, però subratlla que la connexió amb l'entitat estatal s'haurà de mantenir atès que l'agència espanyola té la informació i la connexió amb l'àmbit internacional que haurà de continuar mantenint. "Això no vol dir tutela", subratllen fonts del Govern en resposta a les reticències expressades pels republicans.
Ordinalitat
L'acord recull el concepte d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de rendes de les diferents comunitats autònomes després de fer la seva aportació a la solidaritat. Aquest és un concepte inclòs a l'Estatut del 2006, però que sistemàticament s'ha incomplert.
Pel que fa a l'aportació a la solidaritat, s'especifica que prové de l'aportació a les despeses de l'Estat i amb els recursos destinats a l'anivellament amb altres comunitats autònomes. Tampoc s'ha concretat de quina manera es quantificarà el finançament addicional que Catalunya ha de rebre per a les competències específiques, que té assumides la Generalitat, però que no tenen altres territoris.
La proposta amplia la capacitat normativa en matèria fiscal, tot i que limita les competències fiscals a la baixa. És a dir, que es pot actuar per apujar impostos.
Reformes legals
Tot plegat, a més, ha de quedar a l'espera de les diferents reformes legislatives imprescindibles perquè la proposta pugui entrar en vigor. Entre d'altres, la llei orgànica 8/1980 de finançament de les comunitats autònomes, la llei 22/2009 que regula l'aplicació del sistema de finançament i la llei 16/2010 que regula el desplegament del finançament a Catalunya.
Des del govern se subratlla que es tracta d'un acord bilateral, és generalitzable amb la resta de comunitats autònomes que s'hi vulguin afegir. En qualsevol cas, l'acord haurà de passar abans pel Consell de Política Fiscal i Financera, on l'Estat compta amb el 50% dels vots i les autonomies el 50% restant, amb la qual cosa n'hi ha prou amb el suport de Catalunya perquè prosperi.