Els operatius de repatriacions de ciutadans marroquins de territori espanyol a Al-Aaiun, la capital sahrauí, són una realitat i continuen en ple 2025. Així ho destapa aquest mitjà al reportatge sobre la ruta d'expulsions al Marroc a través del Sàhara Occidental ocupat. Les fonts consultades per ElNacional.cat detallen com les deportacions se centralitzen a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, amb una parada intermèdia generalment a Las Palmas de Gran Canària, cap a l'aeroport Internacional d'Al-Aaiun (o de Hassan I, segons la terminologia oficial marroquina). Però per confirmar —reconfirmar, més ben dit— aquests dispositius de manera oficial, aquest mitjà va sol·licitar a través del Portal de la Transparència de l'Administració General de l'Estat diverses qüestions relacionades amb aquest tema que des del Ministeri de l'Interior van declinar respondre i limitar l'accés a la informació sota el paraigua de l'article 14.1.c) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Al document adjunt, es pot observar que la limitació d'accés a la informació es basa que "el dret d'accés podrà ser limitat quan accedir a la informació suposi un perjudici per a... les relacions exteriors". Aquest mitjà va plantejar tres qüestions: conèixer les expulsions materialitzades al Marroc des d'Espanya entre 2020 i 2024, les rutes aèries per a la repatriació de ciutadans marroquins des de territori espanyol i si en els últims cinc anys s'han dut a terme les deportacions marítimes o per terra des de Ceuta i Melilla fins al regne alauita. No van respondre cap ni una, atès que s'assegurava que "la difusió d'aquest tipus de dades estadístiques podria derivar en problemes en les relacions exteriors d'Espanya amb possibles països afectats, dificultant en un futur poder documentar per part de les diferents Ambaixades i Consolats a ciutadans estrangers irregulars, el que afectaria greument l'eficàcia de les noves expulsions".
La resposta del govern espanyol i l'evidència de Frontex
Malgrat el raciocini veraç de la resposta, en el primer punt, sobre les repatriacions materialitzades al Marroc des d'Espanya, la mateixa Fiscalia General de l'Estat va difondre en la seva memòria de 2023, segons dades policials, que aquell mateix any es van materialitzar un total de 748 expulsions de ciutadans estrangers amb condemnes de presó —número que seria més gran en el cas de les persones sense antecedents i que només es trobaven en situació irregular. D'aquests, 132 eren albanesos, 120 colombians, 78 marroquins, 46 de brasilers i 43 georgians, entre d'altres. Això confirma que la difusió s'ha fet per diferents vies, també pels mitjans de comunicació, per explicar en detall aquests processos duts a terme per l'Estat.
Respecte a la segona i tercera pregunta, sobre les rutes aèries, marítimes i terrestres d'expulsions de ciutadans marroquins al seu país d'origen des de territori espanyol, la resposta del Ministeri de l'Interior, a través de la Direcció General de la Policia, ha estat la següent: "Les dades sobre operatius que desenvolupa la Policia Nacional, formen part de l'esfera d'informació delicada i no pública, no podent ser facilitats en constituir un factor determinant de la capacitat operativa de les diferents unitats policials intervinents". Una cosa que, en part, és certa i cal destacar l'excel·lent tasca professional i humana que duu a terme la Unitat Central de Repatriacions (UCR) de la Policia Nacional, tant en els tràmits com en el procés final.
No obstant això, en molts casos s'han fet públiques i s'han vist i documentat les famoses "devolucions en calent", que van ser utilitzades per l'Executiu de Pedro Sánchez durant el conflicte fronterer de 2021 a la ciutat espanyola de Ceuta, amb base a l'acord entre Espanya i el Marroc firmat a Madrid el 13 de febrer de 1992 i publicat al BOE el 25 d'abril d'aquell mateix any. I més encara, abans d'entrar en la informació en detall publicada per ElNacional.cat sobre repatriacions de ciutadans marroquins que continuen com a norma a través d'Al-Aaiun; el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble va fer un seguiment d'un operatiu de repatriació de catorze ciutadans marroquins en un vol contractat especialment per a això des de Madrid amb parades a Múrcia i Las Palmas i amb destinació final la capital del Sàhara Occidental i amb l'ús de l'aerolínia marroquina Royal Air Maroc. Aquest tipus de vols es duen a terme, en alguns casos, sota la supervisió de Frontex, Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes de la Unió Europea.
De fet, fonts de Frontex han explicat a ElNacional.cat que, tot i que l'agència no participa en totes les repatriacions de ciutadans marroquins des de territori espanyol, aquest 2025, fins al mes de juny, ha dut a terme juntament amb les autoritats espanyoles un total de 16 expulsions al Marroc, incloent-hi els nacionals de tercers països. També han facilitat les dades entre 2021 i 2024, com es pot veure a la taula anterior, el que contrasta amb l'expressat pel Portal de Transparència de l'Administració General de l'Estat, que ha negat l'accés a aquestes dades estadístiques. Les mateixes veus de Frontex han recordat a aquest mitjà que per a més informació rellevant seria necessari contactar amb les autoritats de l'Estat espanyol.
Les expulsions de ciutadans marroquins al Sàhara Occidental
Com ha explicat aquest mitjà a través de diverses fonts, existeixen dues rutes d'expulsions de ciutadans marroquins, siguin per un dictamen relacionat amb actes delictius o per trobar-se en situació irregular a territori espanyol. Segons si es fa mitjançant un vol contractat especialment per a la repatriació, la qual cosa es coneix com a vols macro, o si es duu a terme juntament amb passatgers civils en vols comercials, les rutes canvien. En el primer cas, tal com asseguren a ElNacional.cat, es realitza de Madrid a Al-Aaiun, la capital del Sàhara Occidental, mentre que en les rutes comercials —on a diferència del primer cas, l'avió no és atapeït de persones que tenen aprovada l'ordre d'expulsió d'Espanya—, van a les ciutats marroquines de Casablanca, Tànger, Marràqueix i Fes.
Aquest fet, del qual es va conèixer una primera via d'expulsions l'any 2021, en el cas de la capital sahrauí sota ocupació marroquina, continua sent habitual sense que el govern espanyol hagi intentat revertir-la. Més encara, després de la Declaració Conjunta entre Espanya i el Marroc el 7 d'abril de 2021, en la que, en el punt 1, es recull que "Espanya considera la iniciativa d'autonomia marroquina, presentada el 2007, com la base més seriosa, realista i creïble per resoldre aquest diferendo". Cosa que, malgrat no reconèixer la sobirania del regne alauita al territori, contrasta amb el fet que l'ONU continua sostenint que l'Estat espanyol és la potència administradora del Sàhara i, per tant, hauria de complir les obligacions dels articles 73 i 74 de la Carta de Nacions Unides.
Entre altres, a l'article 73 s'especifica que s'han "de tenir degudament en compte les aspiracions polítiques dels pobles" fins a arribar a "les seves lliures institucions" per desenvolupar el "govern propi", qüestions que contradiuen el suport de l'Executiu de Sánchez a la proposta d'autonomia marroquina del Sàhara Occidental, excolònia espanyola a la qual se li va prometre un referèndum plantejat des de 1966 per l'ONU i que mai no s'ha materialitzat. Ara, les expulsions de ciutadans d'un tercer país —que ocupa el territori de forma il·legal segons el dret internacional— des d'Espanya continuen, pel bon veïnatge amb el Marroc amb què s'emparen els actuals governants espanyols.