Els Estats Units han viscut aquest dissabte una jornada de mobilització sense precedents. Prop de set milions de persones van participar en més de 2.700 concentracions sota el lema “No Kings” (Sense Reis), una crida col·lectiva per defensar la democràcia i rebutjar el que consideren una deriva autoritària del president Donald Trump. Segons els organitzadors i diversos mitjans nord-americans com The Guardian, NBC News o The New York Times, la magnitud de les protestes podria convertir-les en la mobilització més massiva mai registrada als Estats Units en un sol dia, superant fins i tot la Women’s March de 2017 i les mobilitzacions del moviment Black Lives Matter després de l’assassinat de George Floyd el 2020. Les marxes, però, no es van limitar al territori nord-americà: també es van celebrar concentracions solidàries a Barcelona —a la plaça de Sant Jaume—, així com a Madrid, Màlaga, Berlín, París i Amsterdam, on centenars de persones van sortir al carrer per expressar suport al moviment i reclamar la defensa de la democràcia a escala global.
Als Estats Units, des de Nova York fins a Los Angeles, passant per Chicago, Boston, Washington D. C. i centenars de petites localitats, les imatges de carrers plens de banderes, pancartes i crits de “No kings in America!” van fer la volta al món. A les grans ciutats, les multituds es comptaven per centenars de milers, però també hi va haver marxes en zones rurals i pobles remots, on amb prou feines viu un miler de persones. El moviment, que reuneix una àmplia coalició de grups progressistes, sindicats i entitats civils com Indivisible, MoveOn i l’American Civil Liberties Union (ACLU), defensa que el país “pertany al poble, no a un sol home”.
Happening Now: Thousands out for a “No Kings” protest in Chicago pic.twitter.com/3BCQaCB6v6
— Brendan Gutenschwager (@BGOnTheScene) October 18, 2025
“Amèrica no té reis”
El moviment No Kings va néixer el 14 juny d'aquest any—coincidint exactament amb l’aniversari de Trump— com una resposta simbòlica al seu estil de govern i a la concentració de poder executiu. Quatre mesos després, el missatge ha crescut en intensitat davant el tancament parcial del govern federal, les detencions arbitràries de periodistes i estudiants, i el desplegament de tropes federals a ciutats demòcrates. “Amèrica pertany al poble, no als bilionaris ni als polítics que es creuen reis”, va afirmar Jamie Contreras, vicepresident del sindicat Service Employees International Union. “Quan la gent treballadora s’uneix, cap rei, cap milionari i cap polític pot aturar-nos”, va afegir davant desenes de milers de persones reunides al centre de Washington.
La dimensió de la protesta va reflectir la diversitat de la societat americana. Mestres, sanitaris, veterans, empresaris locals, estudiants, jubilats i famílies senceres van sortir al carrer per reclamar “democràcia, no dictadura”. Molts portaven cartells amb lemes com “We the People” o “Make America Good Again”. A Boston, la senadora Elizabeth Warren va remarcar que “plantar cara a un aspirant a dictador és patriotisme”. A Washington D. C., el senador Bernie Sanders va recordar que “aquesta mobilització no és només contra un home, sinó contra un sistema segrestat pels més rics i poderosos”.
També hi va intervenir el divulgador científic Bill Nye, conegut pel programa “Bill Nye the Science Guy”, que va denunciar les retallades i pressions sobre la recerca científica sota el govern Trump. “Aquesta administració no promou la ciència, la reprimeix. I això posa en risc la salut i el futur del país”, va advertir davant una multitud que l’aplaudia.
Crítiques des de la Casa Blanca i el Partit Republicà
Tot i la magnitud de les mobilitzacions, Donald Trump va minimitzar les protestes. En declaracions a Fox News divendres al vespre, es va limitar a dir: “No soc un rei”, restant importància al lema que havia encapçalat les concentracions. El president va abandonar Washington cap a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, hores abans de l’inici de les marxes. Des del Partit Republicà, les reaccions van ser més dures: Mike Johnson, president de la Cambra de Representants, va qualificar les protestes de “manifestacions d’odi a Amèrica” i va acusar els demòcrates d’estar “alentint el govern i fomentant el caos”. En resposta, els organitzadors del moviment van denunciar, a través de Common Dreams, que aquestes paraules formen part “del manual autoritari clàssic: amenaçar, mentir i criminalitzar la dissidència pacífica”.
Des de la societat civil, les advertències també van ser contundents. Segons Deidre Schifeling, directora política de l’ACLU, “l’administració Trump està abusant del poder i intentant infondre por perquè la gent no exerceixi els seus drets”. Schifeling va denunciar que agents federals “han segrestat periodistes i estudiants al carrer, deportant-los sense procés judicial” i que s’estan “manipulant districtes electorals per afavorir els republicans”. Per la seva banda, Sarah Parker, del col·lectiu Voices of Florida, va afirmar durant la mateixa roda de premsa: “Al Sud tenim un refrany: quan colpeges un gos, borda. I ara estem sentint molts lladrucs des de Washington. La gent s’ha cansat de l’autoritarisme i vol recuperar el país”.
Un moviment amb ressò internacional... fins i tot a Barcelona
Les protestes No Kings van traspassar fronteres i van tenir rèpliques solidàries a diverses ciutats del món. A Barcelona, centenars de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume, convocades per col·lectius de drets humans i membres de la comunitat nord-americana resident a la ciutat, amb pancartes que reclamaven “Resist Trump Fascim”, “Fora Trump”, “Trump dirnks Gazpacho with a Straw” i “No Kings, No Dictators”. També hi va haver mobilitzacions a Madrid, Màlaga, París, Berlín, Amsterdam i Estocolm, on centenars de persones van sortir al carrer per expressar suport als manifestants dels Estats Units.
En paraules de Contreras, “no trons, no pallassos amb corones, cap rei. Només persones treballadores unides per defensar la nostra democràcia”, un missatge que va tancar el gran míting de Washington D. C. entre aplaudiments i crits de “This is what democracy looks like!”.