Mig centenar de persones s'han reunit aquest dissabte a Banyoles per rebutjar l'Operació Garzón, coincidint amb el seu trentè aniversari. L'any 1992, en el context dels jocs olímpics i per ordre de l'Audiència Nacional, 45 militants del moviment independentista català van ser detingudes per presumpta vinculació amb l’organització Terra Lliure. Doncs bé, durant l'acte, han denunciat que se'ls apliqués la llei antiterrorista i que la majoria de detinguts fossin torturats per part de de les forces policials de l'Estat. Ramon Piqué, un dels detinguts, ha comparat la repressió que pateix el moviment independentista per part de l'Estat en comparació amb 30 anys enrere i ha assegurat que aquesta "s'ha multiplicat exponencialment, amb més de 4.000 persones amb processos oberts".
Ara bé, Piqué creu que el que ha canviat són les "formes" de reprimir l'independentisme per part dels cossos policials de l'Estat. "Ara, la repressió no presenta aquella brutalitat que vam conèixer en forma de tortura, però s'aplica de manera prioritària a l'hora de resoldre conflictes polítics i socials", ha afirmat.
Al seu torn, Carla Costa, de la CUP Girona i a qui demanen 2,5 anys de presó per les manifestacions postsentència i més de 32.000 euros de multa pels desperfectes a la via del tren, explica que el seu cas i l'operació Garzón "són contextos diferents". Però assegura que posar en comú les defenses i poder compartir espai "dona força" igual que ho fa "rebre el suport col·lectiu de la gent".
A l'acte, organitzat per la CUP i Alerta Solidària, també hi ha participat el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, l'advocat Benet Salellas i la periodista Sònia Bagudanch, que ha moderat la conversa. Tots quatre han aprofitat l'acte per mostrar-se contraris a la reforma de sedició, que consideren que "no és beneficiosa per l'independentisme de base". De fet, dilluns s'ha convocat una concentració a la plaça del Vi de Girona per rebutjar-la.
45 detinguts en l'operació Garzón
Les detencions de l'Operació Garzón es van produir en diferents punts del país, tres d'elles a Banyoles. El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i, d’aquests, 18 van ser condemnats a presó. Més tard, 17 dels detinguts van engegar un procés judicial que va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que el 2004 va condemnar a l’Estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.
Tal com assenyala la CUP, la majoria dels detinguts acusats de pertànyer a Terra Lliure eren militants del Moviment de Defensa de la Tierra (MDT) i, en menor mesura, dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Partit Comunista de Catalunya (PCC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el grup ecologista Alternativa Verda. També van detenir un periodista del diari El Punt i un altre del setmanari El Temps.
L'operació rep el nom de Garzón en referència al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, qui va dirigir l'operació i qui, segons Piqué, "no va fer cas" després que se li comuniqués que els detinguts havien estat sotmesos a tortures mentre estaven detinguts a Madrid. "Hi ha un abans i un després de ser sotmès a una tortura", indica Piqué. Malgrat tot, Piqué no defalleix i continua lluitant per la independència de Catalunya perquè "Catalunya és una nació ocupada i d'aquí ve la lògica del conflicte".