El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència de la Sala Segona en la qual assegura que l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, tenia "coneixement de la il·legalitat" del criteri que es va seguir amb els ERO, així com ha destacat la seva passivitat davant el "malbaratament i l'arbitrarietat" amb la qual es van concedir les ajudes, segons es pot llegir a la sentència de 1.205 pàgines que s'han publicat aquest dimecres i la fallada de la qual ja s'havia avançat el passat 26 de juliol. Així, l'Alt Tribunal ha confirmat la condemna als expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán per l'ús irregular de les subvencions autonòmiques per als Expedients de Regulació d'Ocupació (ERE), per mitjà dels quals es van adjudicar ajudes del voltat de 700 milions d'euros.
En la resolució consta que es manté la pena de 9 anys d'inhabilitació per prevaricació per a Chaves, per altra banda, per a Griñán també es confirmen els 6 anys de presó per prevaricació i malversació, tot i que la seva familia ja ha presentat una petició d'indult davant del Ministeri de Justícia. El Tribunal ha conclòs que Griñán "tenia un paper central en l'elaboració i aprovació de les normes pressupostàries per conseqüència de les competències assignades als seus càrrecs". "És raonable presumir un alt nivell de coneixement d'aquestes normes així com dels problemes que poguessin suscitar-se en l'elaboració dels instruments pressupostaris", afegeix l'escrit.
El TS coincideix amb el criteri de la Fiscalia
El criteri dels magistrats del Suprem ha estat en sintonia amb el de la Fiscalia, que durant una vista celebrada el maig passat va demanar que confirmessin les condemnes imposades a gairebé una vintena d'excàrrecs de la Junta d'Andalusia, incloent-hi els dos expresidents. Per la seva banda, el Ministeri Públic va defensar que havia quedat provat que "es va voler modificar el sistema de concessió de les ajudes per a evitar qualsevol mena de control", creant així un sistema "prevaricador" on "cadascun d'ells va col·laborar per a la consecució de la fi conjunta".
En aquelles vistes, la defensa de Griñán va demanar al tribunal fos absolt dels delictes de prevaricació i malversació en considerar que en els fets provats no constava "cap irregularitat" de l'aleshores conseller d'Hisenda ni que tingués coneixement d'això ni tampoc "ànim de lucre". "No pot malversar qui no pot decidir sobre el destí dels fons", va dir el seu advocat. Per la seva banda, la defensa de Chaves va sol·licitar igualment la seva absolució del delicte de prevaricació escudant-se en sentències anteriors del Suprem per a defensar que els dos acords relatius als avantprojectes dels Pressupostos andalusos, aprovats quan formava part del Consell de Govern, no poden considerar-se actes administratius sinó actes polítics, per tant, segons el lletrat no seria aplicable el delicte de prevaricació.
Tres absolucions
El Suprem ha estimat totalment tres recursos de cassació i ha acordat absoldre del delicte continuat de prevaricació administrativa als exsecretaris generals tècnics de la Conselleria d'Ocupació Javier Aguado, Juan Francisco Sánchez i Lourdes Medina. Els dos primers van ser condemnats a 9 anys d'inhabilitació especial, mentre que ella va rebre la mateixa pena en la quantia de 8 anys, 6 mesos i 1 dia. El Tribunal també ha estimat parcialment el recurs formulat per l'exdirector general de Treball i Seguretat Social, Juan Márquez, condemnant-li per malversació de cabals públics i prevaricació administrativa, però apreciant l'atenuant de reparació del mal. Així, la seva pena passa de 7 anys de presó i 18 d'inhabilitació absoluta a 3 anys de presó, altres punts d'inhabilitació especial per a l'exercici del sufragi passiu i 7 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
Tot i la resolució del Suprem, dues magistrades, Ana María Ferrer i Susana Polo, consideren que l'expresident andalús, José Antonio Griñán, hauria d'haver estat absolt del delicte de malversació, un dels dos delictes pels quals ha estat condemnat. Ambdues magistrades creuen que no va haver-hi frau en la seva actuació, ja que en situar-se fora de la Conselleria d'Ocupació no va participar en l'execució de la fase final dels pressupostos. Així ho plasmen en un vot particular on es desmarquen de la sentència, "el seu comportament no cobreix la tipicitat subjectiva que el mateix requereix, és a dir, el frau, ni fins i tot en la modalitat de dol eventual que va ser apreciada per l'Audiència de Sevilla", diuen les magistrades en el seu vot discrepant. Sota el seu parer, tant Griñán com Miguel Ángel Serrano, Jesús María Rodríguez, Francisco Vallejo i Carmen Martínez haurien d'haver estat absolts pel delicte continuat de malversació de cabals públics, la qual cosa hauria implicat estimar parcialment el seu recurs.