El president de C's, Albert Rivera, mai ha amagat que el seu objectiu és la gran coalició. Però la forma com creu que aquesta hauria de cooperar sí que han fet un gir. Tradicionalment, Ciutadans ha tendit a l'abstenció en aquells governs que ha facilitat, com ara a Andalusia, on governa el PSOE. Ara bé, amb l'acord signat amb el PSOE per investir el candidat Pedro Sánchez, Rivera ha decidit votar a favor en la investidura, com va fer amb el PP a Madrid. Així, deixa la porta oberta per entrar a l'executiu, cosa que ha afirmat "no descarta", però assegura no és l'objectiu principal. Però perquè prosperi el tàndem PSOE-C's cal l'abstenció del Partit Popular (PP) o de Podemos, i mentre els socialistes pressionen la formació morada, Rivera va encomanar-se als "partits clàssics i constitucionalistes" davant del quadre El Abrazo de Juan Genovés. És a dir, al PP.
Tanmateix, en un acord blindat que Sánchez, va assegurar que seria “el primer de molts” que queden per signar i “no té data de caducitat passi el que passi”, sembla que la fita de C's ja no és un executiu a tres amb el president en funcions, Mariano Rajoy. Encara menys, si el potencial soci nega per activa i per passiva que vulgui cedir el poder, quan "és la llista més votada". I encara menys, si l'acord PSOE-C's va més enllà del 5 de març. Aleshores es produiria un escenari on els 130 suports que ambdues formacions sumen són superiors als 123 dels populars, cosa que barra el pas a Rajoy perquè el Rei el torni a nomenar candidat, i fa que ho sigui el líder del PSOE fins a la dissolució de la cambra el 3 de maig.
Villegas (C's) tenia dubtes que el líder del PP "pogués considerar-se candidat" per presidir el Govern, a causa de la corrupció
Així, la voluntat de prescindir dels populars i del seu president ha emergit des de C's en forma de campanya de pressió perquè Rajoy s'abstingui. Ara bé, l'estratègia portava dies insinuant-se. Deia fa unes setmanes el vicesecretari general de C's, José Manuel Villegas, que tenia dubtes que Rajoy "pogués considerar-se candidat" per presidir el govern espanyol. Això, després del revifament dels casos de corrupció que va tenir lloc quan la policia va escorcollar la seu de Génova, novament, en el marc de la trama Púnica. Al seu torn, el secretari de Comunicació de C's, Fernando de Páramo, va ser taxatiu afirmant que "no comptarem amb un PP podrit de corrupció", desmarcant-se d'aquest partit.
Fins i tot, el mateix Rivera va sentenciar, dies abans de segellar el pacte a dos, que "una cosa és un cas de corrupció i una altra una banda organitzada", en relació amb els populars, o també que "algú que no sap netejar casa seva, no és capaç de netejar un país com Espanya", en referència al seu cap de llista. És en el discurs associat als casos de corrupció on PSOE i C's han coincidit perquè Rajoy faci la passa al costat. Així, amb el pacte blindat, aquesta finta es pot entendre com la voluntat que no sigui un obstacle, desacreditant-lo perquè s'aparti, i no necessàriament que dimiteixi.
Alhora, destaca que en una roda de premsa, el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, havia utilitzat just les mateixes paraules que Villegas, sobre si Rajoy es veia en condicions de ser candidat. Tantes hores de negociació deriven en dialèctiques similars.
Els barons del PP estarien d'acord que el seu partit s'abstingués per frenar l'avanç de la formació d'Iglesias i preservar el sistema institucional
Sembla que els socialistes també contribueixen a la possibilitat que els populars s'abstinguin, per mitjà del fantasma de la por a un Podemos que pugui trencar el sistema institucional. Precisament, el portaveu del PSOE al Senat, Óscar López, va ser fa uns dies especialment bel·ligerant amb Podemos –quelcom inèdit en els de Ferraz cap als morats–, assegurant que "proposa una involució per a la democràcia". López va afegir que volien "controlar" l'Estat. Curiosament eren unes paraules molt similars a les pronunciades pel candidat de C's, Juan Carlos Girauta, que va explicar que els morats volien "el BOE, el CIS, el poder".
Preguntat per El Nacional sobre si l'estratègia del PSOE era pressionar el PP en aquest sentit, Hernando va afirmar que no. Així i tot, els barons de Génova estan disposats a la possibilitat que el seu cap de llista s'aparti, emparats en les tesis del rupturisme. En un programa a La Sexta, l'expresidenta dels populars de Madrid, Esperanza Aguirre, i alguns exministres, van afirmar que seria el més convenient pel partit deixar que Sánchez governés. Aguirre mateixa va recordar que havia posat en safata l'alcaldia de Madrid al PSOE, per tal que Manuela Carmena (Podemos) no governés la ciutat. Sembla que la vella política tem un possible trencament del sistema polític que coneixen. En aquesta línia, alguns van veure un gest cap a Rajoy quan Aguirre va dimitir per la corrupció al partit, malgrat que no estava sent jutjada per aquest fet, com tampoc el president popular.
López (PSOE) va assegurar que Podemos "proposa una involució per a la democràcia", amb els socialistes inèditament bel·ligerants
En aquest escenari, les diverses reunions que el líder de Ciutadans ha mantingut amb Rajoy, abans i després del pacte amb el PSOE, podrien quedar emparades en el marc d'una estratègia electoral del partit, i no pas en la voluntat real d'una gran coalició de tres socis. Abans del pacte, si Sánchez fracassava, a Rivera li podia interessar mantenir bones relacions amb Rajoy, per apostar-hi com a candidat, en cas d'un nou intent d'investidura amb ell. Però fins i tot, pensant en la possibilitat d'una gran coalició, ell mateix la va acabar descartant quan en una entrevista de ràdio va reconèixer que el seu error havia estat "pensar que es podien donar la mà" populars i socialistes. Feia al·lusió a la reunió Sánchez-Rajoy, on el president espanyol va negar la salutació al candidat a la investidura.
Però després del blindatge del pacte amb el PSOE, la carta que Rivera va adreçar al president del PP demanant-li de trobar-se, no sembla creïble, quan el PP ha reiterat que mai s'abstindria perquè governi el secretari general socialista. Més encara, quan el PP "és la llista més votada", i no vol subscriure "un contracte d'adhesió per derogar les lleis que ha impulsat" el seu executiu, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va dir divendres en el Consell de Ministres. En conseqüència, l'abstenció dels populars queda per ara descartada, malgrat les intencions amb subterfugi de Rivera i Ciutadans.