Amb l'entrada de José Luis Ábalos al centre penitenciari de Soto del Real pel cas Mascaretes, el PSOE aconsegueix un lamentable empat amb el PP, tres dels seus ministres han acabat condemnats a presó. De fet, el primer ministre que va obrir aquest trist rànquing de la democràcia espanyola va ser un socialista, José Barrionuevo, condemnat a deu anys de presó el 1998 pel segrest de Segundo Marey. La següent condemna a presó que es va apuntar un ministre del PSOE va ser la de José Antonio Griñán condemnat a sis anys el 2019 pel cas dels ERE. Per part del PP, va obrir la llista el 2014 Jaume Matas, condemnat per diferents casos de corrupció; el va seguir Rodrigo Rato el 2018 pel cas de les targetes black; i, el tercer va ser Eduardo Zaplana, condemnat el 2024 a deu anys i cinc mesos de presó pel cas Erial. La llista podria afegir més noms, atès que hi ha diferents exministres amb casos oberts, entre d'altres, els populars Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, investigats a Andorra pel cas BPA i l'operació Catalunya, on també s'està investigant Mariano Rajoy.
Barrionuevo encapçala la llista amb el cas més sagnant que ha afectat un govern en democràcia, els GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), l'anomenada guerra bruta contra ETA, organitzada amb grups parapolicials des del ministeri de l'Interior i que va protagonitzar segrestos, tortures i assassinats contra suposats integrants de l'organització terrorista. Barrionuevo, ministre de l'Interior del primer govern de Felipe González, va ser condemnat pel segrest del ciutadà Hispanofrancés Segundo Marey, al qual els GAL van confondre amb un membre d'ETA. La condemna va ser de deu anys de presó i dotze d'inhabilitació absoluta, tot i que finalment es va beneficiar d'un indult parcial. La seva entrada a la presó, acompanyat del qui havia estat el seu secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Vera, va donar peu a una concentració a les portes del centre penitenciari de Guadalajara fins on els va acompanyar l'aleshores president Felipe González.
Jaume Matas va ser ministre de Medi Ambient amb José María Aznar i expresident de les Illes, i ha entrat a la presó arran de diferents casos de corrupció pels quals ha hagut de desfilar per una desena de judicis. El primer va ser el 2014 per una condemna de nou mesos per tràfic d'influències al cas Palma Arena, que va complir a la presó de Segòvia. El 2018 va tornar a ingressar a la presó, en aquest cas la d'Aranjuez, per complir una condemna de tres anys i vuit mesos pel cas Nóos.
Rodrigo Rato, exvicepresident del govern de José María Aznar i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) va ingressar a la presó de Soto del Real el 2018 per complir una condemna de quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes Black de Caja Madrid. El 2024, l'Audiència Provincial de Madrid va investigar l'origen de la fortuna de Rato i el va condemnar a quatre anys, nou mesos i un dia de presó per tres delictes contra la Hisenda Pública, un de blanqueig de capitals i un altre de corrupció entre particulars.
El també exministre d'Aznar i expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana va ser condemnat el 2024 a deu anys i cinc mesos de presó per l'anomenat cas Erial, com a autor dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Se'l va jutjar per alterar contractes públics per a l'adjudicació de serveis d'inspeccions tècniques de vehicles i per l'adjudicació d'un pla eòlic, a més de per ocultar la seva fortuna procedent de comissions il·legals a l'estranger. Zaplana no ha entrat encara a la presó a l'espera que el Tribunal Suprem confirmi la sentència.
L'exministre de Treball amb José Luis Rodriguez Zapatero i expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán va ser condemnat a sis anys de presó per malversació i prevaricació per l'anomenat cas dels ERE. En aquest procediment igualment va ser jutjat el també exministre i expresident de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves, però en el seu cas només va rebre una concondemna d'inhabilitació. Finalment, però, Griñán, ha esquivat l'entrada a la presó per raons de salut. L'any passat el Tribunal Constitucional va anul·lar les condemnes.