Reacció esperada. La jutgessa d’Instrucció especialitzada 2 d’Andorra ha comunicat aquest dijous que enviarà noves Comissions Rogatòries Internacionals (CRI) a les autoritats espanyoles perquè col·laborin i pugui interrogar com a investigats l’expresident del govern espanyol del PP, Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Se'ls acusa de liderar l'operació Catalunya a Andorra, amb extorsions als llavors titulars de la Banca Privada d'Andorra (BPA) -els primers en denunciar-ho- per a saber si polítics catalans hi tenien comptes sense declarar, inclús d'haver pressionat el govern andorrà. Els advocats Alfons Clavera i Agustí Carles, de l'acusació popular, en nom de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l'entitat catalana Drets, li ho van demanar ara fa un any, després que l'Audiència de Madrid ho va rebutjar per "un defecte de forma" per no detallar les imputacions. Ara la jutgessa Stéphanie Garcia comunica que ho tornarà a fer "exposant de manera clara i detallada els fets investigats i la participació dels querellats de forma individualitzada", segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.
La jutgessa ha de detallar quins polítics del PP i policies reclama interrogar. Inicialment, la primera CRI va recaure a la titular del jutjat d'instrucció 32 de Madrid, que, inicialment, va validar-la, però els recursos dels populars la van revocar. Els populars reclamaven que es decretés la seva immunitat per no declarar a Andorra per ser investigats quan ocupaven càrrecs públics, però no es va admetre des dels tribunals espanyols, tot i que van acceptar les deficiències formals.
La denúncia dels Pujol
L'acció de la jutgessa arriba poc després de la primera condemna a exdirectius de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per blanqueig entre els anys 2008 i 2011, abans dels fets de l'operació Catalunya. A la sentència, el Tribunal de Corts d'Andorra no valora —ni desacredita— la querella contra la policia patriòtica espanyola a Andorra per perseguir polítics catalans, com ara la família Pujol Ferrusola, fet que s'interpreta com una via lliure a investigar l'operació Catalunya al Principat.
Precisament, en una segona resolució la jutgessa pregunta sobre l'estat de la causa oberta en un altre jutjat andorrà per la denúncia dels Pujol contra "persones desconegudes" per aclarir qui va fer la captura de pantalla sobre els seus comptes bancaris, que després va publicar el diari El Mundo, el 2014, fet que va provocar la confessió del president Jordi Pujol sobre els 3 milions d'euros no declarats a Hisenda que tenia la família.
Testimonis del govern andorrà i Espanya
Finalment, en una tercera resolució, la jutgessa ha citat a declarar com a testimonis quatre protagonistes de l'operació Catalunya el pròxim 4 de novembre. En concret, ha citat l'exministre de Finances andorrà, Jordi Cinca Mateos, el qual s'hauria reunit fins a cinc cops amb el seu homòleg espanyol, Cristóbal Montoro, l'any 2015. Inicialment, s'ha assegurat que les reunions eren per signar un conveni d'imposició fiscal entre els dos països. També ha citat l'exministre d'Exteriors andorrà, Gilbert Saboya Sunye, perquè aclareixi aquest episodi. Les acusacions sostenen que el govern de Rajoy hauria pressionat l'andorrà —en plenes negociacions amb la Unió Europea— per obtenir dades fiscals dels Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
Els amos de la BPA, els germans Ramon i Higini Cierco, van denunciar haver rebut pressions de policies espanyols i que el tancament del seu banc es va produir per una nota d'alerta del tresor dels EUA (FINCen) amb informació errònia —facilitada per Espanya— sobre suposat blanqueig de capitals des de la BPA perquè no van obtenir informació per atacar polítics catalans.
Per la part espanyola, la jutgessa ha citat el comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que en una nova comissió d'investigació del Congrés dels Diputats va certificar que l'operació Catalunya és real i que policies van anar a reclamar informació a entitats bancàries andorranes, tal com va documentar ElNacional.cat. També ha citat com a testimoni l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra, amic dels germans Cierco i que els hauria posat en contacte amb el comissari Marcelino Martín Blas, i Eugenio Pino, quan era Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola, els quals, suposadament, van exigir-li informació bancària, i per tant secreta i confidencial, dels Pujol. Pino és l'únic càrrec públic condemnat, a un any de presó, per revelar secrets de la família del president Pujol.