Imatge superior: La històrica salutació entre Neville Chamberlain i Adolf Hitler a Munic l'any 1938 / Efe 

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va oferir ahir que Catalunya resolgués les seves diferències amb un referèndum... d’autogovern. Sense acabar-ho d’aclarir, va oferir la possibilitat de pactar un nou Estatut i sotmetre’l a votació. Vaja, tornar a l’escenari de la primera dècada del segle XXI com si no haguessin passat ja dotze anys des de l’aprovació de l’Estatut vigent. Escapçat però vigent.

La proposta ha tingut curta volada, perquè no l’han acceptat ni els independentistes -tant Junts per Catalunya com ERC es van afanyar a rebutjar-ho- ni l’unionisme recalcitrant -PP i Cs acostumen a posar-se d’acord en això-. El socialisme s’ha quedat sol en la proposta, però convé detenir-se en lectura que en fa El Mundo.

Aquest diari madrileny titula Sánchez ofrece un “referèndum” para apaciguar a su socio Torra. La condensació d’idees en poques paraules és l’objectiu bàsic d’un titular i en aquest aspecte, El Mundo aconsegueix pràcticament la perfecció, però atenció a les idees subtils que ven en la segona part de la frase, apaciguar a su socio Torra. Anomenar al president de la Generalitat “soci” de Pedro Sánchez ja té una intenció clara de vincular la sort d’uns i altres, com porta fent la premsa espanyola de dretes des del dia que Rajoy va ser desnonat de la Moncloa. La guerra contra el Govern del PSOE és diària i l’independentisme sempre és un esquer funcional per a aquest objectiu.

Però molt més subtil, i gens innocent, és el verb utilitzat, apaivagar. Es podrien haver utilitzat molts altres verbs, com ara convèncer, acontentar, seduir, persuadir, atreure, captar o fins i tot calmar. Tots ells, per cert, més curts, un factor que en un titular, en especial a la premsa de paper, sempre cal tenir en compte. Però no, el verb triat és apaivagar. Perquè? Probablement per vendre la idea que Torra i el seu Govern estan desbocats i només amb una política de concessions es podrà contenir la bèstia de l’independentisme. Però el que és cert és que el verb emprat entronca directament amb una idea que circula de fa dies per les xarxes socials i que relaciona Pedro Sánchez amb Neville Chamberlain, el primer ministre britànic que va promoure la politica d’apaivagament per frenar, a la segona meitat dels anys trenta, l’ascens del feixisme. Chamberlain, en nom d'aquest apaivagament, va entregar Txecoslovàquia a Hitler i va prometre "pau pel nostre temps". Una política fracassada que va comportar la Segona Guerra Mundial i una de les més grans tragèdies de la humanitat.

 

Entenen la comparació? Sí, anomenen nazis als independentistes, però ho fan sibil·linament.