Nou pas. El president del grup d’Esquerra Republicana al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu republicana al Parlament Europeu, Diana Riba, declararan com a testimonis i afectats per l’espionatge amb el programari Pegasus davant de la titular del jutjat d’instrucció número 20  el pròxim 26 de maig, segons ha anunciat ERC aquest dimarts. Recentment, la magistrada va acordar de demanar al govern espanyol que aprovi la desclassificació de documents secrets, per tal d’aclarir si va aprovar investigar-los, tal com va admetre amb una vintena de persones, inclòs Pere Aragonès, quan era vicepresident. Així ho va demanar l’advocat dels republicans, Andreu van den Eynde, per tal que l’interrogatori a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, que la magistrada ha aprovat, però per ara en qualitat de testimoni, sigui fructífera i no s'aculli que la informació és secreta.

La titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona ha acordat fer una exposició raonada per demanar al Consell de Ministres que desclassifiqui informació secreta relacionada sobre l’ús del programari Pegasus als dos republicans investigats. Per ara, es desconeix si la magistrada María Eva Moltó ho ha realitzat. La investigació del Catalangate va detallar que es van investigar fins a 65 persones, amb programari que només tenen els governs.

Investigacions encallades

El govern espanyol va detallar en una reunió reservada que el CNI havia tingut l’aval judicial per espiar independentistes catalans, sense argumentar motius ni res. Paral·lelament, l’Audiència Nacional té la investigació secreta des del 2017, que va derivar en distintes peces, com ara una  per aclarir els organitzadors de Tsunami Democràtic, que van impulsar grans mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans. Se sosté que el jutge de l'Audiènica Nacional ha fet investigar força persones, amb els telèfons intervinguts, per la seva activitat  a favor de la independència de Catalunya. Paral·lelament, les distintes querelles presentades per l’espionatge a integrants de la CUP, Òmnium i l’ANC als jutjats de Barcelona no avancen.

Jové, pendent de judici al TSJC

A banda d’aquesta causa com a víctima, Josep  Maria Jové aviat serà jutjat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusat de ser un dels organitzadors de l’1-O quan era secretari general d’Economia i Hisenda. Precisament, la jutgessa del cas Pegasus ha demanat al TSJC tenir un dels mòbils intervinguts de Jové, i que ja van ser analitzats, per aclarir si va ser espiat.

En la causa del TSJC, la Fiscalia Superior de Catalunya demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové; 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.

Per contra, l’advocada de l’Estat rebaixa la petició de condemna a Jové: li demana 3 anys i 6 mesos de presó, 7 anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros pels delictes de malversació de fons —en aquest cas atenuada i desobediència, i no acusa Salvadó.