GRA121. MADRID, 24/02/2016.- El secretario general del PSOE, Pedro Sánchez (i), y el presidente de Ciudadanos, Albert Rivera, antes de firmar un acuerdo de investidura y legislatura alcanzado entre los dos partidos, hoy en el Congreso de los Diputados. EFE/Chema Moya

"Existeix desacord entre Ciutadans i el PSOE per l'estratègia de com investir Sánchez?". Així replicava una periodista al portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, que s'indignés perquè feia uns minuts Podemos havia anunciat que es retirava de la mesa de negociació. Hernando havia explicat que "tenia dubtes" que els d'Iglesias "mai haguessin volgut negociar" realment per una entesa programàtica. El portaveu assegurava que mentien "i ho saben". "Han trigat a seure a la mesa de negociació 15 dies i ara en dos s'aixequen". "Ens han tancat la porta als nassos". Així, semblava reclamar-los abandonar la generació d'un nou document d'acord, en el seu intent de mirar "a esquerra i a dreta".

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, havia dit que el seu document amb els taronges no tenia data de caducitat, "passi el que passi”. Així, està blindat. Però de cop, sense que Hernando tingués temps de repensar-se l'estratègia, algú va preguntar: "Així, de quina manera poden sumar-se Podemos a l'acord que vostès acaben de tancar, què haurien de fer ara?". Silenci i una d'aquestes explicacions dels polítics que després de sentir-la, deixa sense saber-se si s'ha respost realment. És a dir, havien de tornar a seure per elaborar un govern de coalició, abstenir-se, fer esmenes...?

Al seu torn, l'altre soci de l'acord, el president de C's, Albert Rivera, havia afirmat al matí –davant del quadre El Abrazo de Juan Genovés– que buscava el suport "dels partits clàssics i constitucionalistes" per tirar endavant l'acord que feia minuts havien signat PSOE i C's. Rivera mai se n'ha amagat de la seva mirada cap a la gran coalició. Per tant, sembla que els socis acabaven de signar un pacte "reformista i progressista" on cadascú buscava un suport diferent: Sánchez, el de Podemos, i Rivera, el del PP.

Hernando "tenia dubtes" que els d'Iglesias "mai haguessin volgut negociar" realment per generar un acord

Amb el document de 66 pàgines acabat de signar amb C's, la no-resposta d'Hernando només podria indicar que la sortida per als podemites no és tornar a la taula, sinó l'abstenció. Més, quan els podemistes van afirmar que les seves mesures no eren compartides amb ells, sinó "incompatibles", alhora que el PSOE els convidava a explicar "quina no és d'esquerres". Potser era allò que a Ferraz havien volgut abans que el Rei nomenés Pedro Sánchez. Això, i no pas una coalició –malgrat solen dir "no es tracta de repartir cadires"–. D'una banda, el text del comitè federal era explícit pel que fa a rebutjar referèndums, i els podemites el porten sine qua non a sota del braç. Per altra banda, podrien existir altres explicacions relacionades amb una estratègia electoral del PSOE, i menys evidents.

Amb les filtracions del comitè federal de finals de gener, la secretària general del PSOE d'Andalusia, Susana Díaz, va ser contundent  afirmant que “no veia” un govern de coalició amb Podemos. Alhora, Javier Fernández, secretari general de la Federació Socialista Asturiana, va alertar dels perills de generar acord amb un partit que “està dient clarament que vol ocupar el nostre espai polític”, i que “està propiciant un motí, un motí de les bases contra els seus dirigents”. Per tant, potser era millor deixar-los lluny de Ferraz.

Fernández, socialista asturià, va alertar dels perills d'acord amb un partit que “diu clarament que vol ocupar el nostre espai polític"

Ja amb l'acord de Rivera i Sánchez segellat, el portaveu del partit dels cercles, Íñigo Errejón, ha fet saltar també l'alerta. Durant una compareixença, va assegurar: “avui hem entès per què les nostres negociacions a la taula anaven tan lentes, perquè mentre nosaltres treballàvem el senyor Luis Garicano [de Ciudadanos] redactava la política econòmica” de l’altre acord, va apuntar. Hernando va assegurar que era "mentida" que els esculls es corresponguessin amb el fet que ja havien triat Ciutadans. Alhora, no era desconegut pels morats que mentre es trobaven els quatre representants de l'esquerra, el socialista José Enrique Serrano es reunia amb membres dels taronges, en paral·lel.

Així, preguntada sobre l'afirmació d'Errejón, la candidata d'IU, Sol Sánchez, va explicar a El Nacional que "quan portes tant de temps sense seure, és normal que hi hagi temes que costen més d'avançar". I els representants de Compromís van comentar que ells havien estat en diverses negociacions al País Valencià, i que "si algú no hi ha estat mai, pot pensar que és postureig. Però en realitat el postureig forma part del joc polític, cadascú ha de defensar les seves posicions fins al final".

També hi havia hagut una discrepància entre PSOE i Podemos sobre un punt de la seva agenda de negociació. Els morats havien dit que de les qüestions que discutien a la taula "a quatre", la número sis era "el govern de coalició". Però Hernando havia dit que només eren cinc, obviant aquest darrer i donant una explicació poc clara al respecte.

“Les negociacions anaven tan lentes perquè mentre treballàvem, el senyor Garicano redactava la política econòmica” de l’altre acord, va dir Errejón

Amb el pacte PSOE-C's lligat i ben lligat, la campanya de pressió que ha vingut les hores posteriors a l'anunci, deixa fora de joc una entesa amb els morats, i sembla adreçada a reivindicar alguna acció que no deu passar per fer un pacte nou. Sánchez va afirmar el matí de dijous: "No espero res del PP, però sí dels partits a l'esquerra". "Iglesias haurà d'explicar a les seves bases per què vota en contra d'un president socialista", deia Hernando, fent-li la pinça. Per tant, poden buscar exercir pressió per a l'abstenció, davant d'un impossible vot a favor de Podemos –que hi trobaria massa costos–.

A més, el tàndem PSOE-C's, pot tenir un aliat en les enquestes, que donen a la baixa la tendència de Podemos. És a dir, si els morats segueixen perdent suport electoralment, potser d'aquí al 3 de maig arriba el punt que troben benefici a investir Sánchez. Preguntat per aquesta hipòtesi, Errejón va dir a El Nacional que en cap cas s'abstindrien.

Però sobre què esperen de les altres esquerres, ahir IU i Compromís ho van clarificar. Els primers van afirmar que els socialistes els havien proposat que podien "revisar" el document, per incloure-hi alguna esmena. Els d'Alberto Garzón només tornarien a la mesa de negociació en cas que hi siguin els quatre, malgrat que també hi podien fer aportacions. Per cert, que a Garzón li havien afirmat la tarda de dimarts que no hi havia cap acord firmat amb C's, quan els mitjans ja preparaven les portades de l'endemà vaticinant-ne la signatura. Però els negociadors asseguren que l'acord es tancava la matinada de dimecres.

A Garzón li van assegurar que no hi havia cap acord firmat amb C's, quan els mitjans preparaven les portades de la signatura

Per la seva banda els valencians han acceptat aixecar-se de la taula, sense accedir a revisar ni una coma. "No volem afegir-nos a un acord, volem signar-ne un de nou entre tots", han dit. L'explicació es venia a resumir en economia d'esforços. Aquest fet no deixa d'inquietar, per a un grup que segons periodistes que els segueixen habitualment "quan el PP governava amb majoria absoluta, cada setmana feien una feinada presentant esmenes".

De fet, la pregunta que el PSOE fa a la militància pot apuntar en la línia que el PSOE vol un govern en solitari, o com a molt amb C's, però amb la participació d'altres forces en el text del pacte. Una col·laboració, no obstant, poc substancial, ja que el text està blindat. La pregunta adreçada a les bases socialistes per debatre l'acord és genèrica, i no parla de Ciutadans, ni de ningú. Segons fonts socialistes, encara cal veure si altres formacions s'hi sumen.

"El PSOE ha arribat i proposat acords amb diferents forces polítiques per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del Govern. ¿Recolzes aquests acords per conformar un govern progressista i reformista?", és la pregunta.

La pregunta del PSOE a la militància és genèrica: no parla dels actors del pacte, ni del contingut

Sobre l'estratègia de Podemos, caldria un article per desxifrar la seva presumpta candidesa pública i com els socialistes van trampejar la situació de bloqueig. Però està contrastat que PSOE i Podemos són partits que actuen gairebé com a vasos comunicants –com l'evidència grega va demostrar entre PASOK i Syriza–. Les enquestes mostren que bona part dels vots a la formació morada provenen de files socialistes, i sobretot en el sector jove –la generació que va socialitzar-se després de la Transició–. Per tant, el perill de tenir al govern algú que pot copar la visibilitat i generar un greuge comparatiu, existeix per dos partits que lluiten en el mateix espai. La hipòtesi Fernàndez.

Així, la resposta més evident va venir amb la pregunta d'un diputat de províncies en una conversa als passadissos. "Tu qui creus que prefereixen Susana Díaz i els barons: Ciutadans o Podemos?". Díaz va pactar amb Ciutadans al govern andalús, però el Partit Socialista ho va fer al País Valencià amb Compromís. Sobre aquest últim cas, fonts consultades per El Nacional van explicar que a València, el PSOE també havia flirtejat amb els taronges per formar un pacte de govern.

La situació era semblant, no pas igual: morats, C's i socialistes sumaven prou, però no s'entenien. Els PSPV va apropar-se als taronges, però els calia l'abstenció del PP. I al final els de Mònica Oltra (Compromís), Podemos i PSPV són els qui van acabar governant amb el Pacte del Botànic.

"Potser és que al PSOE li fa vergonya apropar-se a Ciutadans de forma directa, per no ser confós amb la dreta, i també li passa que s'ha adonat que ja no és el líder de l'esquerra", va sentenciar un interlocutor contactat per El Nacional. Així i tot, sembla que a Ferraz ja només esperen una abstenció de Podemos, alhora que aquest tuit de les negociacions al País Valencià sembla futurista, amb caràcter retroactiu, i revelador.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat