La guerra va tornar al Sàhara l'any 2020, en un conflicte de baixa intensitat entre el Marroc, el Front Polisario i la mà invisible d'Algèria. Al territori ocupat pel regne alauita, a l'antiga colònia espanyola o província 53 en els seus últims anys, la repressió a les manifestacions per l'autodeterminació sahrauí i els arrestos i judicis als activistes per part de les autoritats marroquines són constants. De fet, segons fonts i documents consultats per ElNacional.cat, existeixen, almenys, 32 activistes i membres d'associacions sahrauís que es troben condemnats per la justícia marroquina. El número podria ascendir fins a 33, tal com denuncien a la marxa internacional Camí per la Llibertat, que ha recorregut diferents punts del territori espanyol i francès i s'ha trobat amb problemes per arribar al Marroc. El llistat d'empresonats a què ha tingut accés aquest mitjà està format, com a mínim, per: Mohamed Bani, Abdallah Sidi Bhah, Mohamed El Bachi Boutnguiza, Brahim El Ismaili, Abdalahi El Khfaouni, Sidahmed El Mjidi, Abdeljalil Laaroussi, Ahmed Sbai, Salek Laasiri, Naama Asfari, Mohamed Bourial, Cheikh Banga, Mohamed Khouna Babait, Hassan Dah, El Hossein Zaoui, Mohamed Lamin Haddi, Mohamed Lafkir, Bachir Khadda, Mohamed Tahlil, Abdellah Toubali, Khatri Dada, Hmatou Lakouiri, Brahim Fourtat, El Houssine Amadour, Aziz El Ouahidi, El Beur El Knatawi, Mohamed Dada, Abdelmoula Hafidi, Omar El Mahdi Alaiz, Zainlabidine Malah, Housine Borkba i Aimen El Yathrbi.
Entre aquests, es pot destacar el cas d'El Houssein Amadour, molts cops transcrit com Hussein Bachir Amadour, un activista estudiantil sahrauí condemnat a 12 anys de presó. Està acusat de participar en l'atac i assassinat a un estudiant marroquí durant les campanyes per l'autodeterminació del Sàhara Occidental a les universitats marroquines d'Agadir i Marràqueix, tot i que, tal com han denunciat diferents associacions i ONG no hi ha evidències dels càrrecs dels quals se l'acusen. Tot i que, potser el més sorprenent del cas, va ser que Amadour va ser repatriat a Marràqueix pel Ministeri de l'Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, l'any 2019, malgrat que assegura que va demanar asil polític a les Canàries el gener d'aquell mateix any. Cosa per la qual les Nacions Unides ha reaccionat aquest mateix any i han assegurat que "la mesura adequada consistiria a alliberar-lo immediatament i concedir-li el dret a obtenir reparació, en particular en forma d'indemnització, de conformitat amb el dret internacional". De moment, continua a la presó d'Ait Melloul 1, al costat d'Agadir (Marroc).
Les dificultats de l'activisme sahrauí a l'Oest del mur marroquí
El Col·lectiu de Defensors Sahrauís dels Drets Humans al Sàhara Occidental (CODESA) ha documentat des de fa més de deu anys tot el que succeeix a l'Oest del mur marroquí de separació del Sàhara, entre les protestes i la persecució que denuncien per part de les autoritats marroquines a Al-Aaiun, especialment contra el seu president, Ali Salem Tamek. Aquest cas ha estat recollit també a l'últim Informe d'Amnistia Internacional en el qual es remarca, en l'apartat de repressió a la dissidència, que el gener de 2024 la policia marroquina "va dispersar violentament una manifestació pacífica de dones activistes sahrauís a Al-Aaiun i va clavar pallisses a les manifestants". Mentre que un mes després, al febrer, van impedir que es dués a terme una conferència de premsa sobre "la situació dels drets humans al Sàhara Occidental" que CODESA tenia prevista al domicili d'Ali Salem, on resideix de lloguer, a la capital sahrauí.
En el cas d'Ali Salem, CODESA denuncia que s'han produït situacions d'assetjament contra ell a casa seva que han estat documentades per les càmeres de vigilància instal·lades a la façana. En aquests vídeos es pot observar, segons assegura el col·lectiu, com la policia marroquina hauria dut a terme accions de vigilància entre el 24 de febrer i l'1 de març de 2025 i s'hauria produït llançament de pedres contra el seu domicili, així com altres suposades accions d'intimidació per part de les autoritats policials. De fet, en una resolució des del Palau de Nacions de Ginebra (Suïssa) de l'ONU es denunciaven aquestes accions de setge i atacs de naturalesa política contra "el defensor dels drets humans al Sàhara Occidental, M. Ali Salem Tamek". L'activisme sahrauí dins de les fronteres de l'antiga província 53 espanyola està condicionat a actuacions contràries per part de les autoritats del regne alauita, que consideren de vital importància el control del Sàhara des de temps de Hassan II.
A l'Informe Anual sobre la situació dels drets humans al Sàhara Occidental de 2024 de CODESA es presenten cinc casos esdevinguts l'any anterior, en el qual van morir tres sahrauís. Segons asseguren, el 7 d'octubre, Oussama Mouloud Al-Mahjoub, va sucumbir a greus ferides al cap causades per "munició real disparada per membres de les Forces Auxiliars de les forces d'ocupació marroquines". El 7 de novembre, Ammar Majid, de 58 anys, va morir després d'estar retingut sota supervisió policial i en presó preventiva a la presó local d'Al-Aaiun. Finalment, Houssain Aibid, el 2 el desembre, tal com van explicar fonts familiars, va aparèixer sense vida al centre penitenciari de la capital del Sàhara. En aquests tres casos denunciats per l'organització se li uneixen desenes de ferits durant manifestacions per l'autodeterminació que han tingut lloc a Al-Aaiun o Villa Cisneros —rebatejada com Dajla— i registres als habitatges dels participants. Tot i que, ara per ara, que es tingui coneixement, i com ha pogut confirmar aquest mitjà, són 32 els activistes sahrauís que es troben entre reixes al Marroc per diferents acusacions i condemnes, entre elles la defensa d'un referèndum al Sàhara Occidental plantejat per Nacions Unides des del 1966.
Aquests són els 32 activistes sahrauís empresonats al Marroc
Els documents als quals ha tingut accés ElNacional.cat determinen que, en l'actualitat, existeixen 32 presos sahrauís, que les associacions i entitats no governamentals defineixen amb freqüència com a presos polítics, al Marroc. El llistat, amb els anys de condemna per part de la justícia i autoritats marroquines, són els següents:
Mohamed Bani
Condemna: cadena perpètua.
Abdallah Sidi Bhah
Condemna: cadena perpètua.
Mohamed El Bachi Boutnguiza
Condemna: cadena perpètua.
Brahim El Ismaili
Condemna: cadena perpètua.
Abdalahi El Khfaouni
Condemna: cadena perpètua.
Sidi Ahmed El Mjidi
Condemna: cadena perpètua.
Abdeljalil Laaroussi
Condemna: cadena perpètua.
Ahmed Sbai
Condemna: cadena perpètua.
Salek Laasiri
Condemna: cadena perpètua.
Naama Asfari
Condemna: 30 anys.
Mohamed Bourial
Condemna: 30 anys.
Cheikh Banga
Condemna: 30 anys.
Mohamed Khouna Babait
Condemna: 25 anys.
Hassan Dah
Condemna: 25 anys.
El Hossein Zaoui
Condemna: 25 anys.
Mohamed Lamin Haddi
Condemna: 25 anys.
Mohamed Lafkir
Condemna: 25 anys.
Bachir Khadda
Condemna: 20 anys.
Mohamed Tahlil
Condemna: 20 anys.
Abdellah Toubali
Condemna: 20 anys.
Khatri Dada
Condemna: 20 anys.
Hmatou Lakouiri
Condemna: 20 anys.
Brahim Fourtat
Condemna: 15 anys.
El Houssine Amadour
Condemna: 12 anys.
Aziz El Ouahidi
Condemna: 10 anys.
El Beur El Knatawi
Condemna: 10 anys.
Mohamed Dada
Condemna: 10 anys.
Abdelmoula Hafidi
Condemna: 10 anys.
Omar El Mahdi Alaiz
Condemna: 6 anys.
Zainlabidine Malah
Condemna: 4 anys.
Housine Borkba
Condemna: 2 anys.
Aimen El Yathrbi
Condemna: 2 anys.
Dotze d'ells, a més, van fer una vaga de fam durant diversos dies i fins i tot setmanes el 2024 per intentar denunciar les "pràctiques denigrants" i el "maltractament" a les presons marroquines. En qualsevol cas, les organitzacions de drets humans exposen que l'activisme sahrauí és arriscat i complicat al territori del Sàhara Occidental i, més encara, després dels últims 50 anys des de la sortida d'Espanya del territori, en el que s'estima que només el 50% de la població d'Al-Aaiun seria d'origen sahrauí mentre que a Dajla arribaria, en el millor dels casos, al 5%.