L'Audiència Nacional ha condemnat avui els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis anys i quatre anys i sis mesos de presó, respectivament, en considerar-los culpables d'apropiar-se indegudament del patrimoni de l'extinta entitat a través del sistema de les targetes "black".

La sentència, de 259 pàgines i de la que ha estat ponent la jutgessa Teresa Palacios, també condemna a l'exdirector general de mitjans de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj, a dos anys i sis mesos de presó com a col·laborador i còmplice de la "mecànica desenvolupada", en tant que als altres 62 li imposa penes d'entre tres mesos i tres anys de presó.

La secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional considera provat que tant Blesa com Rato van dirigir una operativa executada per Sánchez Barcoj, que comunicava els noms dels usuaris, els límits operatius mensuals i anuals i autoritzava les ampliacions.

Per això, el tribunal considera que el paper d'aquest no es va limitar a ser un col·laborador en el delicte continuat d'apropiació indeguda, sinó que també va ser còmplice en tant que va donar "cobertura a la minva del cabal de l'entitat per l'atenció als interessos lucratius dels seus beneficiaris".

Dignificar les retribucions

En el seu relat, la sala es remunta a 1988, per explicar que durant la presidència executiva de Jaime Terceiro al capdavant de Caja Madrid es va acordar "dignificar" les retribucions dels consellers a través d'una targeta que vindria a complementar les dietes que rebien.

Amb aquesta visa s'habilitava disposar, dins d'un límit de diners, com a compensació dels esforços i dedicació de l'entitat; tanmateix, una vegada que Blesa va arribar al capdavant "va propiciar" que als consellers i integrants de la comissió de control se'ls facilités una targeta sense justificar la despesa.

D'aquesta manera, "va viabilitzar una percepció dinerària que augmentava a la dieta", que va arribar a ser ampliada en plens períodes de "festes o vacances", el que demostra l'"ús particular" contra el patrimoni de la caixa.

Sobre el règim fiscal d'aquestes targetes, la sentència considera acreditat que l'import de què disposaven els usuaris no s'incloïa dins de les relacions contractuals ni figurava al certificat facilitat per Caja Madrid cada any.

Evitar el "decret Guindos"

En aquest sentit, assegura que els ara condemnats coneixien la previsió legal i estatutària, i després de comprovar que la targeta corporativa no hi obeïa "els van donar l'ús particular que van tenir per convenient contra el cabal de la caixa", una "minva" propiciada pel mateix Blesa.

Quant a l'ús dels plàstics en l'època de Bankia, els magistrats consideren que Rato "va mantenir la mateixa dinàmica en tots els aspectes"; així doncs, relaten, des de juny de 2011 a maig de 2012, l'exministre "va estendre la pràctica" tant al seu favor com al de Sánchez Barcoj i al de José Manuel Fernández Norniella, condemnat aquest últim a un any de presó.

Una estratègia amb què Rato va compensar les limitacions legals en matèria de retribució recollida al "decret Guindos", per al sanejament del sector financer, especialment en una entitat que va comptar amb suport públic.

Tant a ell com a Blesa, el tribunal els considera "actors" en tant que ells mateixos podien haver acordat suprimir aquesta operativa; ambdós hauran de respondre "de forma solidària" a totes les quantitats de què van disposar els acusats, entorn de 12 milions d'euros.