Sorpresa. L’Advocacia de l’Estat demana 3 anys i 6 mesos de presó, 7 anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per al diputat republicà Josep Maria Jové pels delictes de malversació de fons —en aquest cas atenuada— i desobediència per haver organitzat l’1-O sota les ordres de l’exconseller Oriol Junqueras, com a secretari general d’Economia i Hisenda, segons l’escrit d’acusació presentat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Per contra, no acusa Lluís Salvadó, exsecretari d’Hisenda i actual president del Port de Barcelona. I per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que estava sota les ordres de Jové, demana un any d'inhabilitació pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i pagar una multa de 18.000 euros. L’escrit d’acusació de l’Advocacia de l’Estat xoca amb el presentat per la Fiscalia Superior de Catalunya, que, com la Fiscalia General de l’Estat (FGE), considera que les despeses que s’atribueixen al Govern per organitzar el referèndum d’independència de Catalunya s’han de qualificar de malversació agreujada (castigat amb un màxim de 8 anys de presó) i no la nova malversació atenuada (amb un màxim de 4 anys de presó), pactada per ERC i el PSOE per intentar suavitzar el càstig als ex alts càrrecs del Govern pendents de judici.

En concret, el febrer passat, el tinent fiscal Pedro Ariche va presentar l’escrit d’acusació en què demana: 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC i president del consell nacional d’Esquerra; 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, i un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La Fiscalia els va retirar l'acusació pel delicte de revelació de secrets (castigat fins a 5 anys de presó), que hauria incrementat més la petició de càstig. 

A més, la Fiscalia reclama que Jové i Salvadó retornin a l'erari públic 754.920 euros per les despeses d'un programa d'homogeneïtzació de la Hisenda catalana, amb la qual sosté que volien impulsar una estructura d'estat. De les despeses de l'1-O, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat coincideixen a no reclamar-los res, i derivar el procediment al Tribunal de Comptes, com ja va fer el Tribunal Suprem amb els presos polítics.

Accions per l'1-O

En l’escrit d’acusació, de 34 planes, l’advocada de l’Estat Beatriz Vizcaíno acusa Jové i Garriga, que llavors era directora de serveis de Vicepresidència, de dur a terme actuacions “dirigides a la preparació i execució del referèndum d’autodeterminació, fora dels límits constitucionals, estatuaris i legals”, i no fer cas al Tribunal Constitucional (TC) per aturar qualsevol impuls i despesa de l’1-O. Hi recorda que el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, on hi havia els alts càrrecs d’Esquerra, tenia les competències de les finances públiques, els pressupostos i l’eficiència de despesa, i també van assumir els processos electorals, que abans tenia Presidència.

Despeses i cerca de locals

En concret, l’advocada de l’Estat imputa a Jové haver fet la cerca de locals on es pogués celebrar la votació del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i —sosté— “va fer gestions oportunes per a la cessió de locals alternatius, per si algun municipi no prestava el suport que s’havia demanat als alcaldes”, en una carta enviada el 6 de setembre de 2017 pels “titulars dels departaments de Presidència i Vicepresidència". I “com a màxim responsable de l’àrea de processos electorals”, manifesta que Jové “no va donar cap ordre per impedir que els responsables d’altres departaments paguessin o comprometessin fons públics per a la celebració de l’1-O. Detalla els fons públics gastats: uns 200.000 euros en publicitat, un milió a Unipost per les cartes censals, que al final no van ser pagades, i uns 409.023 euros del Diplocat.

La pàgina web

A més, Vizcaíno declara que Jové i Garriga, que jeràrquicament depenia d’ell, van fer gestions per buscar una nau a Bigues i Riells per aconseguir guardar material de l’1-O, com ara les cartes censals. Mai van trobar les urnes, guardades a la Catalunya Nord i després per particulars. També afirma que Garriga va donar ordres a Josué Sallent, llavors director de comunicació del CTTI, perquè la pàgina web referèndum.cat fos accessible a tots els ciutadans, sense necessitat d’usuari i contrasenyes. Sallent és un dels trenta alts càrrecs i empresaris pendents de judici i processats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, cas al qual ara s’unirà la causa d’Exteriors, que tenia la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona.

Per desobeir el TC, els acusa del delicte de desobediència i a Josep Maria Jové del delicte de malversació en la nova modalitat atenuada (art. 433 de la reforma del Codi Penal) per “aplicar fons públics a la preparació i execució del referèndum. Despeses —hi afegeix— sense cobertura pressupostària”, ja que el TC havia declarat nul·la la disposició addicional de la llei de pressupostos pel 2017.

En tot l'escrit, l'advocada de l'Estat no cita ni un cop Lluís Salvadó, el qual no es deslliurarà del judici perquè la Fiscalia li demana 6 anys de presó. Ara, Vox ha de presentar el seu escrit d'acusació, i després serà el torn de les defenses. I finalment, el TSJC fixarà la data del judici.